Política Estado Español

CATALUNYA

Setge polític i judicial sobre Catalunya a una setmana de l’intent d’investidura

A menys d'una setmana que es produeixi la sessió d'investidura en el Parlament català, el Rei contraataca des de Davos mentre se succeeixen registres a les seus d'ANC i Òmnium.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Jueves 25 de enero | 07:39

Foto: EFE

Falta menys d’una setmana perquè s’inicii la primera sessió d’investidura en el Parlament de Catalunya, i són tantes les peces soltes al puzZle sobiranista, que la segona data marcada en vermell al calendari parlamentari aquest 2018 sembla, encara a dia d’avui, marcada amb moltes incògnites.

A aquests dubtes dels passos que seguiran JxCat, ERC i la CUP, cal sumar els cops a la taula que des de la Judicatura, Moncloa i Sarsuela, segueixen donant sense descans; i que erosionen cada cop més el relat de la "via pactada" cap a la República catalana.

Des de Davos a Catalunya

Recolzat pels poders de l’elit econòmica a Davos, Felipe VI ha aprofitat aquest dimecres la primera aparició d’un cap d’Estat espanyol al Fòrum Econòmic Mundial, per llançar un "nou" missatge a Catalunya.

En una intervenció que no permetia preguntes, Felipe VI va definir el procés de lluita del poble català i l’esdevingut des del referèndum de l’1 d’octubre com "un intent de soscavar les regles bàsiques de la democràcia".

Argument esgrimit, no oblidem, per un Cap d’Estat a qui ningú ha votat i que ocupa el càrrec per via sanguínia i després de ser el seu pare triat com a successor del dictador Francisco Franco.

El monarca va reiterar que la Constitució no és "un mer objecte decoratiu", i a aquesta carta Magna votada fa 40 anys (i inamovible si no és per empitjorar les condicions de vida de la majoria), Felipe VI li ha atorgat el valor de ser "l’autèntica expressió de la voluntat dels nostres ciutadans".

El cap d’Estat va aprofitar l’escenari de Davos, on també es troben el president de la República francesa, Macron o la cancellera alemanya, Angela Merkel, per assenyalar com en altres ocasions, que "aquesta lliçó no és solament per a Espanya, sinó per a les democràcies en general", en una clara picada d’ullet a la unanimitat d’opinions que existeix en la imperialista Europa enfront de la qüestió catalana.

Registres a ANC, Òmnium i el CTTI

Les seus de l’ANC, Òmnium i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), van ser registrades ahir al matí per membres de la Guàrdia Civil.

La presència del cos policial a les seus d’ANC i Òmnium tenia com a objectiu la recopilació d’informació dels mails de Sànchez i Cuixart, respectivament, des de la primavera del 2016 a octubre del 2017.

Ahir, que es complien 100 dies dels empresonaments de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els agents van fer efectiva l’ordre de registre en les tres institucions emesa pel jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena. De fet aquestes accions són part d’una nova recerca oberta fa una setmana en el marc de la causa per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics que ell mateix instrueix.

Per considerar-se una causa secreta sota sumari durant almenys 15 dies, no han transcendit més detalls de l’operació realitzada ni les dades obtingudes.

Incògnites per a la investidura

Mancant una setmana per a la sessió d’investidura encara són molts els dubtes que sobrevolen sobre el bloc sobiranista.

Puigdemont assegura que busca la manera de poder formar part del debat d’investidura i estar en el Parlement, això després de renunciar a la seva petició del vot delegat i esquivar com el joc del gat i el ratolí la prohibició de reunir-se amb Roger Torrent, president del Parlament, a Brussel·les.

Però mentre des de Bèlgica s’assegura això, ahir mateix matí aprofitant una entrevista en Onda Cero, el president del Govern, Mariano Rajoy, va assegurar que si "Puigdemont trepitja sòl espanyol amb una ordre de detenció en vigència, serà detingut".

Si alguna cosa ha quedat clar en aquests mesos, és que l’Estat espanyol intenta sempre per tots els mitjans complir les seves amenaces, a les quals el bloc sobiranista ha respost o be mostrant incredulitat (com si es pogués haver esperat una altra reacció del Règim del 78) o directament amb el silenci.

Càbales que busquen com arrencar una investidura en el Parlament, centrant-se merament en la qüestió numèrica, però buit i silenci sobre quina classe de legislatura començarà i quina posició política s’adoptarà per fer fora el 155 i fer efectiva la voluntat de l’1 d’octubre i el 21 de desembre.

Un escenari d’abandonament de la lluita als carrers per part de les direccions del moviment, que han evitat convocar manifestacions multitudinàries com en el passat recent.

En aquest escenari d’àlgebra parlamentària els quatre consellers que es troben amb Puigdemont a Brussel·les consideren la possibilitat de deixar els seus escons perquè automàticament els ocupin altres membres de JxCat i ERC que puguin participar de la votació, i que sumant els vots de la CUP, s’aconsegueixi una investidura en primera volta per majoria absoluta.

Però clar, a qui s’investeix?, Votarà la CUP a Puigdemont si no marca el camí definit l’1-O? què passarà l’endemà? Què farà la CUP si es dóna el tret de sortida a una legislatura autonomista que busqui l’utòpic i impossible diàleg i la negociació amb l’Estat i Europa, com així van acordar abans del 21D JxCat i ERC?

En les pròximes hores Roger Torrent es reunirà amb els portaveus parlamentaris per tractar la sessió d’investidura i potser aquí les peces comencin a encaixar, encara que encara no sapiguem amb certesa quin puzle sortirà de tot això.

Enfront de l’escenari repressiu sense precedents, on es comptabilitzen mig govern català cessat en l’exili i uns altres a la presó. Sense oblidar que entre aquests presos polítics i els exiliats hi ha membres electes del Parlament escollits democràticament a les urnes el passat 21-D, entre ells el candidat més votat del bloc sobiranista, Carles Puigdemont i el líder d’ERC, Oriol Junqueras.

Per això és necessari que els sindicats, començant per CCOO i UGT, les direccions dels quals mantenen una actitud criminal enfront de la situació que es viu a Catalunya especialment des del 20 de setembre del 2017, han de cridar a assemblees de base i democràtiques als centres de treball per preparar un pla de mobilitzacions que posi al centre de l’escena per aquesta batalla democràtica i anti repressiva a la classe treballadora.

Les organitzacions independentistes, especialment les majoritàries, no poden romandre impassibles enfront de la repressió del 155 mentre segueix havent-hi presos polítics. De la mateixa manera que organitzacions com ANC i Òmnium, assetjades per la justícia i amb sengles líders a la presó, han de tornar a posar tot el seu potencial per reactivar les mobilitzacions, contra els presos polítics i també contra la repressió que estan sofrint membres dels CDR amb desenes de citacions judicials o professors de col·legis.

Solament unint la batalla democràtica a la lluita pels drets socials, contra la precarietat i l’atur s’aconseguirà posar en peus les forces socials necessàries per fer front al Règim del 78 en aquesta batalla pel dret a decidir, però també contra l’escalada repressiva de l’Estat, que avui persegueix i empresona a polítics, però que també ha mostrat la mateixa recepta contra activistes i moviments socials.






Temas relacionados

JxCat   /   ERC   /   Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   CUP    /   Represión   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO