Juventud

ELECCIONS UNIVERSITAT DE BARCELONA

Revoluciona UB, la candidatura que declara la guerra a la universitat empresa

La denúncia a la casta universitària, l'expulsió de les empreses, l'educació gratuïta, la lluita contra el masclisme en les facultats i plans d'estudi, la unitat obrera-estudiantil i el qüestionament de la universitat de classes per acabar amb la societat de classes. Aquests són els seus trets característics.

Jueves 3 de mayo

El proper 10 de maig es celebraran eleccions a Claustre, Juntes de facultat i Consells d’Estudis a la Universitat de Barcelona. Unes votacions presentades des dels equips de govern de la universitat i les diferents facultats com un exercici de participació i de democràcia universitària. No obstant això, res més lluny de la realitat.

En aquesta ocasió es presenta una nova candidatura estudiantil impulsada des de les agrupacions No Passaran i Pan y Rosas, que porta per nom Revoluciona UB. Ho fan en la Facultat de Dret i Ciències Polítiques, al campus de Diagonal, i la de Psicologia, al campus de Mundet. Justament la denúncia a aquesta antidemocràcia i a la casta universitària que governa, en íntima relació amb les empreses és un dels seus eixos de denúncia.

El sistema de govern universitari és un dels més antidemocràtics i opacs de les institucions públiques. La desproporcionalitat en la representació dels diferents col·lectius és el seu senyal d’identitat, tot per garantir que el govern de la universitat segueixi en mans de la casta universitaria que encapçalen grups de catedràtics lligats per mil llaços a les empreses privades que porten anys guanyant terreny. 

Dels 300 claustrals que es triaran solament 90 correspondran als representants dels estudiants, 30 seran pels del personal d’administració i serveis i 180 per al personal docent i investigador. Una proporció que es manté en les Juntes de facultat.

Però si ens atenim al pes de cadascun d’aquests col·lectius sembla el món a l’inrevés. Els estudiants són més de 63.000, enfront de 2.555 PAS i 5.715 PDI. No queda aquí la cosa. En el PAS tot el personal externalitzat de reprografia, neteja, cafeteria i una llarga llista de serveis no té dret a votar. I en el cas del PDI, dels 180 claustrals 153 estan reservats per als professors funcionaris doctors. Tot en una universitat on més del 60% d’aquest col·lectiu és professorat associat.

D’aquesta manera a la minoria de 496 catedràtics els costa ben poc mantenir el control del Claustre i el Consell de Govern que es tria en el primer. Però és que a més, aquest òrgan acaba sent un element gairebé simbòlic. Qui realment regeix les destinacions de la institució és el Consell Social, un òrgan en el qual tenen seient directe i indirecte les grans empreses que decideixen el que s’estudia, el que s’investiga i el que es paga. 

Que això és així queda demostrat si es veu qui són els que componen aquest òrgan. Tal com van denunciar des de No Passaran i Pan y Rosas recentment, entre ells està el Conseller del Banc Sabadell Joan Corominas, el president de Abantia Francesc Boada, la secretària general del gremi de fabricants de Sabadell Nuria Aymerich, l’ exalcalde de Barcelona i ara president de Barcelona Plataforma Empresarial Jordi Hereu, el president de RACC Josep Mateu, el directiu de PIMEC Carles Vivas o el vicepresident de farmaindústria Antoni Esteve. Aquests són els que realment governen la UB.

Amb aquesta realitat algú pot pensar que el del cas Cifuentes ha estat un cas aïllat? Aquesta tupida xarxa clientelar que uneix a catedràtics, empresaris i la casta política és el dia a dia de la universitat pública. No és d’estranyar que la participació, especialment dels estudiants, rares vegades superi el 5%.

Des de Revoluciona UB es proposen utilitzar la campanya electoral i els càrrecs que puguin obtenir en els diferents òrgans per justament “assenyalar, denunciar i combatre a aquesta casta que ha estat i és còmplice de tot el procés de privatització i elitizació de la universitat”. Així ho explica Nerea, estudiant de Psicologia, que afegeix “mentre més de 100.000 estudiants han estat expulsats de la universitat des de la pujada de taxes, molts catedràtics i alguns professors que ocupen llocs de govern han vist com augmentaven les seves dietes i ingressos per mitjà del negoci dels màsters privats”. 

Com a part d’aquesta lluita proposen reprendre demandes històriques del moviment estudiantil com la gratuïtat, les beques-salari o òrgans de govern amb majoria estudiantil. Reivindicacions que han estat a poc a poc abandonades per les organitzacions majoritàries del moviment estudiantil com a part d’una certa adaptació al règim universitari.

Prova d’això va ser el debat que es va obrir arran de la convocatòria de vaga del passat 26 d’abril, en la qual organitzacions com el SEPC i diverses assemblees de facultat proposaven parar per la rebaixa del 30% de les taxes, mentre que des dels impulsors de Revoluciona UB se sostenia que calia sortir a lluitar per la gratuïtat. Tal com ens explicava Tomás, estudiant de Ciències Polítiques, “abans del “tasazo”, que serien els preus que quedarien amb la rebaixa del 30%, més de 66.000 estudiants havien deixat d’estudiar per l’alt cost de les matrícules i l’augment de l’atur i la precarietat que estem vivint des de l’inici de la crisi”.

També aixequen un programa que atengui a les reivindicacions del PAS i el PDI en pitjors condicions, un altre dels sectors al que aquesta falsa democràcia universitària tampoc representa. Exigeixen la fi de la contractació precària del professorat, els cada vegada més estesos “associats” que cobren entre 300 i 800 euros al mes, que els becaris passin a ser personal laboral amb tots els drets salarials i sindicals i la fi de la externalizació dels serveis.

Marta Clar, de Pan y Rosas, explica com les “Kellys" no hi són només als hotels. A la UB essubcontracta empreses de neteja que tenen treballadores en condicions precàries i per salaris que no arriben als 900 euros. El mateix podríem dir de les cafeteries i altres serveis. Nosaltres defensem la unitat obrera-estudiantil, i com a part d’això, a més de recolzar des de la universitat totes les lluites dels treballadors, també anem a lluitarperquè les externalitzades passen a ser plantilla fixa de la UB”.

Paula i Aitor, tots dos de Ciències Polítiques, ens expliquen com a més l’objectiu d’aquesta candidatura és portar les lluites en les quals ve participant activament la joventut a la universitat. “Per això ens hem anomenat Revoluciona UB”, explica Aitor, “volem revolucionar la universitat, i alhora que a ella arribin i impactin lluites com la mobilització pel dret a decidir i contra la repressió, o el moviment feminista i la vaga de dones”.

Paula, també militant de Pan y Rosas, explica com “és fonamental donar-li continuïtat a la gran lluita del 8M, lluitant per comissions de gènere i LGTBI independents de la casta universitària, per guarderies gratuïtes en les facultats per a treballadores i estudiants, plans d’estudi que no ens invisibilitzin i combatre la violència masclista en les nostres facultats”.

La campanya electoral arrencarà oficialment aquest dijous i conclourà el 9 de maig. Nerea recorda també que per fi de setmana següent viatjaran a Madrid per participar de la trobada juvenil A Contra Corrent del que també són convocants.

Marta Clar tanca la conversa assenyalant que les eleccions cauen en 10 de maig, just quan es compliran 50 anys de la famosa “nit de les barricades” del Maig del 68. “Nosaltres volem reprendre el millor d’aquella experiència, volem un moviment estudiantil combatiu, democràtic i que es lligui a la classe obrera, perquè la nostra meta és la mateixa que la d’aquells joves francesos, volem qüestionar aquesta universitat de classes per acabar amb la societat de classes”. 






Temas relacionados

Revoluciona UB   /   En Català   /   Universidades públicas   /   Movilización estudiantil   /   Barcelona   /   Juventud

Comentarios

DEJAR COMENTARIO