Política Estado Español

Catalunya

Un equilibri impossible: entre el 155 i les aspiracions democràtiques

A tres mesos de les eleccions del 21D a Catalunya la Generalitat segueix sense President. S'espera un dijous tibant en el Parlament davant l'anunci d'una "investidura express". Mentre, l'Estat espanyol manté el seu atac judicial i polític contra el “procés”.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Jueves 22 de marzo | 09:26

Amb la solemnitat que busca sempre davant els mitjans, Roger Torrent ha comparegut el matí del dimecres per anunciar noves consultes als grups parlamentaris després de la renúncia de Jordi Sànchez a la seva candidatura proposada per Puigdemont per convertir-se en el proper president de la Generalitat.

Des del seu despatx d’audiències del Parlament, Torrent ha agraït l’acte de “generositat” de Sànchez, alhora que ha criticat novament que per culpa de “les intromissions il·legítimes i antidemocràtiques de l’Estat” el parlament de Catalunya no pugui triar al president que els seus diputats triïn.

Les declaracions del president del Parlament i la seva decisió d’iniciar demà mateix una nova ronda de consultes, es produeixen després de rebre per carta la renúncia de l’ex president de l’ANC a la seva candidatura. Sànchez, a la presó preventiva acusat de delictes de rebel·lió i sedició, no va rebre –com era previsible- el permís del jutge Pablo Llarena per assistir als debats d’investidura en el Parlament.

Torrent ha subratllat que Jordi Sànchez “té tot el dret a ser escollit si ho decideix una majoria de diputats de Catalunya”. De fet ha confirmat que posat que aquest dret a ser elegible no es veu vulnerat per la seva presó preventiva, la Taula del Parlament estudia iniciar accions legals contra aquesta injustificada decisió del Tribunal Suprem. “Necessitem un Parlament que treballi per aconseguir l’horitzó que tenim com a país”, ha assenyalat el republicà.

Però més enllà d’aquestes paraules, la veritat és que el propi Sànchez per consell dels seus advocats, es planteja fins i tot renunciar a la seva acta de diputat, la qual cosa per descomptat l’inhabilitaria per ser candidat a la presidència de la Generalitat.

Una cruïlla que va molt més enllà del candidat

Abans de la compareixença de Roger Torrent es va veure a representants d’ERC, JxCat i la *CUP reunits en el Parlament per tractar el “nou” escenari. JxCat va proposar a Jordi Turull com a relleu de Sànchez a la candidatura.

Encara que el Jutge Llarena decidirà aquest divendres si deixa en llibertat a sis dels encausats pel “procés” entre els quals es troben citats pel magistrat la Rovira i el propi Turull.

En un intent d’anticipar-se a aquesta possible decisió del jutge, JxCat, ERC van acordar aquest mateix dimecres celebrar avui ( dijous 22) la investidura amb el nom de Turull sobre la taula. Així ho va anunciar Torrent en una roda de premsa el dimecres a les 22.45 hores.

Per la seva banda la CUP, de moment va anunciar en una roda de premsa del dimecres a les 23.45 hores que la seva militància ha de debatre si donen suport o no la investidura amb els seus quatre vots -clau perquè la investidura es dugui a terme-, per a això van anunciar una reunió el dijous a les 15.00 hores, és a dir dues hores abans de l’anunciada investidura a Turull. Tot segueix en suspens i avui s’espera un dia de nervis en el Parlament.

L’esquerra independentista semblava que ara com ara pretenia abstenir-se, més enllà del candidat, perquè segueix considerant a la proposta de JxCat i ERC poc ambiciosa i emmarcada en una estratègia “autonomista”. I aquí no s’equivoca la formació anticapitalista en assenyalar aquest aspecte de JxCat i ERC. El problema és que aquesta definició de l’estratègia d’ambdues formacions, ni és nova ni és sorprenent.

L“autonomisme” és el gen inequívoc de l’estratègia d’ambdues formacions (CiU abans que JxCat) i després de l’aventura del “procés” torna al seu cabal natural. La naturalesa és tal que fins i tot després de les jornades del 1O, el 3O el 8N, les mobilitzacions, els CDR’s... tot resulta ser para ells simbòlic. Tan simbòliques com les seves anunciades estructures d’Estat que després no es van trobar enlloc.

Encerta la CUP en assenyalar aquest gen deJxCat i ERC, però falla en no treure un balanç de les accions prèvies que la manté, a tres mesos del 21D, completament immersa en unes discussions de saló que han acabat per desactivar per complet (de moment) els carrers i facilitar que el descoratjament en les files independentistes comenci a estendre’s al no veure una resolució clara.

La cruïlla és ben complexa, doncs es resumeix a trobar un candidat que agradi a Moncloa, però que no abandoni 100% el discurs del 1O i enviï als partits independentistes a l’oblit, però que juri lleialtat a la Constitució del 78, però que lluiti per més autonomia enmig d’un procés recentralizador reaccionari de l’Estat,… però... però…però quelcom francament impossible.

L’Estat espanyol ho té clar

Enfront de la cruïlla del bàndol independentista es troba el Règim del 78, que lluny de dubtar en allò referent a la qüestió catalana, segueix ferma política, policial i judicialment.

La Guàrdia Civil contínua amb els seus registres habituals a les seus del Govern, el poder judicial no mostra ni una mica de voluntat de diàleg, amb una interpretació en moltes ocasions dura i imparcial de les seves acusacions com diferents organismes internacionals han assenyalat respecte als presos polítics.

A més Rajoy després d’aplicar solucions judicials i policials per donar resposta a un reclam democràtic, es permet “el luxe” de defensar en les Corts que l’1 d’octubre no va haver-hi “violència gratuïta” a Catalunya alhora que defensa l’ascens a responsable de la Comandància de Madrid de la Guàrdia Civil de Diego Pérez de los Cobos, responsable de l’operatiu del 1O a Catalunya.

Així que mentre l’esdevenir de la voluntat del poble català expressada en multitud d’ocasions durant més de 3 mesos el passat any es debati exclusivament entre les parets del Parlament, i no es batallo per aixecar de nou un pla de lluita sostingut i a l’altura de l’atac al que es va sotmetre al moviment, solament ens anem cap a una nova versió del dia de la marmota. I les segones parts sempre són pitjors.






Temas relacionados

JxCat   /   ERC   /   Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   CUP    /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO