Juventud

VAGA DE DONES

Per què aquest 8M també lluitem per l’educació gratuïta?

Aquest 8 de març hi haurà vaga també als centres d'estudis. Com a estudiants lluitem perquè ens volem vives. Però també assenyalem i combatem la situació d'explotació i precarietat que sofrim la majoria de les dones.

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

Jueves 8 de febrero | 08:11

Històricament les dones, la joventut i les persones immigrants han estat els sectors més precaris de la classe treballadora. Un informe d’UGT, amb dades de 2016, assenyala que la joventut accedeix a l’ocupació “per mitjà de la contractació temporal”. Avui dia la taxa de contractes temporals en la joventut és d’un 57%, més que en 2014.

Si parlem de contractes a temps parcial la diferència entre homes i dones es dispara. Enfront del 37% que representen els homes joves, tenim un 63% de dones joves amb aquest tipus de jornada.

Ni la precarietat ni l’atur són “invents” d’aquesta crisi. Són fenòmens que afecten històricament als sectors més explotats i oprimits (dones, joves, immigrants). Una situació que es veu agreujada en el cas de l’Estat espanyol amb les reformes laborals (la del PSOE i la del PP), amb les retallades en sanitat, en la llei de dependència, en guarderies públiques i amb la racista llei d’estrangeria.

D’altra banda tenim la bretxa salarial, que en 2016 en l’Estat espanyol se situava en el 23,2%: és a dir, de mitjana, les dones cobren un 23,2% anual menys que els homes.

Tampoc diem res nou quan assenyalem que la pobresa a nivell global també té rostre de dona: el 70% de pobres del món són dones.

Tenint en compte totes aquestes dades, és vital que la vaga estudiantil que es prepara pel 8 de març reculli una demanda històrica del moviment estudiantil: l’educació gratuïta.

A la universitat no val amb reclamar tornar a una situació prèvia a la pujada de les taxes del 2012; això no garanteix que les universitats públiques siguin accessibles per a la majoria de la població.

Des del curs 2004/2005 fins al curs 2016/2017, 200.000 estudiants van abandonar les universitats públiques: 66.000 van deixar la universitat en el període previ a el ‘tasazo’ de 2012. Els 200.000 estudiants que van deixar la universitat, se sumen aquells que mai van tenir l’oportunitat d’accedir a ella. La pujada de les taxes s’ha produït en paral·lel a la menor inversió pública a les universitats. Les nostres matrícules han pagat aquestes retallades.

A més, la diferència entre els crèdits d’uns graus i uns altres (per exemple, els considerats experimentals), fan que no sigui igual estudiar Història que Medicina, sent la segona més cara i garbellant, per tant, a tot un sector que per recursos econòmics no pugui accedir a ella.

Els crèdits també varien si és una primera matriculació (no se t’ocorri suspendre una assignatura), o si no ets estudiant de la Unió Europea. Sí, has llegit bé. Per si no ho sabies, el PP va aprovar un decret en 2012 que permet que les comunitats, o les universitats en el cas de Catalunya, decideixin quant paguen els estudiants que no són de la UE i estan estudiant en l’Estat espanyol. La taxa de la Comunitat de Madrid per a primera matriculació és quatre vegades més cara que per a alumnes de la UE.

Això se suma a la situació concreta de les persones immigrants, de major precarietat, que dificulta i impossibilita el seu accés a l’educació superior.

No recollir la demanda de la gratuïtat, tenint en compte la privatització i l’elitització, és deixar de costat a amplis sectors que accedeixen a la universitat realitzant grans esforços o que ni tan sols es plantegen poder accedir.

Lligat a aquesta, una altra consigna que hem d’aixecar aquest 8M és que les empreses privades surtin de les universitats públiques. No pot ser que les mateixes empreses que realitzen ERE’s i precaritzen a la classe treballadora, estiguin en els òrgans de govern de les universitats o vinculats a elles amb càtedres, màster, etc.

Volem perpetuar una universitat elitista, privatitzada, que exclou a la majoria de la població? O lluitem per canviar l’educació, que sigui gratuïta, que acabi amb tot tipus de discriminació, que no estigui sota els interessos de les empreses privades i els bancs?

Tot això ho aconseguirem mitjançant l’organització i la lluita. No ho aconseguirem amb un dia de vaga. Però aquest 8M no podem perdre l’oportunitat que el moviment estudiantil es reactivi i faci seves les demandes del moviment feminista i de dones, alhora que exigeix l’educació gratuïta.






Temas relacionados

Revoluciona UB   /   En Català   /   #8M   /   Universidades públicas   /   Movilización estudiantil   /   Feminismo   /   Movimiento estudiantil   /   Juventud

Comentarios

DEJAR COMENTARIO