Política Estado Español

#EMMORDASSEN A LA PREMSA

Si informar és delicte, ens declarem delinqüents: solidaritat amb la periodista Verónica Landa

Diversos mitjans de comunicació alternatius se solidaritzen amb la periodista d'Esquerra Diari, Verónica Landa, publicant l'article pel qual ha rebut una querella per “calúmnies” de part d'un cap policial.

Lunes 28 de mayo

Aquest article ha estat publicat al mateix temps en Kaos en la red, La Haine i diversos mitjans de comunicació alternatius. Agraïm la solidaritat i el suport. Tots junts per la llibertat d’expressió. No ens callaran!

La periodista del mitjà Izquierda Diario, Verónica Landa, ha estat denunciada pel cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, i ha estat cridada a declarar el proper 2 de juliol en el jutjat d’Instrucció 32 de Barcelona. El motiu de la denúncia és una acusació de “calúmnies” per un article en el qual la periodista denuncia el clima d’impunitat del que gaudeixen les diferents policies de l’Estat espanyol a través de diversos casos que han acabat en arxius, sobreseïments o indults.

Avui som varis els mitjans de comunicació que reproduïm aquest article. Ho fem per solidaritat amb la companya, però també en denúncia de tot el que està ocorrent al voltant de la llibertat d’expressió, que ha estat derogada de facto. Dia a dia estem veient com cantants, periodistes, twittaires, titellaires i qualsevol que mostri una visió crítica pot ser el proper objectiu de govern, forces de seguretat i judicatura, ajudats sempre pels seus grans mitjans de comunicació. A més, ho compartim perquè estem convençuts que si la companya és una delinqüent nososaltres també ho som, si informar és delicte ens declarem delinqüents i orgullosos de ser-ho.

* * * * * * *

Impunitat per a torturadors, novetat o pràctica comuna?

El cas de Moreno García no és excepcional. El nombre d’indults concedits pel PP i el PSOE, així com informes d’organismes de drets humans mostren com en l’Estat espanyol la impunitat per tortures és habitual.

Héctor Moreno García, nou cap de la Policia Nacional de Cantàbria, va ser condemnat per tortures i detenció il·legal en 1994. En 1998 va ser indultat pel govern de José María Aznar al costat d’altres policies condemnats en el mateix cas.

Un altre exemple és el de Félix Antolín, nomenat al febrer d’aquest any cap superior de Policia a Castella-la Manxa. Antolín està denunciat per vexacions i assetjament laboral a un sotsinspector.

El nomenament, en tots dos casos, correspon al ministeri de l’Interior i, per tant, al ministre Juan Ignacio Zoido. Aquest va declarar el passat 6 d’abril que té «moltíssima confiança» en Héctor Moreno García. Alhora, remarcava el compromís del Govern amb la «seguretat i la llibertat».

El ministre també va destacar que tant la Policia com la Guàrdia Civil figuren entra les institucions «més valorades» per la societat i que actuen «amb escrupolós respecte a la legalitat en el lliure i pacífic exercici dels drets fonamentals».

Per la seva banda Ramón Cossío, portaveu del SUP (Sindicat Unificat de Policia), creu que l’assumpte de Moreno García s’ha «magnificat» i respecte a la condemna de 1994 que «era jove i es veuria involucrat en algun altercat».

Els informes d’entitats com la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, integrada per organitzacions contra la tortura i pels drets humans, comptabilitza 7.500 casos de denúncies per tortures, tracte inhumà o degradant per part de funcionaris públics.

Per la seva banda, Amnistia Internacional va denunciar casos d’abusos policials, maltractaments i/o tortures. Tots ells, sense conseqüència per als acusats.

Indults i impunitat

Un altre dels exemples d’indults a torturadors és el de Manuel Sánchez Corbi, guàrdia civil condemnat en 1997 a quatre anys de presó i sis d’inhabilitació per les tortures a Kepa Urra en 1992.

Va ser indultat en 1999 i va arribar a coronel cap de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil. El SUP en 2012 el qualificava com a «successor del general (Enrique) Rodríguez Galindo en la defensa de l’esperit militar de la Guàrdia Civil, de la seva consideració com un Cos essència de la Pàtria per sobre de totes les institucions». AL 2015, Corbi va rebre la Legió d’Honor de l’Estat francès aom a “premi” per la seva activitat contra ETA.

També està el cas de Sebastián Trapote Gutiérrez, cap de la Policia Nacional a Catalunya, indultat per la mort d’un sospitós en 1974. La declaració de Trapote va ser considerada inversemblant per la família del mort i ho van portar a judici. En 1977 l’Audiència Provincial de Barcelona sobreseía el cas en considerar que els fets quedaven acollits als indults de 1975 i 1977.

Des de 2010, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat a Espanya en vuit ocasions per no investigar casos de tortura. Set d’aquestes condemnes es relacionen amb casos de tortures i maltractaments durant el règim d’incomunicació a persones acusades de pertinença a banda armada i terrorisme. Recordem també els casos del 4F o Juan Andrés Benítez. En tots dos casos, els policies implicats van ser absolts o la seva condemna reduïda.

El Govern assenyala que si en el període 2008-2013 6.903 agents de Policia i Guàrdia Civil van estar implicats en casos de maltractaments i tortures, solament hi ha 47 condemnes en ferm, la qual cosa els porta a afirmar que la resta es tracta de denúncies falses.

En aquest sentit, Patricia Goicochea, directora adjunta de Rights International Spain, assenyala «Que una denúncia sigui arxivada no significa que sigui falsa. Significa que el denunciant no ha pogut provar la seva versió, per la qual cosa en aquesta afirmació el Govern s’equivoca. Més encara amb l’elevat nombre de casos en els quals s’ha demostrat que els jutjats espanyols no investiguen suficientment aquest tipus de denúncies. Per tant, el que sí es pot dir és que a Espanya s’ha torturat perquè aquí estan les sentències judicials».

La reacció del PSOE davant tota la polèmica de Moreno García ha estat demanar la compareixença al Congrés de Zoido i d’Ignacio Coisidó, director general de la Policia, per explicar els criteris pels quals s’ha produït el nomenament.

No diuen res sobre l’indult a Moreno García. Seria irònic, ja que el PSOE ha indultat des de 1991 almenys a 13 agents de Policia, Guàrdia Civil i Mossos d’Esquadra condemnats per tortures, segons recull el diari ‘Público’.

Com observem, no es pot afirmar que aquest tipus de "perdó" o impunitat sigui puntual o nou, al contrari, ve des de lluny, i és comú. Les forces repressives de l’Estat segueixen sent el primer grup de xoc a l’hora de tallar les llibertats de les lluitadores i els lluitadors. I per a aquesta finalitat compten amb total legitimitat.
L’Estat burgès es guarda per a ell el monopoli de la violència i l’executa a través dels diferents cossos; Guàrdia Civil, Policia Nacional, policies autonòmiques, etc., que actuen amb la total tranquil·litat que se’ls seus actes no seran condemnats.

Si el rol repressiu d’aquestes institucions és una situació diària en qualsevol Estat burgès, en el cas de l’Estat espanyol afegeix un punt més detestable, i és la seva relació amb la dictadura franquista.

La transició pacífica, venuda amplament, només va ser així per a les grans famílies i per a les institucions franquistes que van mudar a "demòcrates", com és el cas de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, l’Audiència Nacional... i una infinitat d’institucions que segueixen amb les mateixes estructures i personalitats que en temps de Franco.






Temas relacionados

En Català   /   Libertad de expresión   /   Política Estado Español   /   Ley mordaza   /   Libertades Democraticas

Comentarios

DEJAR COMENTARIO