Política Estado Español

CRISI MIGRATÒRIA

Què serà dels immigrants de l’Open Arms?

30 dies de "gràcia" per als immigrants del Open Arms. Després, CIE's i deportacions. La política de gestos del Govern del PSOE manté en allò fonamental els seus trets històrics i reaccionaris contra els immigrants.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Viernes 6 de julio | 10:06

Actualment el Mar Mediterrani és la ruta marítima que més vides humanes engoleix a tot el món. Aquesta és la realitat més palpable de la crisi migratòria. Una crisi de la qual els principals responsables no volen fer-se càrrec.

Els Estats membres de la Unió Europea segueixen sense posar-se d’acord en les mesures a adoptar, entre diferents variants reaccionàries que es debaten entre el tancament de fronteres o la creació de camps d’internament dins o fora de les seves fronteres.

Des del moment de major agudització de la crisi, amb l’arribada de milions de persones fugint de la guerra a Síria fa dos anys, amb prou feines cap país de la Unió Europea s’està fent càrrec de la política de quotes d’asil, contribuint d’aquesta manera a la massificació en condicions ultra precàries i insalubres en els camps de refugiats de les fronteres d’Europa de l’Est.

A això cal sumar-li l’acord de la Unió Europea amb Turquia per redirigir a la majoria dels refugiats als seus campaments finançats pels mateixos països de la UE. Quelcom molt semblat al que proposa Alemanya en aquesta nova reemergencia de la crisi migratòria. Angela Merkel és partidària de la construcció de camps de refugiats a les pròpies zones d’origen o en països fronterers de la UE.

Però sens dubte, el que està aprofundint en major mesura el drama de milers de refugiats és la política reaccionària del bloc que encapçalen Itàlia i Malta. Davant la crisi del vaixell Aquarius, el ministre de l’Interior italià donava l’ordre de tancar els ports d’Itàlia i negar l’entrada als immigrants que anaven en el vaixell de salvament.

Aquesta situació exacerbada pels discursos xenòfobs i les polítiques de racisme institucional està provocant que amb prou feines hi hagi ONG’s de rescat en el Mediterrani. De fet, en l’actualitat, després de l’arribada del buc Aquaurius i l’Open Arms aquest passat dimecres a Barcelona, no queda cap patrulla de rescat en el Mediterrani central.

Davant això, la decisió de Pedro Sánchez de rebre primer als refugiats del Aquarius i aquesta setmana als immigrants rescatats per l’Open Arms, és vista per molts com un gest que el diferencia de les posicions més reaccionàries d’alguns dels governs de la Unió Europea.

Així, aquest dimecres arribava a Barcelona el buc Open Arms amb els 60 immigrants rescatats d’una pastera a la deriva enfront de la costa de Líbia el passat 30 de juny.
No obstant, malgrat el dispositiu organitzat per a l’arribada d’aquests immigrants per part de les institucions, això no passa de ser un mer gest de cara a la crisi migratòria en el si de la Unió Europea.

El Govern de Pedro Sánchez concedeix a aquests immigrants provinents de l’Open Arms un permís provisional d’estada legal de 30 dies, per sota fins i tot dels 45 contemplats per la Llei d’Estrangeria per raons humanitàries que van obtenir els immigrants que van desembarcar de l’Aquarius a València.

Això vol dir que, una vegada complert el termini fixat per raons humanitàries als immigrants de l’Open Arms, ingressarien en Centres d’Internament per a Estrangers (CIE’s) i d’aquí podrien ser repatriats de nou als seus llocs d’origen.

Les mesures de Sánchez no canvien el fet que històricament, els governs del PSOE han estat els principals impulsors de les mesures xenòfobes de l’Estat espanyol contra els immigrants, començant per la creació dels CIEs, la utilització de concertines en les tanques i les restrictives lleis d’estrangeria. Polítiques globals en el si de la UE que Sánchez no està disposat a modificar ni un mil·límetre.

I és que per al conjunt dels membres de la Unió Europea, el problema no està en la vida de milers de persones, sinó que aquestes persones no arribin a les seves costes. I molt menys acabin traspassant les seves fronteres. Aquesta és la veritable política reaccionària de les seves lleis d’estrangeria, en la qual solament varia el grau del discurs amb el qual aplicar-les.

Mereix també un esment la política de l’Ajuntament de Barcelona respecte a la crisi migratòria. Des de l’arribada de Barcelona en Comú, la seva política de gestos ha passat per presentar a Barcelona com una ciutat idònia per acollir a milers de refugiats. No obstant això, aquest discurs encobreix un fort cinisme per part de l’Ajuntament “del canvi”.

Exemple d’això és la rebuda que ha fet aquesta setmana l’alcaldessa Ada Colau als immigrants que van desembarcar de l’Open Arms, iniciant el seu discurs amb un efusiu "Benvinguts, us estàvem esperant (...) és molt emocionant poder dir finalment benvinguts i benvingudes a casa".

La realitat és que mentre Ada Colau i el seu equip municipal fan bandera de ser una ciutat d’acolliment i oposada a les polítiques migratòries reaccionàries de la UE, intensifiquen la persecució cap al col·lectiu de “manters” o segueixen mantenint traves administratives a les persones que demanen asil.

En aquest sentit, els immigrants que porten més de dos mesos en el tancament de l’antiga escola Massana en lluita pels seus drets també estan "esperant" al fet que l’Ajuntament de resposta a les seves exigències.

Per acabar amb el racisme institucional no és suficient amb bons gestos. És necessari aixecar un moviment que es proposi derogar les lleis d’estrangeria, legalitzar a tots els immigrants sense papers i tancar els CIEs, aquestes veritables presons per a immigrants. Solament així es podran començar a desarmar els fonaments dels murs i les tanques de l’Europa fortalesa. Solament així el Mar Mediterrani deixarà de ser la tomba de milers de persones.






Temas relacionados

En Català   /   Política Estado Español   /   Crisis migratoria en Europa   /   Racismo   /   Xenofobia   /   PSOE   /   Unión Europea   /   Internacional

Comentarios

DEJAR COMENTARIO