Juventud

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE MADRID

Rebel·lió al Claustre: estudiants denuncien a la casta universitària i el control de les empreses a la universitat

Les crítiques al règim antidemocràtic de la casta universitària, la ingerència obscena de les empreses a la universitat i la reivindicació de la vaga de dones del 8 de març van protagonitzar la sessió del Claustre de la Universitat Autònoma de Madrid celebrat el passat 1 de febrer.

Alejandro Arias

Madrid | @AlexAriasID

Sábado 3 de febrero | 14:17

La sessió extraordinària del Claustre de la UAM d’aquest dijous va ser precisament això, extraordinària. Almenys en el sentit que es van dir veritats que no s’acostumen a sentir en aquests espais.

En una jornada que tradicionalment es presenta com un mer tràmit en el qual es trien els estudiants i investigadors en formació (PDIF) que s’incorporaran a la Taula de Claustre, el Consell de Govern i la Comissió d’Estatuts de la Universitat -tres dels principals organismes que emanen del Claustre-, les intervencions i les protestes reivindicatives d’alguns dels representants van trencar la rutina de la tediosa burocràcia acadèmica.

José Carlos Batres, membre de la llista estudiantil Revoluciona la teva Universitat, impulsada per les agrupacions Armes de la Crítica i Pa i Roses, va donar un discurs encès denunciant el règim de “la casta universitària, antidemocràtica, apoltronada en les seves butaques, unida per mil llaços a les grans empreses” i assenyalant el paper fictici d’ “un Consell de Govern que es troba segrestat pel Consell Social o, millor dit, el consell directiu del BBVA, la farmacèutica Rovi i Endesa, des d’on es decideix què estudiem, quant ens costa o què s’investiga”.

Va aprofitar la seva intervenció per recordar la lluita dels centenars d’estudiants treballadors de la universitat, els mal anomenats becaris, dels quals el rectorat “s’ha lliurat sense contemplacions”. Denúncia a la qual es van sumar diversos estudiants des del públic al crit de “menys credencials i més contractes”, desplegant una pancarta en la qual podia llegir-se “becàries en vaga”. També va reivindicar la vaga de dones del 8 de març i va criticar l’absència de debat sobre aquest tema.

En aquesta mateixa línia va intervenir la representant de PDIF, també integrant de “Revoluciona la teva Universitat” i militant de l’agrupació de dones Pa i Roses, Lucía Hellín Nistal. Des d’una crítica a una institució en la qual la desigualtat és estructural, amb majoria de dones entre estudiants i investigadors, però minoria entre catedràtics, va exigir al Claustre la paralització de les classes el 8 de març “perquè no sigui un dia més, sinó que es converteixi en el començament d’una organització i una mobilització per aconseguir una igualtat efectiva de la qual encara estem molt lluny”. Intervenció que va despertar un gran aplaudiment però que òbviament no va obtenir resposta des de
les autoritats més que la incomoditat o el desdeny.

La llista Revoluciona la teva Universitat va ser una veritable revelació a les últimes eleccions de la UAM. Impulsada per les agrupacions Armes de la Crítica i Pa i Roses (CRT + independents) va arrasar per un ampli marge a les eleccions a representants estudiantils per la Junta de Centre i Claustre de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAM, defensant un programa de democratització radical de la universitat i una perspectiva anticapitalista, d’autoorganització i unitat obrera-estudiantil. Unes eleccions en les quals a més la participació estudiantil va batre rècords, prenent en compte la baixa participació que sol haver-hi en aquest tipus d’eleccions. En total van votar més de 560 estudiants, 13 vegades més pel que fa a les anteriors eleccions de 2015, en les quals solament van exercir el vot 43 estudiants.

Al balanç de les eleccions, els impulsors de la llista van dir que “no tenim cap expectativa que aquest antidemocràtic règim de la casta universitària, controlat per les empreses, es pugui transformar des de dins. Les petites posicions conquistades per la llista ‘Revoluciona la teva universitat’, les posarem al servei, no solament d’expressar la nostra rotunda crítica a l’interior d’aquestes institucions antidemocràtiques, sinó fonamentalment per impulsar l’autoorganització estudiantil a les aules, espais de debat i assemblees.” Això mateix és el que estan fent.

La casta universitària, antidemocràtica i patriarcal, és un problema endèmic de les universitats. Acadèmics de butaca manegen la Universitat com una veritable casta medieval al servei de les grans empreses, mentre defensa un règim monàrquic i repressiu que ha fet de l’educació i serveis públics, els drets laborals i les llibertats democràtiques l’eix dels seus atacs. Una aliança que s’evidencia, per exemple, en l’atenta felicitació d’aniversari que el rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Rafael Garesse, va dedicar al rei Felipe VI.

Per això, la crítica que comença a realitzar-se a l’esmentada casta acadèmica resulta un fet enormement prometedor, sobretot quan arriba als seus propis organismes. Significa això el ressorgiment d’un moviment estudiantil aplacat per les contrareformes universitàries? A 50 anys del Maig Francès seria una gran notícia i el millor homenatge que l’estudiantat reprengués la consigna “de la crítica de la universitat de classes al qüestionament de la societat de classes” al costat dels seus aliats naturals: les dones i la classe treballadora.






Temas relacionados

Revoluciona tu Universidad   /   UAM   /   En Català   /   crisis universitaria   /   Armas de la Crítica   /   Universidad Autónoma de Madrid   /   Pan y Rosas   /   Madrid   /   Juventud

Comentarios

DEJAR COMENTARIO