Política Estado Español

CATALUNYA

Torra es baixa i hi haurà nou Govern: el que el 155 es va emportar

Torra formarà govern a Catalunya una vegada cedeixi a les pretensions de Moncloa i modifiqui la proposta de consellers inicial. La penúltima conseqüència del 155.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Federico Grom

Barcelona

Jueves 31 de mayo | 10:39

Foto: EFE/ Stephanie Tephanie

Quim Torra finalment es baixa de mantenir com a consellers als polítics a la presó preventiva -Jordi Turull, Josep Rull- o exiliats- Lluís Puig i Antoni Comín-. Cedeix així a les exigències de l’executiu de Rajoy, qui s’havia negat a publicar els seus noms en el Diari oficial de la Generalitat (DOG). Sembla que es desbloqueja d’aquesta manera la formació d’un Govern cinc mesos després de les eleccions del 21D.

Després de 10 dies de pols "institucional", Torra anuncia la seva decisió poc després que el Govern li confirmés a través d’una carta la seva decisió de no acceptar als consellers en disputa i de mantenir la intervenció de Catalunya a l’empara de l’article 155.

Laura Borràs, Alba Vergés, Damià Calvet i Àngels Chacón són els noms que substitueixen als ’consellers’ vetats. Cultura, Salut, Territori i Sostenibilitat i Empresa i Coneixement seran les àrees que cobriran respectivament.

Per la seva banda Elsa Artadi, portaveu de Junts Per Catalunya en el Parlament, qui a més en algun moment es va considerar com a possible substituta a Puigdemont en el Govern, inicialment anava a ser consellera d’empresa amb Torra però finalment ocuparà, a més de la ser la portaveu de l’Executiu català, un lloc en el Departament de Presidència.

D’altra banda no hi ha hagut més canvis pel que fa a la resta de consellers proposats. Es preveu que prendran possessió aquest cap de setmana ja que els seus noms no es publicaran en el Diari oficial de la Generalitat fins al dijous o el divendres. La primera mesura del nou Executiu, d’acord amb les amenaces prèvies de prendre accions legals, serà interposar una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy per vetar als ’consellers’ presos o en l’exili nomenats per Torra.

Un 155 que s’aixeca després de complir els seus objectius

"Ni Puigdemont serà president, ni presos o fugits seran consellers" festegen des de Moncloa.

Des d’un comunicat oficial van assenyalar que "El Govern vol subratllar que la seva fermesa i la seva determinació a l’hora de defensar la legalitat són les que han garantit als ciutadans de Catalunya el dret a comptar amb un Govern en condicions de complir les seves obligacions i atendre a les seves responsabilitats".

Segons l’acord del Senat que regula l’aplicació de l’article 155 en la intervenció de Catalunya: "Les mesures contingudes en aquest acord es mantindran vigents i seran aplicable fins a la presa de possessió del nou Govern de la Generalitat, resultant de la celebració de les corresponents eleccions al Parlament de Catalunya".

Pel que presumptament la intervenció contra Catalunya arribarà a la seva fi amb la cerimònia de presa de possessió dels nous consellers. Així també ho ha assenyalat Rafael Catalá, Ministre de Justícia del Govern, en declaracions en les dependències del Congrés.

Ciutadans per la seva banda s’oposa a l’aixecament del 155 i exigeix al govern de Rajoy o mantenir-ho o aprovar un altre. José Manuel Villegas ha sostingut davant de la premsa que "hem de tenir una postura ferma de manteniment del 155 almenys en aspectes fonamentals" en referència als Mossos d’Esquadra, les finances de la Generalitat, l’educació i la política exterior.

El mateix dia que Torra va prendre aquesta decisió, Comín renunciava al seu vot delegat en el Parlament. Pel que JxCat i ERC no sumaran per si sols majoria i el paper de la CUP cobrarà un major però específic en l’aritmètica parlamentària.

La formació anticapitalista ja ha expressat, a través de Carles Riera en els micròfons de RAC1, que la decisió de Torra és "una baixada de pantalons". Des de les files cupaires, assegura Riera, veuen una "renúncia absoluta" i una "submissió a l’Estat" per part de Torra, just al moment que, segons Rigués també, es tenia a l’Estat "contra les cordes", des d’un punt de vista jurídic.

També Vidal Aragonés, ja en sala de premsa del Parlament, ha apuntat que el nou executiu és "una renúncia al social i al nacional", un abandó absolut "al mandat de l’1-O i el 21-D".

Les paraules de Riera i Aragonés, que expressen el sentir de la CUP, són precises a l’hora de definir l’acció de *Torra, però de nou es troba a faltar una mirada al passat, especialment al rol de la pròpia CUP. L’acció de Torra és la penúltima materialització de la reculada de la direcció política del procés, però quin dubte cap que des de la proclamació d’independència en el Parlament, els passos de Junts pel Sí, Junts per Catalunya i ERC han estat de reculada.

Des de la no posada en marxa de cap mesura efectiva per desenvolupar la República catalana, fins a la negativa d’aixecar un pla de mobilitzacions en defensa i per la llibertat dels presos polítics i enfrontar el 155 en tots aquests mesos, es pot llegir un full de ruta amb un objectiu clar: retirada i volta a l’autonomisme sense patir més danys.

No és avui Torra amb la seva decisió qui inicia la "reculada" encara que si qui acaba de lapidar el procés per a dalt, encara que per a baix encara estigui latent. És l’estratègia de la direcció política del procés, que inevitablement portava on estem avui i a la qual la CUP va sonar suport sent el seu furgó de cua durant tot aquest temps, i especialment des de setembre del 2017, la que arriba al final del seu propi camí sense sortida.

Catalunya i la moció de censura de Sánchez

D’altra banda i en el context de la recent moció de censura per part del líder del PSOE, se li evita d’aquesta manera a Sánchez acordar amb els partits catalans sobre aquesta moció de censura amb el pes del 155 sobre els seus caps.

Podrà fer-ho amb un govern "legítim" de cara a Cs i el PP, i sense pagar el cost polític de sostenir des de l’executiu la intervenció a Catalunya en un teòric govern del PSOE.

De conjunt, d’aquesta manera, les aspiracions democràtiques del poble català i l’ampli moviment per una república independent de Catalunya es veuen ofegades entre la repressió del règim del 78 amb el 155, la Constitució com a mall i els discursos impotents i un retrocedir constant de la direcció processista i els seus partits.

Una de les majors crisis del Règim del 78 es tanca, almenys en les altures, de forma reaccionària. El que no vol dir que de conjunt els elements que li van donar origen hagin estat resolts.

Queda per veure com aquesta aparent estabilitat assolida en els despatxos (i en els jutjats) serà usada en el marc de l’actual crisi de govern, que té a l’executiu de Rajoy penjant d’un fil després de l’escenari obert després de la sentència del cas Gürtel i la presentació de la moció de censura per Sánchez. Un veritable intent des de les altures de resoldre per a dalt la crisi del Règim del 78.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Artículo 155   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   CUP    /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO