Juventud

DECLARACIÓ

Posem dempeus una joventut anticapitalista i revolucionària

A 50 anys del maig francès, volem reprendre les millors tradicions de lluita i autoorganització del moviment estudiantil i de dones per lluitar al costat de la classe treballadora i posar en escac a aquest sistema.

Pan y Rosas Estado español

Estado español | @PanyRosasEE

No Passaran

Barcelona

SEI-Contracorriente

Sindicato de Estudiantes de Izquierdas - Contracorriente, Zaragoza

Miércoles 14 de febrero | 14:12

La crisi mundial del capitalisme ha descobert la cara més lletja d’aquest sistema. Els governs de tot el món han demostrat per a qui treballen realment, prenent mesurades a favor de la banca i les grans empreses a costa de l’espoli i empobriment de la classe treballadora i el poble i, entre ells i especialment, les dones, els migrants i la joventut.

Nosaltres, la joventut, ens trobem atrapats en un sistema que pretén sortir de la seva pròpia crisi imposant-nos una precarietat sense límits, desocupació massiva, impossibilitat d’accedir a un habitatge propi i independitzar-nos, l’expulsió de desenes de milers dels estudis superiors…

A Europa i la resta del món creixen les tendències xenòfobes, homòfobes, patriarcals i lliberticides; encoratjades amb l’objectiu de dividir-nos i distreure’ns dels nostres veritables enemics. L’extrema dreta creix, embravida per la victòria de caricatures com Donald Trump i la compra de les seves polítiques racistes per part dels governs de la UE que abans ens entabanaven -i encara s’atreveixen a fer-ho- amb l’“Europa de les llibertats” (de mercat) sota el paraigua del neoliberalisme.

Són les deixalles de deu anys de crisis d’un sistema que ha sotmès la major part de la nostra vida conscient al temor i la incertesa, on es dóna per assumit que viurem pitjor que els nostres pares i l’interrogant ara és si ho farem pitjor que els nostres avis. És què no ha quedat suficientment clar que el capitalisme no té res que oferir-nos a les i els joves de tot el món?

L’Estat espanyol és una perfecta mostra de tot això. El seu Règim monàrquic i podrit fa gala de la seva herència franquista. Treu les seves banderes a les balconades per tapar el seu autoritarisme i repressió. Repressió contra la joventut, els immigrants, contra el poble català, contra periodistes, artistes, tuiters... La Corona, els jutges i el tàndem PP-PSOE-Cs s’han posat al capdavant d’aquesta ofensiva reaccionària per salvar el seu Règim i la seva Constitució al servei de l’IBEX35.

I l’esquerra del canvi? L’esquerra del canvi no canvia res. Per omissió han deixat passar aquest gir conservador. La seva única estratègia és pactar amb Pedro Sánchez, malgrat que ens deixem la gola de cridar que “PSOE i PP son la mateixa merda”. Allà on governen Podemos, IU i les seves confluències la nostra situació no ha canviat: la precarietat, les dificultats per estudiar, per treballar, per poder viure sols o per poder sortir sense estar sotmesos a la persecució policial als nostres propis barris i zones d’oci segueixen estant a l’ordre del dia. Aquests neorreformismes han estès la idea que el capitalisme pot reformar-se, quan en realitat és un sistema que ens mostra cada dia que mereix ser destruït i substituït per un altre sistema al servei de la majoria i no d’un grapat de rics.

El nostre dret a un ensenyament públic i de qualitat ha estat un dels principals objectius d’aquesta ofensiva contra nosaltres. Mitjançant contrareformes com el Pla Bolonya, el 3+2 o la LOMCE han pretès privatitzar l’educació i posar-la a punt per cobrir les necessitats del mercat. Han obert de bat a bat la porta de les universitats per al saqueig dels grans empresaris, que formen part del seu govern i decideixen sobre el que estudiem, els preus i allò que s’ha d’investigar... sempre amb el beneplàcit d’una casta universitària ancorada en les seves poltrones gràcies a un antidemocràtic règim acadèmic i vinculada a ells per un i mil llaços econòmics i clientelars.

Però no ens hem quedat inactius davant la destinació a la que volen sotmetre’ns. Vam sortir a lluitar amb el 15M, contra la privatització de l’educació, defensant drets democràtics fonamentals contra el Règim del 78 -com la joventut catalana que ha estat al capdavant de moltes de les accions dels últims mesos en defensa del dret a decidir-, o en el combat contra les opressions i el patriarcat, sent les dones joves les principals protagonistes del moviment feminista, la vaga de dones i el moviment NiUnaMenys.

No obstant, això no ha estat suficient per contrarestar i revertir el gruix d’aquests atacs que prometen seguir aprofundint en els propers anys. La desmobilització promoguda des de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT i els fenòmens polítics reformistes i electorals, unit a la situació d’un moviment estudiantil que pateix les conseqüències de les derrotes i l’aplicació del pla Bolonya i la pujada de taxes, són part de les causes.

Les organitzacions tradicionals del moviment estudiantil, com el Sindicato de Estudiantes en diferents parts de l’Estat o el SEPC a Catalunya, entre altres, han fracassat -o ni tan sols s’han plantejat seriosament- en la tasca d’erigir un moviment estudiantil que actués com a focus de transformació mitjançant la mobilització, buscant confluir amb la resta dels sectors explotats i oprimits, per invertir la dinàmica de pasivització i conformisme. Altres organitzacions que pretenen disputar l’hegemonia d’aquestes organitzacions, com el Frente de Estudiantes o la Federación de Estudiantes Libertarios, no ho han aconseguit, i realment es mostren com a alternativa solament en el nom, replicant els mateixos mètodes i objectius a petita escala.

En contra d’això, des de les agrupacions que signem aquest manifest, impulsades per militants del CRT al costat d’estudiants independents, venim lluitant per promoure l’autoorganització estudiantil, en assemblees i coordinadores democràtiques i de base, amb llibertat de tendències i opinions, que lligui la seva destinació a les demandes pròpies de la classe treballadora i el poble, defensant un programa que es proposi acabar amb una universitat i una educació pública cada vegada més elititzada i al servei de les empreses, com a part de la lluita contra aquesta democràcia per a rics i un sistema que no té res per oferir-nos.

Armas de la Crítica a Madrid, el Sindicato de Estudiantes de Izquierda de Saragossa, No Passaran de Barcelona i, com a part d’una agrupació internacional de dones, Pan y Rosas en tot l’Estat; venim desenvolupant la bandera de la unitat obrer-estudiantil portant a les facultats lluites com les de Panrico o Movistar, la defensa d’una educació al servei del poble treballador, la crítica contra la casta universitària i acadèmica - que ha tingut la seva última expressió en la victòria en les eleccions al Claustre de la UAM de la candidatura “Revoluciona Tu Universidad”- una gran campanya contra les violències masclistes al costat de sectors de treballadores com Les Kellys o la lluita per la defensa del marxisme en el terreny de les idees impulsant la Càtedra Lliure Karl Marx, l’impuls de la vaga de dones el 8M, entre altres iniciatives. Aquests són alguns exemples de l’experiència que venim acumulant en els últims anys i sobre la qual hem conquistat un programa que es pot sintetitzar en els següents punts:

– Defensa d’una educació pública, totalment laica i gratuïta en tots els seus nivells, amb beques i ajudes per a les rendes baixes. Pel retorn immediat dels i les estudiants expulsats per no poder pagar els estudis. Suficientment finançada mitjançant impostos a les grans fortunes i empreses. Universitat radicalment democràtica i sota control d’estudiants, professors i treballadors amb majoria estudiantil, sense empresaris privats ni privilegis per a la casta universitària.

– Posar fi a la precarietat laboral, la desocupació, els salaris de misèria i per unes pensions i serveis públics gratuïts i de qualitat. Per la solidaritat i ser part de totes les lluites de les i els treballadors i sectors populars que es mobilitzen contra els desnonaments, la pobresa i la resta de demandes populars.

– La lluita contra el heteropatriarcat i l’opressió sexual i de gènere. Defensem la creació de comissions de dones i LGTBI en tots els centres d’estudi i de treball per acabar amb la violència masclista. Per una plena educació sexual.

– Per una joventut antimperialista, antiracista i internacionalista, que lluiti contra l’opressió exercida per l’Estat espanyol, la Corona i les seves multinacionals als països semicolonials, contra les seves intervencions militars. Plens drets per als immigrants i derogació de les xenòfobes lleis d’estrangeria. Dret d’autodeterminació als pobles de l’Estat espanyol.

– La defensa d’un moviment estudiantil de base, combatiu i democràtic, basat en assemblees i coordinadores, amb llibertat de tendències i opinions que busqui la confluència entre tots els estudiants de secundària, FP i universitat, i reprengui la bandera de la unitat obrer-estudiantil.

– Derrocar el Règim del 78, contra la Monarquia i l’herència franquista que segueix en peus en forma de poder judicial, exèrcit i policia.

– Per la defensa del llegat teòric del marxisme, que brinda les eines teòriques per proposar-nos transformar de forma revolucionària el món.

– Anticapitalisme per acabar amb aquest sistema que no té res que oferir-nos.

Volem un món sense opressió ni explotació, posant la riquesa al servei de la majoria i no al d’engreixar els guanys d’un grapat de capitalistes. Com a part d’aquesta tasca considerem que cal lluitar també per construir una gran organització revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut.

Som part d’una generació que a tot el món està començant a lluitar contra capitalisme, els seus governs i polítiques liberals. A França, els nostres companys i companyes de la joventut de la CCR són part del moviment estudiantil que va sortir als carrers contra Hollande i ara contra Macron, al costat dels i les treballadores. A Alemanya, els nostres companys i companyes de Waffen der Kritik estan participant de la important vaga dels becaris de la universitat i s’han solidaritzat amb les vagues dels treballadors metal·lúrgics. A Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Mèxic i Veneçuela, les nostres companyes de Pan y Rosas estan organitzant la vaga internacional de dones pel 8M, i des de les agrupacions estudiantils defensen la unitat obrera estudiantil.

A 50 anys del maig francès -aquesta gran onada revolucionària que va sacsejar al món-, volem reprendre les millors tradicions de lluita i autoorganització del moviment estudiantil i de dones per lluitar al costat de la classe treballadora per posar en escac a aquest sistema.

Des d’Armas de la Crítica, No Passaran, el SEI, Pan y Rosas, la recentment formada Agrupación Rosa Luxemburgo de Vigo i altres grups de militants del CRT i estudiants independents en ciutats com Burgos, volem avançar a unificar les experiències de les nostres agrupacions després d’aquest programa comú, que instal·la les bases per posar en peus una gran joventut anticapitalista i revolucionària. A aquest efecte ens proposem realitzar una trobada estatal d’unificació a principis de maig a Madrid. Cridem a sumar-se i participar a tots i totes les estudiants i joves que comparteixin la nostra perspectiva, derrocar aquest sistema i el seu règim i aixecar una societat nova de les seves cendres, en favor de la classe treballadora, les dones, els migrants, la joventut i les majories socials.






Temas relacionados

Juventud militante   /   En Català   /   Mayo Francés   /   Unidad obrero estudiantil   /   Juventud Trabajadora   /   Estudiantes   /   movimiento del ‘68   /   Pan y Rosas   /   Movimiento estudiantil   /   Juventud

Comentarios

DEJAR COMENTARIO