Mundo Obrero Estado Español

DECLARACIÓ CRT

Un 1r de maig obrer, internacionalista i de lluita contra el Règim del 78

La lluita contra la precarietat i l'atur, per la unitat de les files obreres per lluitar contra el Règim del 78 i la seva repressió, contra la justícia patriarcal i en solidaritat amb les lluites de treballadors i els pobles oprimits, els eixos de la CRT per a un nou dia internacional de la classe treballadora.

Miércoles 25 de abril | 16:12

S’acosta el 1r de maig, el dia internacional de la classe treballadora. Una jornada de lluita en honor als Màrtirs de Chicago, vuit dels centenars de milers de treballadors i treballadores que al llarg de la història del capitalisme la burgesia no ha dubtat a assassinar, empresonar i perseguir en defensa dels seus guanys.
 
En 1886 ells eren part d’una de les primeres grans lluites contra l’explotació capitalista, la lluita per la jornada de 8 hores. Cent trenta-dos anys després, la lluita contra aquest sistema d’explotació, les seves guerres i els règims polítics al seu servei, té més vigència que mai. A deu anys de l’inici de la crisi capitalista, els nivells de pobresa, precarietat i desocupació, l’atac a les llibertats democràtiques en les cada vegada més degradades democràcies capitalistes i les tensions i conflictes bèl·lics provocats per l’imperialisme, segueixen en augment.
 
El 1r de maig ha de ser una jornada de mobilització a tot el món en el qual les principals demandes del moviment obrer prenguin els carrers al costat de les grans reivindicacions polítiques i socials de la resta de sectors populars i pobles oprimits del món. Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) participarem en les manifestacions convocades per l’esquerra sindical en l’Estat espanyol amb aquesta perspectiva.
 

1. Lluitar contra la precarietat laboral i que la crisi la paguin els capitalistes

 
Ho farem defensant un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes. Perquè les nostres vides valen més que els seus beneficis, hem d’exigir el repartiment d’hores de treball, l’augment de salaris fins a aconseguir un mínim de1.500 euros i la derogació de totes les reformes laborals del PSOE i el PP.
 
Volem acabar amb l’atur i els salaris de misèria, amb els contractes porqueria, les externalitzacions i la precarietat creixent. Aquest 1r de maig lluitem pel triomf de les treballadores i treballadors de Amazon que enfrontin al capitalista mes ric del món, així com pel triomf de totes les lluites obreres que de punta a punta de l’Estat planten cara a l’explotació capitalista i la precarietat laboral.
 
Però també perquè volem guanyar-los temps als capitalistes, per poder estudiar, recrear-nos i gaudir del temps lliure. Com van proclamar les dones vaguistes de Lawrence en 1908 la gesta de les quals va donar lloc a la celebració del 8M, volem el pa, però també les roses.
 
En aquest mateix sentit, el 1r de maig ha de recollir també les demandes dels pensionistes, lluitar per l’avançament de l’edat de jubilació als 55 anys, acabar amb les pensions de misèria i aconseguir unes mínimes de 1.500 que permetin una vida digna. No volem morir treballant, ni tampoc ser condemnats a sobreviure amb 300 o 500 euros al mes.
 
És necessari que lluitem colze a colze per les reivindicacions de tots els sectors de la classe treballadora nativa i immigrant, per acabar amb la divisió de les nostres files que ens ha imposat l’ofensiva neoliberal en les últimes dècades.

2. Contra l’aliança criminal del patriarcat i el capital

 
La sentència judicial en el cas de La Manada demostra el caràcter d’aquesta justícia patriarcal. És la justícia patriarcal i capitalista que absol a violadors, neonazis, i polítics corruptes, mentre condemna als que critiquen a la Monarquia, acusa de terrorisme als joves d’Altsasu i empresona i persegueix als independentistes catalans. No és un cas aïllat, és tot el sistema i solament amb la mobilització de milions de dones, jovenes i treballadors ho podem enfrontar.

Centenars de milers de dones van cridar en tot l’estat: "Aquesta justícia és una merda". Per acabar amb la “casta judicial” masclista i repressora, lluitem per l’elecció de tots els jutges per sufragi universal i la generalització de judicis per jurats populars.

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere ha estat un veritable engany, rebaixant cada vegada més el pressupost destinat. Exigim més centres d’acolliment per a les dones i els seus fills i filles víctimes de violència, garantits per l’Estat i sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial i judicial.

Com a part d’aquesta lluita, reprenguem l’agenda que va plantejar la vaga del 8M. Per la igualtat salarial, contra la precarietat que copeja especialment a les dones, per mesures que avancin en la socialització dels treballs de cures, com les guarderies i residències, i la lluita contra la violència masclista.

I de la mateixa manera les reivindicacions de la joventut, que volen convertir en la carn de canó del mercat laboral i veu cada dia més impossibilitats els seus drets a l’educació, l’habitatge o la diversió, i les dels immigrants, condemnats a ser treballadors de segona i sense drets polítics per una legislació d’estrangeria que cal abolir.

3. Per la unitat de la classe treballadora, derrotar a la burocràcia sindical

 
Batallar per aquest programa passa per combatre a les actuals direccions burocràtiques del moviment obrer. La tasca dels dirigents de CCOO i UGT en els últims anys solament pot ser titllada de criminal. Han acceptat o deixat passar la pitjor ofensiva en dècades, quan no traït obertament lluites com les de Panrico o Movistar. És imprescindible lluitar per la recuperació de mètodes de lluita i organització com l’assemblea, les caixes de resistència o les coordinadores de conflictes, i alhora sostenir una decidida política de front únic, exigint-los fins a imposar-los la unitat de totes les forces sindicals per a la lluita.
 
L’esquerra sindical té l’oportunitat i la responsabilitat d’avançar en una reorganització del moviment obrer si unifica els seus esforços, abandona tot sectarisme, desplega una política de denúncia i exigència cap a CCOO i UGT i es posa al capdavant de l’organització dels sectors més precaris.

4. A baix el règim del 78 i la seva repressió. Autodeterminació dels pobles

 
Que el bloc monàrquic es proposi sortir de la crisi del Règim del 78 amb una restauració conservadora, té molt a veure amb aquest rol de bombers que han jugat els dirigents de CCOO i UGT. Per poder imposar una sortida en favor de la classe treballadora i els sectors populars de tot l’Estat, és clau que el moviment obrer entri en escena i prengui a les seves mans totes les grans demandes democràtiques i socials que es vénen plantejant des del 15M.
 
Començant per la lluita contra la repressió, per la llibertat dels presos polítics i la fi del 155. I assumint la defensa del dret a decidir de Catalunya i la resta de les nacions de l’Estat, la lluita contra la Corona i la vatalla per imposar veritables processos constituents que acabin per mitjà de la mobilització social amb el règim hereu de la Dictadura i obri la perspectiva de la conquesta d’un govern de les i els treballadors.
 
En l’immediat, a Catalunya és necessari que l’exigència de la vaga general contra la repressió d’excepció lliurada pel bloc monàrquic es converteixi en un clam en totes les manifestacions i actes convocats, i en la resta de l’Estat l’exigència a les direccions sindicals i de l’esquerra reformista a convocar mobilitzacions en solidaritat amb el poble català.

5. Un 1 de maig internacionalista. Visca la lluita dels estudiants i treballadors de França!

 
Com a jornada de lluita internacional les i els treballadors hem de sortir també a solidaritzar-nos amb els nostres germans de classe de la resta del món. Amb les lluites que s’estan portant endavant en països com França, on els ferroviaris i els estudiants, al costat d’altres sectors de la classe obrera, estan enfrontant les contrareformes de la nova dreta de Macron.
 
I també perquè ressoni a tot el món un clam contra la barbàrie capitalista que genera cops d’estat, règims cada vegada més autoritaris i guerres. Estarem al carrer en solidaritat amb el poble brasiler que està enfrontant un cop d’estat judicial i institucional que actua de punta de llança d’una onada reaccionària en tot el continent. També contra les intervencions imperialistes, com el recent bombardeig de Síria o els atacs de l’Estat d’Israel contra el poble palestí, i denunciant a la UE del capital que deixa morir a milers en el Mediterrani i està poblant les fronteres d’autèntics camps de concentració per als refugiats.
 
Amb aquests eixos els i les companyes de la CRT, al costat dels independents que impulsen amb nosaltres la trobada de la joventut a contracorrent el proper 12 de maig i les companyes de l’agrupació de dones Pan y Rosas, sortirem al carrer el proper 1r de maig. Animem a totes i tots els joves, treballadors i dones que les comparteixin a que aquest dia marxin amb nosaltres per un 1 de maig combatiu, anticapitalista i internacionalista.






Temas relacionados

En Català   /   CGT Estado español   /   Mundo Obrero Estado Español   /   Día Internacional de los Trabajadores   /   1º de Mayo   /   Luchas obreras   /   Lucha de clases

Comentarios

DEJAR COMENTARIO