Política Estado Español

#ALTSASUKOAKASKE

S’inicien els judicis als joves d’Altsasu

El judici contra aquest grup de 8 joves ha començat aquest dilluns a la Sala Penal de l’Audiència Nacional i s’espera que duri dues setmanes, sobre els quals pesen peticions de condemna que sumen fins a 375 anys de presó.

Martes 17 de abril | 11:39

El judici contra aquest grup de 8 joves ha començat aquest dilluns a la Sala Penal de l’Audiència Nacional i s’espera que duri dues setmanes, sobre els quals pesen peticions de condemna que sumen fins a 375 anys de presó.

Tres d’ells han estat més de 600 dies detinguts a la presó, sense haver tingut ni presumpció d’innocència ni dret a un judici just d’ençà que va començar aquest cas. Com a part acusadora s’hi troben els tinents de la Guàrdia Civil i les seves parelles, el Ministeri de l’Interior i el polèmic Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE).

La jutgessa, Concepción Espejel (segons paraules de Cospedal, “estimada Concha” apartada dels casos de corrupció per la seva proximitat al PP), que presidirà el tribunal és la dona d’un alt càrrec de la Guàrdia Civil i ha estat condecorada per Interior amb “l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil”.

Un fet que ha estat denunciat per la defensa dels joves però que ha estat ignorat per l’Audiència, que també ha refusat de forma recurrent les proves de la defensa, com gravacions de vídeo. A més, la jutgessa que va enviar a presó provisional durant un any i mig als joves d’Altsasu és Carmen Lamela, la mateixa que va enviar als Jordis i a la major part del Govern de Catalunya a la presó amb delictes de “sedició” i “rebel·lió”.

“Jo no vaig colpejar a ningú, va haver-hi una espècie de revol, empentes i la gent va sortir del bar”, va explicar davant del tribunal Jokin Unamuno, qui a més no mostrava acord amb el relat mediàtic dels fets ni amb la relació dels fets amb moviments com Ospa Eguna o Alde Hemendik, sinó amb una discussió sobre multes de trànsit cap a persones que participaven en les manifestacions en solidaritat amb els presos bascos i en contra de l’excessiva presència policial a la ciutat.

També va declarar Adur Ramírez, que afirmava que es va assabentar dels fets al dia següent i va demostrar al judici que va ser mal identificat com a agressor per un dels agents, confonent el color de la seva roba.

Posteriorment Oihnan Arnanz va relatar en la seva declaració que es trobava en el mateix bar quan va veure la discussió i era apartat d’aquesta per un amic. Va ser detingut de camí a classe i com els dos anteriors acusats, ha passat un any i mig en presó preventiva.

A més, Jon Ander Cob no haver arribat al bar fins després dels fets, quan ja s’hi trobava allà la Policia Foral. Va passar més d’un mes en presó preventiva i va ser identificat en una roda de reconeixement en la que, malgrat les peticions de la defensa, no hi havia ningú que no fos veí d’Altsasu.

La resta dels acusats, Aratz Urrizola, Iñaki Abad, Ainhoa Urquijo i Julen Goikpetxea, també van negar haver participat en la baralla del bar Koxka.

Una marea humana de desenes de milers de persones va abarrotar els carrers d’Irun aquest dissabte per a mostrar el seu suport als 8 joves acusats de terrorisme per una baralla de bar. Aquesta ha estat l’última gran mostra de solidaritat i denúncia abans del judici, a més d’una concentració a les portes de l’edifici en suport als joves d’Altsasu.

La immensa manifestació de suport als joves d’Altsasu que va paralitzar la capital de Navarra, va ser convocada per les famílies dels detinguts i acusats amb la plataforma “Altsasukoak Aske Herri” sota el lema “Justícia. No es terrorisme”.

L’Audiència Nacional demana 375 anys de presó, 160 anys d’inhabilitació i 40 de llibertat vigilada als joves. Les famílies ja han acumulat 55.552€ de despeses, a més dels 48.000€ pagats a l’Audiència Nacional per possible responsabilitat.

Aquests joves van patir contínues reclusions sota el règim de F.I.E.S (Fitxers d’Interns d’Especial Seguiment) que implica, entre algunes de les seves restriccions, canvis constants de centres penitenciaris, sense tenir en compte la vinculació familiar del pres a una ciutat determinada; impossibilitat de compartir cel·la amb altres presos; prohibició de participar en cap tipus de treball, taller o curs; etc, i el control estricte sobre totes les seves comunicacions, cartes, etc.

Tot per una trifulga en un bar d’Altsasu que es va produir a les cinc de la matinada del passat 15 d’Octubre del 2016 i en la qual es van veure involucrats guàrdies civils de paisà amb les seves parelles.

Aquest dissabte Amnistia Internacional, observador al judici, va subratllar que els fets pels quals són acusats els joves d’Altsasu no són constitutius de cap delicte de terrorisme, i per tant, no haurien de ser jutjats per l’Audiència Nacional i la Fiscalia hauria de retirar l’acusació per aquest delicte.

Moltes organitzacions s’han solidaritzat amb els joves d’Alsasua, com, ELA, LAB, ESK, CGT, CNT, CCOO, EHNE Steilas o Hiru, així com les forces polítiques del quadripartit que governa Navarra, l’Ajuntament d’Altsasu, el de Pamplona-Iruña i diversos diputats. També es van sumar al petitori de firmes per la seva absolució més de 80.000 persones i diversos artistes, que van compondre la cançó Aurrera Altsasu (Endavant Altsasu).

El sistema judicial està actuant com la cara més repressiva del Règim del 78, atacant les llibertats democràtiques, criminalitzant l’oposició i la dissidència política, com veiem en aquest cas, en els de Boro, Hasél o Valtonyc, de sindicalistes encausats com el cas dels “27 i més” o el “No-Cas” del 14N a Logronyo o la repressió creixent en la Catalunya del 155.

En aquest marc, la petició de condemna als 8 d’Altsasu representa un escandalós muntatge judicial i posa en evidència la sistemàtica necessitat del Govern de fer renéixer la “lluita contra ETA” disfressant el seu afany per criminalitzar tot moviment contestatari.






Temas relacionados

En Català   /   #Altsasukoakaske   /   Altsasu   /   Política Estado Español   /   Libertades Democraticas

Comentarios

DEJAR COMENTARIO