Géneros y Sexualidades

Vaga dones 8M

Trobada Estatal: cap a una gran vaga de dones el 8M a l’Estat espanyol

Aquesta trobada estatal és una experiència important pel moviment de dones i feminista, que per primera vegada es realitza a l'Estat espanyol per avançar cap a una coordinació del que podria ser una gran jornada de lluita i mobilització el proper 8 de març. A la vegada, s'obren profunds debats sobre amb quina estratègia i quines aliances hauríem de privilegiar les dones en la lluita per la nostra emancipació.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Clara Mallo

Madrid | @ClaraMallo

Marta Clar

Barcelona | @MartaClar1

Sábado 13 de enero | 15:54

Així ho explica la Coordinació Estatal de la Vaga Feminista: “Amb el reclam de ‘ni una menys, vives ens volem’ que van llançar les feministes argentines es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017. Milions de dones de 70 països, des d’Argentina a Polònia, des de Turquia a Estats Units, des de Brasil a Itàlia passant per les nostres terres, ens contagiem i ocupem els carrers per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos”. Davant això, aquest any la proposta és aprofundir aquest camí: “Al 2018 volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més àmplia que la del 2017 la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes”.

L’objectiu ara és debatre i reflexionar com dur a terme la “vaga feminista” o “de dones” per part d’un moviment que s’autodenomina “interseccional". Expliquen que “estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen en llocs molt diversos enfront del patriarcat, el treball assalariat, les cures, el consum.”

En cada comunitat s’estan realitzant assemblees i comissions de treball sobre la base de quatre eixos: vaga laboral, estudiantil, de cures i de consum. Per al primer eix s’estan tenint reunions entre els sindicats i la comissió encarregada de les relacions sindicals

Els debats són múltiples però la idea que unifica part d’identificar-se com “un moviment internacional divers que planta cara a l’ordre patriarcal, racista, capitalista i depredador amb el medi ambient…” Que a més de lluitar pels drets de les dones i contra les violències masclistes, es planteja lluitar per “la justícia social, l’habitatge, la salut, l’educació” i contra “els tractats de lliure comerç, l’explotació i moltes altres lluites col·lectives. (...) les lleis mordassa (que) criminalitzen la protesta i la resistència feminista”. “Formem part d’un procés de transformació radical de la societat, de la cultura, de l’economia, de les relacions”, expliquen en el seu document.

La vaga de dones del 8M: reflexions i debats

Una de les premisses del crit cap a la “vaga de dones” és que “va més enllà del que s’identifica com a atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida”. En moltes comissions i assemblees territorials s’està debatent sobre quin tipus de vaga necessitem, si és al costat dels sindicats o no, com es proposa la participació de la resta de la societat a les vagues, la relació o no amb altres mètodes de lluita.

Mentre que moltes dones treballadores voldrien que els seus sindicats cridessin aquest dia a una vaga general per poder fer una acció contundent contra les empreses i el govern (que garanteixen i reprodueixen l’opressió contra les dones), altres dones es plantegen fer vaga sense els sindicats, ja que no se senten representades. La realitat és que durant dècades les direccions dels grans sindicats han mantingut i aprofundit la divisió de la classe treballadora entre homes, dones, treballadors precaris, immigrants, etc., i en aquesta divisió, les treballadores són un dels grups que es troben més al marge de les organitzacions sindicals per diverses raons.

En primer lloc, perquè existeixen gran quantitat de treballs d’elevada precarietat que no figuren en la base de dades de la Seguretat Social, moltes vegades sense contracte ni nòmina fixa: cura de nens, de gent gran, neteja, entre d’altres. Les tasques de cures i de la llar —realitzada en la seva majoria per les dones— estan sent cada vegada més relegades a un àmbit exclusivament privat, quelcom que ha fet un salt amb la crisi capitalista dels últims anys.

El sistema capitalista també es perpetua sobre la base d’aquesta "gran fàbrica de masses" conformada per milions de dones al món que, quan surten del seu lloc de treball diari (fàbrica, oficina, centres de treball diversos), continua la seva "jornada laboral" (tasques de reproducció) a la llar, aquesta vegada "gratis", perquè el capitalisme s’ho estalvia recolzant-se en el seu gran aliat, el sistema patriarcal. Són les empreses capitalistes les que haurien de garantir, per exemple, llars d’infants gratuïtes per a la cura dels nens, menjadors, etc.

Els sindicats han establert un mur entre les lluites corporatives dels assalariats pel que fa a la lluita dels anomenats moviments socials. La lluita contra la violència masclista, contra l’homofòbia, contra el racisme i contra totes les opressions, en tota la seva dimensió, que es reprodueixen i perpetuen en aquest sistema capitalista, ha de ser presa com a pròpia per les organitzacions de la classe obrera, ja que és una lluita que l’afecta de conjunt. Perquè les dones, els joves i els immigrants són una part majoritària de la classe treballadora.

El repte immediat de les organitzacions feministes i de dones és lluitar per superar aquestes divisions que ens imposen. Això no significa de cap manera diluir les reivindicacions pròpies ni renunciar a les organitzacions pròpies de les dones. Tot el contrari, significa enfortir-les. Intentar recuperar els sindicats com a organitzacions de lluita contra totes les opressions, sobre la base d’assemblees democràtiques i combatives, contra els plans de la classe capitalista, defensats i executats pels governs de torn, amb la perspectiva de lluitar contra aquest sistema capitalista i patriarcal.

En última instància estem parlant d’un debat profund sobre quins subjectes polítics i socials poden portar al triomf les tasques emancipatorias de la majoria de les dones. Per a les dones de Pan y Rosas el gran desafiament és incloure les reivindicacions de la majoria de les dones, les joves, pobres i treballadores, com a part del conjunt d’aquesta "classe treballadora que mou el món".

Sense fer “fetitxisme” de la vaga general, en aquest debat volem incorporar la idea que el moviment necessita múltiples accions de mobilització i iniciatives, que proposades com la vaga de consum i la vaga de cures poden ajudar molt a visibilitzar l’opressió patriarcal, però amb la paralització de tota la producció capitalista, afectant els guanys, paralitzant el transport, els bancs, les empreses i les comunicacions -amb tots els mètodes que això implica, piquets, ocupació de fàbriques i centres es posa en qüestió en els fets el domini capitalista de la producció, mostrant el potencial de la classe treballadora i les possibilitats de lluitar per un altre tipus de societat, sense explotació ni opressions.

En els últims anys a l’Estat espanyol hi han hagut grans lluites que han mostrat l’enorme capacitat i energia de les dones treballadores com les de Panrico, Coca Cola o Les Kellys, lluitant als carrers pel dret a l’avortament lliure i gratuït, contra la violència de gènere i mobilitzant-se el 8 de març, el 25N i pels drets de les persones LGTBI. També van frenar desnonaments, van recolzar les vagues estudiantils i es van coordinar amb altres vagues. És a dir, aquestes vagues van transcendir la lluita de la seva fàbrica. A través de la vaga com a eina de lluita, van poder expressar-se tots els sectors explotats i oprimits de la societat i respondre als grans problemes socials que sofreixen la majoria de les dones.

Respecte als sindicats estudiantils, també és necessari que les reivindicacions de les dones siguin abraçades pel conjunt del moviment estudiantil, que es proposi lluitar per una educació al servei de les dones, la classe treballadora i la joventut sense futur. Que comenci per qüestionar les institucions educatives, i per exemple lluiti per democratitzar radicalment les universitats, per una majoria estudiantil en els òrgans de govern, per comissions independents de dones, per acabar amb el treball precari a les universitats, contra l’augment de les taxes, etc. Impulsem assemblees i espais de debat per preparar aquest 8M i organitzar al moviment estudiantil al costat de les treballadores i treballadors.

Per un moviment de dones independent dels governs i partits capitalistes, en aliança amb la classe treballadora

La lluita del moviment de dones al món, tal i com ha succeït moltes vegades a la història, és un canal a través de com s’expressa no només el reclam per les demandes pròpies de les dones, sinó també el descontentament de milions de treballadors i estudiants amb les polítiques d’austeritat, ajust i precarietat de la vida que la classe capitalista i els seus governs descarreguen sobre les nostres espatlles.

Per això, les socialistes revolucionàries de Pan y Rosas veiem molt important participar d’aquestes trobades que prometen tenir continuïtat després del 8M; sense dubtes obren importants debats sobre quina és l’estratègia i el programa polític que ha d’assumir la lluita de les dones contra el capitalisme patriarcal, en un context mundial assenyalat per la crisi capitalista, els governs populistes de dreta i altres fenòmens polítics que pretenen enarborar banderes de reformes al mateix sistema en què vivim explotades i oprimides.

Importants debats que es donen en un context on dones multimilionàries com les estrelles de Holywood fan discursos prenent el reclam progressiu del moviment #Metoo contra l’assetjament masclista, però s’ “obliden” de la desigualtat que pateixen milions de dones, el 99% de les dones que sofreixen l’explotació i la discriminació per ser treballadores o pobres.

Per tant, incita a reflexionar sobre quines són les aliances que hauríem de privilegiar les dones en la lluita per la nostra emancipació i de quina manera intentarem que siguin milions de treballadors i treballadores –la immensa majoria de la població mundial- els qui prenguin a les seves mans aquestes banderes.

Les dones de Pan y Rosas de l’Estat espanyol, presents també a Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Uruguai, Perú, Mèxic, Veneçuela, França, Alemanya i Estats Units som part d’aquest debat obert, des de la nostra pròpia experiència militant en els moviments de dones dels nostres països i també, amb les nostres idees, programa i estratègia, que concentren l’experiència que heretem d’altres generacions de revolucionaris i revolucionàries marxistes, com les que al 8 de març de 1917 van donar inici a la Revolució Russa de la qual s’han complert 100 anys, l’experiència més avançada de la història de la classe obrera, i d’altres tants i tantes que ens van precedir en la lluita per enderrocar aquest règim social putrefacte basat en l’explotació i l’opressió.

Com a part d’aquest gran desafiament, cap al proper 8 de març serem part activa d’aquest moviment. Perquè aquesta vaga, com a part d’un #ParoInternacionalDeMujeres es converteixi en un fet ressonant, al mateix temps que impulsem l’organització de les dones de forma independent dels governs i partits capitalistes. Batallem per posar en peus un gran moviment de lluita, en aliança amb la classe treballadora, homes i dones. Et convidem a organitzar-te amb nosaltres perquè s’escolti el nostre crit: “No demanem, exigim!, el nostre dret al pa, però també a les roses!”.






Temas relacionados

En Català   /   Comisiones de Mujeres   /   #8M   /   violencia contra las mujeres   /   Patriarcado   /   Género   /   Pan y Rosas   /   Géneros y Sexualidades

Comentarios

DEJAR COMENTARIO