Política Estado Español

http://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.comhttp://www.laizquierdadiario.com

RESTAURACIÓ BORBÒNICA

Rajoy, el Rei i la Judicatura contra el dret dels catalans a triar el seu president

Les maniobres del Govern del PP, el jutge del TS Pablo Llarena i el Rei són un atemptat sense precedents a aquest dret democràtic elemental. La presó preventiva, les ordres de detenció i la "justícia" a la carta es constitueixen en les noves formes de governar d'un règim en curs de bonapartització.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Viernes 26 de enero | 12:09

Foto: EFE

Aquest dijous s’ha conegut l’últim capítol de l’ofensiva judicial per a fer impossible l’investidura de Carles Puigdemont. Rajoy ha demanat un informe al Consell d’Estat amb el fi d’impugnar la decisió de Torrent, el president del Parlament de Catalunya, d’investir a Puigdemont com a president del govern català en la sessió que tindrà lloc el pròxim dimarts 30 de gener.

Finalment aquest òrgan ha emès un dictamen desfavorable a les intencions del govern del PP, no obstant aquest ho ha passat per alt i ha presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional. El PP espera que el tribunal que ve actuant com a càmera de cassació contra el Parlament des de 2010 ho admeti a tràmit i d’aquesta manera quedi legalement bloquejada la possible votació d’investidura.

També s’ha demanat al Consell de l’Estat que dictamini si un candidtat que no està present a la càmera legislativa pot ser investit. Rajoy, en una entrevista aquest dimecres va assegurar un cop més que si "Puigdemont trapitja el terra espanyol amb una ordre de detenció en vigència, serà detingut". Per la seva part la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha insistit davant la premsa que "Els señor Torrent no pot proposar com a candidat al senyor Puigdemont. Pot proposar-ne un altre".

Com diem es tracta només de l’últim capítol, només aquest dimecres el Rei Felip VI va tornar a recolzar l’escalada repressiva a Catalunya des de el Foro de Davos, la Guàrdia Civil va registrar les seus d’Òmnium i l’ANC i es van rebre més de 60 noves citacions judicials contra membres dels CDR.

A això cal sumar-li la decisió del jutge Llanera de mantenir a presó a Oriol Junqueras, el vicepresident català que podria ser l’altre "presidenciable" del bloc sobiranista -el pla B d’ERC- i que tampoc podria ser investit per haver-se li negat el dret a assistir als plens del Parlament.

D’aquesta manera el que el bloc monàrquic no va aconseguir per mitjans de l’aplicació del 155, el cessament del Govern, la dissolució del Parlament i la imposició d’unes eleccions signades per l’existència de presos polítics, desenes d’encausats i una Junta Electoral erigida en censora general del Regne -arribant fins i tot a prohibir els llaços gros en edificis públics-, vol imposar-ho ara per mètodes encara més durs.

Tot s’hi val per a evitar que es torni a constituir un govern encapçalat pels qui fins ara han sigut la direcció política del procés català. De res serveix que el 47,5% dels vots fossin per a les llistes del bloc sobiranista, donant suport a les candidatures de Puigdemont i Junqueras. L’Estat central i la Corona -aquella institució a la qual ningú ha votat ni votarà, però que ocupa la Prefactura de l’Estat- han decidit que "els catalans no saben votar" i han de "corregir-los".

Es tracta d’un atac antidemocràtic que va molt més enllà de dirigir-se només contra aquestes dues figures. Atempta contra el conjunt del poble català, al que se li nega el dret a poder triar lliurement al seu president, i presenta un nefast precedent per als treballadors i sectors populars de tot l’Estat.

En primer lloc perquè es tracta de la punta de llança d’una ofensiva repressiva molt més àmplia. L’empresonament dels Jordis i els consellers obri la veda per a actuar igual -com ja es ve dient- contra qualsevol que gosi qüestionar la legalitat. Els Jordis porten més de 100 dies a Soto del Real acusats d’haver obstruït la tasca d’una comitiva judicial no presenta això un nefast precedent per als activistes sociasl que bloquejen el pas a aquestes comitives per a evitar desnonaments? Què dir si a uns treballadors se’ls ocurreix ocupar el seu lloc de treball per a lluitar contra el tancament o els acomiadaments? La presó preventiva ja es venia fent servir contra activistes i lluitadors -com Alfon, els antifeixistes de Saragossa o els vaguistes del 2012 a Barcelona-, però ara amenaça amb generalitzar-se molt més.

El mateix podem dir de totes aquelles querelles en curs que són el fons sobre el que s’està imposant aquesta brutal ingerència. L’aplicació de la Llei Mordaça abans de l’escalada repressiva contra l’independentisme -que està arribat fins a les mateixes aules de primària i secundària- promet extendre’s i agreujar-se, com ve passant en els últims mesos amb els nombrosos casos de periodistes, rapers o twiters condemnats penalment per delictes d’opinió.

En segon lloc perquè de passar, aquest atac posa els fonaments per a una restauració reaccionària del Règim del 78 en clau autoritària i recentralitadora. Tot allò que l’Executiu no pugui controlar directament, bé per ser obra d’un govern autonòmic o municipal, bé per manca de majoria parlamentària, serà resolt per l’acció conjunta de jutges, fiscals i policies. Ja hem vist els primers exemples. Després de l’aplicació del 155 el govern ha amenaçat amb aplicar-lo al govern de Castella-la Manxa i Montoro ha internvingut els comptes de la Generalitat valenciana o l’Ajuntament de Madrid, entre altres administracions.

I per últim, els objectius que persegueix tota aquesta ofensiva. De conjunt es tracta d’aconseguir una forma de governar molt més bonapartidista, basada cada cop més en els sectors més punitius de l’aparell estatal, per a poder fer passar els plans d’ajustos que segueixen pendents. El deute públic ja supera el 100% del PIB, es pretén liquidar el sistema de pensions – que es torna insostenible en el marc dels regals fiscals a les grans fortunes i als empresaris i els salaris de misèria i la precarietat- i avançar amb més reformes laborals. Per aconseguir aquests plans què millor que un Estat reforçat per a imposar-los portant-se per davant qualsevol oposició des del moviment obrer, el jovent i els sectors populars?

Per a qui impulsem Esquerra Diari ni Puigdemont ni Junqueres són els nostres candidats. No obstant defensem el seu dret democràtic elemental a poder ser investits pels seus diputats, respectant-se el resultat del 21D, per raons que hem exposat. Si l’ingerència bonapartista de Rajoy, la Judicatura i el Rei es deixa passar, serà un precedent nefast per als drets democràtics i socials també, o en primer lloc, dels treballadors i els sectors populars.

Per a que això fos possible seria imprescindible poder reactivar la movilització social a Catalunya, reprenent la senda marcada per l’ 1-O, el 3-O i el 8N. La desmovilització decretada pel PdeCAT, ERC, ANC i Òmnium només està servint per a donar oxigen a aquesta ofensiva reaccionària. Se’ls ha d’exigir que cridin immediatament a noves movilitzacions.

Per la seva part els CDR i la CUP no poden permanèixer a l’espectativa del que fan els que estan, de totes totes, renunciant a plantar cara a l’Estat. Haurien de posar-se al capdavant de tot, juntament amb l’esquerra sindical i exigint a les centrals majoritàries anar a una nova jornada de vaga general contra aquesta escalada repressiva.

De la mateixa manera en la resta de l’Estat s’ha d’exigir a Podemos i IU que diuen oposar-se al 155 i a la restauració monàrquica, que per a que les seves paraules sonin creïbles hauien d’impulsar un gran moviment democràtic en tot l’Estat en solidaritat amb Catalunya i contra l’escalada repressiva i les inadmissibles ingerències de la Judicatura en l’investidura del President de la Generalitat.

Pendre aquesta lluita com a prioritària no té res a veure amb haver de brindar ni a ERC ni a JxC el més mínim suport polític, menys encara quan la seva claudicació des del 27O es fa cada cop més palmària. Des de la CRT no vam cridar en el seu dia a votar-los i vam plantejar un vot crític a la CUP amb una exigència de que aquesta havia d’abandonar la seva política de subordinació a ERC i el PdeCAT.

En la nostra opinió, això passaria perquè els 4 diputats de l’esquerra independentista no es pleguessin a donar suport al seu vot. ERC i JxC tenen els diputats suficients per a investir el candidat que acordin, i aquells que no poden estar presents haurien d’habilitar- els mecanismes telemàtics o de delegació de vot per a que podin exercir el seu dret de participació política. Si es neguen a això per respecte i subordinació a la legalitat constitucional, seran ells els responsables i quedarà retratada un cop més que amb els representats de la burgesia i la petitaburgesia al capdavant només es pot fer el camí de la tornara a la normalitat i al marc autonòmic del Règim del 78.

La CUP, que decidirà aquest cap de setmana la seva posició de vot per al ple d’investidura el pròxim dimarts, hauria de donar aquest pas elemental per a començar a plantejar un "full de ruta" independent a la direcció processista, basada en impulsar una gran movilització social per a conquerir la República catalana, donar-li un contingut social de classe anticapitalista i vincular aquesta lluita amb la de la resta de la classe treballadora de l’Estat contra el Règim del 78.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Carles Puigdemont   /   Política Estado Español   /   Presos políticos   /   Represión   /   Catalunya   /   Mariano Rajoy

Comentarios

DEJAR COMENTARIO