Política Estado Español

OPINIÓ

Podemos i els 60.000 vots que busquen el canvi

Iglesias salva els papers, d'acord a les condicions que ell es va posar, en la consulta sobre la compra del xalet. No obstant això hi ha un 32% de votants que es va pronunciar en contra.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Miércoles 30 de mayo | 11:17

La consulta a les bases sobre la compra d’un xalet caríssim a l’exclusiu barri de Galapagar ha donat unes xifresque el líder podemita, Pablo Iglesias considera com a acceptables. El líder de la formació lila demanava superar la quantitat de votants de Vistalegre II i sumar més de la meitat dels vots. Tots dos límits van ser superats encara que no amb molt marge.

La participació amb prou feines si ha superat en 30.000 vots a les de Vistalegre II. I, el 68% dels votants van avalar al duet dirigent Iglesias-Montero. No obstant això, hi ha un gens menyspreable terç dels votants que han votat per la dimissió d’ells. La qual cosa va obligar a Pablo Iglesias a fer esment d’aquesta part i dir que els tindria en compte.

No obstant això, el fet de comprar una casa de més de 600.000€ en un lloc residencial on les propietats no solen baixar del milió d’euros, no és una mostra de com representar als treballadors precaris, als sectors que estan patint durant deu anys una desocupació de dos dígits, salaris nimileuristes, una temporalitat que frega amb la incertesa absoluta. Sinó vius com penses, acabaràs pensant com vius.

Aquest 32% dels votants, reflecteixen un important sector que desconfia de la política de Pablo Iglesias. Cal pensar que la formació lila es reclama hereva del 15M. Un moviment que va aixecar a amplis sectors juvenils denunciant la precarietat, l’encariment de l’habitatge, la impossibilitat d’emancipar-se. Tots aquests problemes persisteixen agreujats. I Podemos amb prou feines els té en compte.

Enrere van quedar aquelles frivolitats de parlar d’expropiació dels pisos buits a la banca i els fons voltors per fer un parc de lloguer social a preus assequibles. En tot cas, sinó ha quedat enrere, el lloguer que sigui per als altres, per a aquells que no es puguin comprar un habitatge. Pels qui tenim treball estable i ben pagat, com és el d’un diputat de les Corts (o dos diputats) millor emprar-ho en la compra d’una meravella de casa.

Aquesta situació posa en dubte què és un càrrec de diputat per a Pablo Iglesias i Irene Montero. Per a ells seria alguna cosa així com un treball, amb el qual guanyen honradament el seu sou i que ho poden gastar en qualsevol dels seus menesters. No obstant això, un diputat d’un partit d’esquerra o que es reclama del 15M no pot pensar-se a un mateix independentment del vot popular que el va col·locar allí, ha de pensar-se a si mateix com un instrument de lluita.

Un diputat cobra un salari que oscil·la entre els 3600 i els 4600€ mensuals (els de fora de Madrid cobren més per despeses d’habitatge). Aquests dos dirigents de podem, en lloc de pensar en com aquests ingressos poden servir per als Caixes de resistència de les lluites en curs, tan solament creuen que aquests ingressos són seus o dels seus partits. El codi ètic de Podemos limita el salari dels dirigents a tres SMI i la resta queda per al partit.

I, d’altra banda, la compra d’un immoble, i en aquest cas tan car com és aquest xalet, també posa en dubte la política d’habitatge de Podemos. Per a què proposen crear un parquet públic de lloguer social? Per què no proposen que aquest parc públic estigui destinat a la compra-venda amb preus populars i hipoteques no usureres per als sectors populars?

Això és així perquè els ingressos dels joves i amplis sectors socials no permeten comprar un immoble. Ni tan sols amb una una hipoteca. Aquesta dissociació entre el que faig i el que dic és aclaparant en el cas de Podemos. No obstant això, en els últims anys Pablo Iglesias i la cúpula de Podemos s’han encarregat de posar ordre entre el discurs i els fets. Van deixar de dir el que deien i van adequar el seu discurs als nous temps.

Fa dos anys que no parlen del PSOE usant la paraula casta. La paraula “referèndum” que generalment estava seguida de “pactat” ha quedat en l’oblit. Això de posar un peu al carrer també ha passat a “millor vida”. La moderació de Podemos ha estat en temps rècord. Prova d’això és la seva política actual de “treure al PP de les institucions” encara que sigui posant en elles a Pedro Sánchez.

És que el PSOE, al costat del PP, no és dels màxims responsables del desastre social actual? Com es pot pretendre que el màxim avalador de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya pugui resoldre l’encaix territorial? Com pot ser que el PSOE resolgui el greus problemes socials quan van ser generats en la legislatura de Zapatero? El partit tacat dels GAL i dels falsos ERE’s té més credibilitat que el partit de la Gürtel?

Cada vegada més es fa nítid que els treballadors i el poble copejat per la crisi necessitem una alternativa pròpia, una alternativa de i pels treballadors que qüestioni a l’Ibex 35 i al Règim del 78 fins a acabar amb ells. Ja que només així començarem a acabar amb l’atur i la precarietat laboral; a defensar els drets democràtics i d’autodeterminació dels pobles. Necessitem una esquerra obrera i revolucionària. Des del CRT volem contribuir a construir-la.






Temas relacionados

En Català   /   Unidos Podemos   /   Política Estado Español   /   Pablo Iglesias   /   Podemos

Comentarios

DEJAR COMENTARIO