Política Estado Español

REPÚBLICA CATALANA

Vergonyosa capitulació de Puigdemont i la direcció del procés

El 155 comença a aplicar-se sense resistència alguna del Govern. ANC i Òmnium es neguen a cridar a mobilitzacions. PDeCAT i ERC confirmen la seva participació en les eleccions del 21D. La conquesta integra i efectiva de la República catalana i la lluita contra el Règim del 78 només podrà portar-se endavant per la classe treballadora i els sectors populars.

Lunes 30 de octubre | 23:38

Foto: EFE/ Quique García

Edición castellano

Després de la declaració de la República independent de Catalunya, després de la resposta del Govern de Rajoy amb el 155 i les eleccions del 21D, el Govern ha claudicat de forma escandalosa i sense resistència. Una actitud indigna enfront de la determinació i el compromís del poble català que va garantir amb els seus cossos el referèndum de l’1-O.

La República viu en la ferma determinació del poble català, en la immensa alegria dels centenars de milers que s’han mobilitzat al llarg d’aquests anys, en la lluita del referèndum de l’1-O, en la vaga general del 3-O. En síntesi, als carrers catalans. Però Junts pel Sí i ERC, com era d’esperar, no l’han materialitzat ni es proposen enfrontar el cop institucional del 155.

Una República de paper enfront d’un 155 de ferro

Puigdemont no ha pres cap mesura després de la declaració d’independència, no només perquè la República catalana sigui una realitat, sinó per enfrontar l’ofensiva repressiva del govern.

Una ofensiva que representa l’aplicació de l’article 155, pel qual el Govern al complet, al costat del Parlament, queden dissolts i el Govern de Rajoy amb el suport del Règim del 78 han convocat eleccions autonòmiques pel 21 de desembre.

Quin és el “pla de resistència” de la direcció del procés? Vergonyós, perquè no hi ha cap pla. Tots els discursos de la direcció del procés criden a mantenir “la normalitat” després de la declaració. ANC i Òmnium es neguen a cridar a cap acció ni mobilització, mentre, s’ha deixat el carrer lliure perquè la dreta espanyolista i les bandes feixistes campin a plaer. Les direccions sindicals més del mateix. Mentre, el govern central va prenent el control sense resistència alguna de totes les institucions catalanes suspeses.

Després de donar-se un cap de setmana de “vacances”, el President i cinc consellers han viatjat “a la nit i amb cotxe” cap a Brussel·les (Bèlgica), seu de la Unió Europea, des d’on s’espera que aquest dimarts doni una roda de premsa. Un viatge almenys controvertit, ja que no queden clars els motius. Molts mitjans de comunicació, fins i tot alguns catalans, parlen d’una possible petició d’asil polític a Bèlgica.

Al mateix moment, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va acatar el 155 donant per dissolt el Parlament. S’ha desconvocat la reunió de la Taula que estava prevista per al dimarts. També el nou Major dels Mossos d’Esquadra s’ha reunit amb el ministre Zoido, la seva “nova autoritat” a la qual Trapero va demanar fidelitat en la seva carta de comiat.

El govern a Madrid els ha donat unes hores als consellers i membres del Govern cessats per recollir els seus efectes personals dels edificis oficials, als quals se’ls està prohibida l’entrada a partir d’ara.

Al mateix temps el Fiscal General de l’Estat, ha presentat querelles davant l’Audiència Nacional i el Suprem contra els membres del Govern i la Taula del Parlament per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Una brutal querella amb l’objectiu de derrotar a la direcció del procés i agenollar-los a les reaccionàries eleccions del 21D, qüestió a la qual ara com ara han accedit.

ERC i el PDeCAT ja han anunciat que participaran en les eleccions autonòmiques convocades pel Govern central per a aquesta data com a part de l’aplicació del 155. A això es redueix la seva estratègia de resistència. Acceptar la mesura estrella del 155. En això consisteix tota la seva defensa de la recentment proclamada república.

La diputada de la CUP, Mireia Boya, no ha definit què farà la seva formació en relació al 21D de Rajoy. Tan sols ha dit que les han de confrontar i que serà la militància qui prengui l’última decisió. Lamentablement, la direcció de la CUP encara no ha pres una decisió taxativa contra les il·legítimes eleccions de Rajoy, Felipe VI i el Règim del 78.

Boicot a les il·legítimes eleccions del 21D, resistència per defensar la República i estendre la lluita contra el Règim del 78 a la resta de l’Estat

La primera “declaració d’independència” del 10-O, segons després suspesa, gairebé acaba amb la convocatòria d’eleccions per Puigdemont. Quelcom que no va arribar a succeir perquè el Règim i l’Estat espanyol no li van deixar suficients garanties. No obstant això, les eleccions del 21D, convocades pel Règim són un parany per encaixonar al poble català. I la participació anunciada del PDeCAT i ERC són una traïció en tota la regla.

Unes eleccions lligades a les mesures repressives del 155 que, en “nom de la democràcia” busquen desconèixer el Referèndum de l’1-O realitzat sota els cops de porra de la policia nacional i la guàrdia civil amb l’únic objectiu de derrotar al moviment democràtic del poble català i obrir el primer capítol d’una restauració reaccionària i centralista del Règim del 78.

Aquestes eleccions no poden reconèixer-se. No hi haurà autodeterminació, República, independència i procés constituent sense una resistència real a les mesures del 155, la qual cosa implica en primer lloc deixar sense legitimitat les eleccions imposades pel monarca espanyol i els partits del Règim. Aquesta és la seva maniobra per derrotar l’enorme moviment democràtic català.

La burocràcia dirigent de CCOO i UGT, al costat del PSOE i el PSC, han servit de sustent polític dels plans de la monarquia espanyola, hereva del franquisme, el PP i Cs. Sense el seu suport explícit i incondicional aquesta ofensiva seria impensable. Unidos Podemos i “els comuns” també han jugat un rol nefast, brindant una col·laboració inavaluable per acció i omissió. No han convocat ni una sola manifestació en solidaritat amb Catalunya i amb prou feines engegat el 155, també han sortit a saludar i anunciar la seva concurrència en les eleccions del 21D.

En el cas de Podem, la seva direcció ha estat intervinguda i Pablo Iglesias ha imposat una consulta telemàtica amb dubtoses garanties per evitar que la seva filial a Catalunya segueixi reconeixent la república catalana recentment convocada.

La CUP ha d’abandonar d’una vegada per sempre, davant l’evident traïció de la direcció del procés, la seva subordinació política a Puigdemont-Junqueras. Començant per rebutjar la maniobra del règim, rebutjar les eleccions, cridar a boicotejar-les i lluitar perquè el moviment democràtic assumeixi aquesta política, així com encapçalar les crides a enfrontar als carrers el 155, mitjançant la mobilització i autoorganització obrera i popular.

És urgent organitzar, al costat de l’esquerra sindical i els CDR’s, vagues en els sectors claus per desbaratar el 155 (ensenyament, administració pública, mitjans de comunicació i transport...) i preparar una nova jornada de vaga general. Al mateix temps és fonamental impulsar l’extensió, massificació i coordinació dels CDR’s en barris, centres d’estudi i treball, perquè es constitueixin en la veritable direcció obrera i popular d’aquesta lluita.

En el cas de Podemos, CCOO i UGT, haurien d’abandonar la seva posició de “falsa equidistància” que solament afavoreix al bloc monàrquic, acabar amb la seva política de subordinació al Règim del 78 i reconèixer efectivament la voluntat del poble català, lluitar contra el 155 i cridar a mobilitzacions massives en l’Estat espanyol contra la monarquia, el Règim i per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans.

El “viatge” imprevist de Puigdemont i els seus consellers, l’acceptació de les eleccions de Rajoy i els seus cessaments, són una altra mostra que la burgesia catalana i els seus representants polítics no estan disposats a lluitar per la República. Per contra, el poble català ha donat sobrades mostres de la seva voluntat d’independitzar-se de l’Estat espanyol i trencar amb la Corona. Només els treballadors i el poble poden conquistar la República. I per fer-ho no només hauran d’enfrontar a la burgesia espanyolista i els poders factics del Règim del 78, sinó també als representants de la burgesia i la petit burgesia al capdavant del moviment sobiranista. Aquestes ja han demostrat una i mil vegades ser més temoroses de la mobilització conseqüent de les forces socials necessàries per conquistar el mandat popular, que de les represàlies de l’Estat central.

Per una república catalana Socialista

Per això la República catalana només serà possible com a República dels treballadors i el poble. Una República catalana Socialista. Amb un programa per resoldre els greus problemes socials dels sectors populars com l’atur, l’habitatge i la precarietat, i soldar la unitat amb la classe treballadora de la resta de l’Estat en una lluita comú contra la Monarquia i el Règim del 78. Solament així es podria frenar la nova restauració borbònica en curs que vol forjar un règim centralista i autoritari per passar nous i pitjors plans d’ajustos.

Fins ara una part important de la classe treballadora no sent com a pròpia la lluita per la independència a causa del caràcter burgès de la seva direcció -i responsables de la pitjor agenda de retallades en dècades- i el contingut que aquesta li vol imprimir a la república, una república dels capitalistes catalans. Perquè la potència social de la classe treballadora se sumeixi a la defensa de la República catalana, única manera de derrotar l’ofensiva del Règim, és necessari plantejar clarament mesurades d’expropiació i control obrer dels grans capitalistes que són part de la “guerra econòmica” contra la independència, repartiment d’hores de treball sense reducció del salari o expropiar tots els habitatges buits en mans dels especuladors, és a dir, lluitar per construir una república dels treballadors i socialista.

Aquesta és l’única manera d’unificar les files de la classe treballadora de tot l’Estat en una lluita comú: pel reconeixement i la defensa de la República catalana, per acabar amb la Corona i el Règim del 78 i imposar assemblees constituents lliures i sobiranes a Catalunya i la resta de l’Estat. Una veritable ofensiva contra el verí espanyolista que es vol estendre entre els sectors populars -i que és la base de la restauració neofranquista en curs- i que obri el camí de construir una lliure federació de repúbliques socialistes ibèriques, en la perspectiva de lluitar contra la UE dels capitalistes per uns Estats Units Socialistes d’Europa.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO