Mundo Obrero Estado Español

ASSEMBLEES

Últims acords de l’assemblea Marea Blava de Barcelona

Aquest abril s'han convocat assemblees generals de la Marea Blava en diferents províncies.

TeleAfónica

Barcelona

Jueves 26 de abril | 11:18

A l’abril s’han convocat assemblees generals de la Marea Blava en diferents províncies. A més de la de Sevilla, de la qual ja hem informat, i de la de Bizkaia, amb una assistència del 50 per cent de les plantilles de la província, va tenir lloc l’assemblea de Barcelona, el 14 d’abril a la Torre Calatrava, sota una intensa pluja. Van assistir unes setanta persones, personal de contracta i subcontractes de Telefónica Movistar i en aquesta ocasió també personal d/OBREMO.

Per a la Marea Blava és molt important l’assistència dels companys d’OBREMO perquè volem que la nostra lluita sigui per que tot el sector tingui els mateixos drets.

A pesar que vam publicar una carta oberta a delegats de CCOO i UGT perquè, com va ocórrer a Sevilla, se sumessin a l’assemblea, lamentablement els majoritaris no van assistir ni tampoc van fer cap tipus de comunicat recolzant aquesta convocatòria... Ens informen que estan valorant la possibilitat de realitzar assemblees conjuntes amb la Marea Blava a principis de maig. Seguim tendint la mà a aquests companys per lluitar i recuperar el terreny perdut des de la vaga.

Com ja hem informat, CCOO i UGT han abandonat la taula paritària davant els incompliments de la patronal, cosa que celebrem i valorem com un pas imprescindible per resoldre de forma eficaç els problemes que tenim. La posició de la Marea Blava sempre ha estat la mateixa, només la mobilització i la pressió als centres de treball faran que es compleixin els acords.

Cap acord es complirà sense mobilització

Comencem l’assemblea celebrant que, precisament gràcies a la mobilització, s’han aconseguit parar els acomiadaments a Cotronic Sevilla. Recuperar la mobilització i el pols al carrer és la nostra primera tasca. Hem de mantenir les assemblees, els repartiments, intentar que cadascun de nosaltres sigui un element de difusió pels altres companys i aconseguir sumar més gent.

En els últims anys, les expectatives generades per l’existència de la taula paritària ens han allunyat del carrer i hem centrat gairebé tota l’activitat sindical en les denúncies a inspecció i en els judicis. Hem de tenir present que la via d’anar a Inspecció és molt més eficaç si mantenim pressió al carrer, si hi ha soroll laboral i social. Mentre hi ha hagut pressió al carrer, hem guanyat les denúncies a inspecció. Hem guanyat els judicis de COMFICA i COBRA, en els quals els jutges han sentenciat que els autònoms han de passar a plantilla.

No obstant això, comencem una fase en la qual la resposta de les institucions és cada vegada més tèbia i fins i tot negativa. Ja hem tingut resolucions d’inspecció negatives. Les sentències sobre els autònoms són recurribles i així ho estan sent, cosa que fa més necessària encara la mobilització.

La situació política ha canviat molt, i això també ha influït, no oblidem que la màxima responsable de la investigació i les multes pel tema de la subcontractació i la cessió il·legal en les contractes de Telefónica, l’ex-consellera de Treball Dolors Bassa, està a la presó i no sembla que el govern del PP, últim responsable ara d’Inspecció de Treball, tingui el mateix zel o compromís que qui, per unes raons o unes altres, es va acabar posant del nostre costat durant la vaga.

Hem de seguir denunciant, però mai deixar el carrer. I encara que ara no es plantegi, la vaga és la nostra eina principal, a la qual més temen i en algun moment haurem de recórrer a ella.

Cal acabar amb el sistema de punts i augmentar el salari base

Després de reflexionar sobre els mitjans de lluita, passem a parlar dels continguts de les nostres reivindicacions. Una de les més important i urgent és acabar amb el destall d’una vegada per sempre. Els punts ens estan matant, representen els nefasts destalls. Cal acabar amb el sistema de punts i pujar el salari base.

La precarietat està costant vides humanes. Si la gent no compleix amb la normativa de *RL, i va a treballar sola arriscant la seva vida és perquè si no ho fa, no solament no arriba a fi de mes, sinó que a més, si compleix amb la normativa seguretat, s’exposa a l’acomiadament perquè al mes següent rep cartes per baixa producció.

Pujar el salari base, i els complements fixos, és una reivindicació irrenunciable. Considerem a més que la millor manera per fer-ho és tenir un conveni del sector perquè creiem pràcticament impossible que hi hagi mecanismes perquè s’acordi un augment del salari base en el marc del conveni del metall, per la senzilla raó que no li pujaran el salari a tot el metall, sense que tot el metall es mobilitzi per a això. Ni inclouran un augment per a un subgrup del metall.

Mentrestant, es debat la solució intermèdia a la qual han arribat a Cotronic Barcelona. Tots van a mitges en la producció, la reparteixen per igual. Així eliminen la desigualtat i aconsegueixen companyerisme.

Són un equip. Es podria plantejar adoptar aquesta solució en les altres empreses, en tant s’inicia una lluita per un conveni de Sector nou, que veritablement ens representi i ens serveixi per dignificar el nostre treball. Però repetim, el prioritari és un conveni de Sector amb una pujada significativa del salari base.

Altres regions del país no comparteixen aquest punt de vista de repartir la producció. Concloem llavors que una cosa que ens uneix és que tot el que sigui pujar complements fixos del salari, que no depenguin de producció, o repartir plusos de qualitat, de baixa sinistralitat, de conducció i uns altres... i que es puguin repartir equitativament entre totes les plantilles són benvinguts, i han de ser considerats també objectiu sindical.

Incompliment del 70/30

L’acord de la proporció entre personal de plantilla de contracta i subcontractació d’un 70/30 ha resultat, a més d’insuficient, un engany de la Patronal, com sempre hem dit. En primer lloc perquè mai ens han proporcionat les dades de subcontractació del 2015. En segon lloc, perquè les empreses no tenen cap obligació legal de proporcionar dades reals. En tercer lloc, perquè han tret des del principi a Planta Externa dels càlculs. I també per molts altres motius.

Les empreses han utilitzat el 70/30 com a excusa per acomiadar a autònoms i maquillar les xifres per la via de l’acomiadament en comptes de la via de la passada a plantilla. També ho han utilitzat com a element de dominació, aconseguint que el personal subcontractat fes tot el que les empreses volien amb la promesa que així els contractarien.

La conclusió és que ens han enganyat, o millor dit, han incomplit i això ens porta a dues conclusions. En primer lloc, l’incompliment hauria de penalitzar-se, això ha de tenir una repercussió en les nostres reivindicacions a partir d’ara. No cceptarem que es reprenguin les taules simplement perquè la patronal li veu les orelles al llop i accepti novament parlar del 70/30, aquest temps ja ha passat.

En segon lloc, veiem que el 70/30 no té cap sentit sindical, perquè estem portant una línia més profunda en els mateixos jutjats. Què fem acceptant o reivindicant un 70/30 quan els jutges estan sentenciant un 100%? En els judicis de COBRA i COMFICA s’ha dictaminat que tots els autònoms han de ser personal de contracta. Volem i anem a lluitar el 100% de passada a plantilla.

Altres acords

Parlem també de diferents reivindicacions que han sorgit en les diferents assemblees. Una d’elles és que la subrogació es contempli en el conveni del metall. En matèria de PRL, l’exigència que se’ns proporcionin plataformes elevadores per a treballs en altura i la inclusió dels companys de planta externa en el col·lectiu, així com la supressió del sistema de pagament per punts com a principal responsable de la accidentabilitat en el Sector.

En resum, els acords de l’assemblea són els següents:

Tornada a la mobilització. Es traçarà un pla d’informació, repartiment i assemblees periòdiques amb aquest objectiu.
Lluitar per l’augment del salari base i complements fixos. Eliminació del sistema de punts.
Conveni de sector propi, com a forma més directa d’aconseguir aquests objectius.
Eliminar la possibilitat que les contractes subcontractin treball d’instal·lació i planta externa.
Incloure la subrogació en el conveni estatal.
Exigir compliment PRL (plataformes elevadores)
Tots els acords, de mínims, aconseguits en el document de Desconvocatoria de Vaga de 2015, han de ser elevats al Conveni del Metall per incloure a la resta d’operadores del sector, com Vodafone, Jazztel, Orange, etc, per la qual cosa, contínua la precarització per a moltíssims treballadors. A Catalunya tenim alguns contratemps en Inspecció de Treball a causa d’aquest tema.

Finalment, posem en coneixement de totes les persones que treballen en el Sector que existeix una proposta de llei paralitzada al Congrés que pot ser-nos molt útil, tant per configurar un acord Estatal del Sector de les Telecomunicacions com per acabar amb la subcontractació.

Està paralitzada a pesar que que la majoria de diputats han demanat votar-la. La proposta de Llei que es va tramitar després de recentment iniciada la legislatura, després de visitar la Marea Blava el congrés dels diputats i rebre l’atenció d’Units Podemos i PSOE és la següent:
http://www.congreso.es/public_oficiales/L12/CONG/BOCG/B/BOCG-12-B-25-1.PDF#page=1
És una llei de caràcter general, on s’especifica, en aquest cas relatiu al nostre sector, encara que és general, serveix per a tots els sectors, al final que treballant para Movistar un CELADOR o EMPALMADOR-CONDUCTOR percebria 1.886€ , amb 37,5 hores jornada , 30 dies laborables de vacances i 3 pagues extres d’igual import. El bloqueig que estan fent PP i*Cs per no deixar votar durant 2 anys aquesta llei o les pressions per rebaixar el seu contingut, impedeixen que puguem comptar amb aquesta llei per a les millores salarials que és el prioritari de millorar en tot l’estat.







Temas relacionados

En Català   /    Empresas telefónicas   /    Mundo Obrero Estado Español   /    Marea azul   /    Contratas   /    Movistar   /    Telefónica

Comentarios

DEJAR COMENTARIO