Cultura

UN TEXT DEL COMUNISTA ITALIÀ

“Odio l’any nou”, d’Antonio Gramsci

El dia 1 de gener de 1916, Antonio Gramsci escrivia en el diari socialista Avanti! l'article Odio il Capodanno. En aquesta rara peça, el comunista italià expressa el seu odi a l'immobilisme i al conformisme petitburgés. Ara que comença un nou any, publiquem per primer cop aquesta traducció al català per totes i tots els inconformistes que llegeixen Esquerra Diari.

Clara Mallo

Madrid | @ClaraMallo

Lunes 1ro de enero | 11:27

El text va ser publicat originalment el dia 1 de gener de 1916 a Torí, en el periòdic Avanti!, on Gramsci escrivia la columna ‘Sotto la Mole’, dedicada a comentar des de l’ombra de la Mole Antonelliana, principal símbol arquitectònic de la ciutat de Torí, els aconteixements de la vida turinesa.

El Capodanno (Any Nou) de 1916 va estar marcat per la recent entrada d’Itàlia en la Primera Guerra Mundial, una carnisseria com mai abans havia vist la humanitat entre nacions imperialistes per la dominació mundial.

Aquest fet va generar un profund debat en la societat italiana, entre la classe treballadora i en el propi Partit Socialista italià, que es debatia entre posicions intervencionistes social patriotes i posicions neutralistes. Un debat que va travessar el socialisme europeu, els principals partits del qual van donar suport la guerra i a les seves pròpies burgesies en “defensa de la pàtria”, portant a la fallida de la Segona Internacional. Entre els qui es van oposar a la deriva reformista de la Segona Internacional i els Partits Socialistes des d’una posició revolucionària (encapçalats per Lenin, Trotsky, Liebknecht i Rosa Luxemburg), es trobava també Antonio Gramsci, que posteriorment seria, al costat d’Amadeo Bordiga, el fundador del Partit Comunista Italià.

En aquest context, l’"Odio l’Any Nou" és una diatriba contra aquesta festivitat, però, sobretot, és una manifestació de l’odi de Gramsci cap al conformisme de les idees i de la vida reglamentada pel capitalisme i la seva ideologia, que ens porta a celebrar una ocasió especial, ja que sempre s’ha fet. Una cosa que ens impulsa a canviar o a preparar nous plans per a algun canvi, però que després ens enfronta a un pantà d’immobilitat fins a una propera ocurrència. Contra aquesta inèrcia escriu Gramsci: “Vull que cada matí sigui per a mi any nou. Cada dia vull retre comptes amb mi mateix, i renovar-me cada dia”.

Odi il Capodanno de Gramsci ens acosta a un altre dels seus coneguts articles, “Odio als indiferents”, publicat un any després, l’11 de febrer de 1917, també a Avanti! Una lluita de Gramsci contra l’immobilisme i el conformisme de les idees, pròpia de la seva personalitat curiosa, inconformista, anticlerical i, sobretot, comunista.

Odi il Capodanno

Cada matí, quan em desperto una altra vegada sota el mantell del cel, sento que és per a mi any nou. Per aquest motiu odio aquests any-nous de data fixa que converteixen la vida i l’esperit humà en un assumpte comercial amb els seus consums i el seu balanç i previsió de despeses i ingressos de la vella i nova gestió.

Aquests balanços fan perdre el sentit de continuïtat de la vida i de l’esperit. S’acaba creient que de debò entre un any i un altre hi ha una solució de continuïtat i que comença una nova història, i es fan bons propòsits i es lamenten els despropòsits, etc, etc. És un mal propi de les dates. Diuen que la cronologia és l’ossada de la història; pot ser. Però també convé reconèixer que són quatre o cinc les dates fonamentals, que tota persona té ben present en el seu cervell, que han representat males passades. També estan els any-nous. L’any nou de la història romana, o el de l’Edat Mitjana, o el de l’Edat Moderna. I s’han tornat tan presents que de vegades ens sorprenem a nosaltres mateixos pensant que la vida a Itàlia va començar l’any 752, i que 1192 i 1490 són com unes muntanyes que la humanitat va superar de sobte per trobar-se en un nou món, per entrar en una nova vida.

Així la data es converteix en una molèstia, un parapet que impedeix veure que la història segueix desenvolupant-se seguint una mateixa línia fonamental, sense brusques parades, com quan en el cinematògraf es trenca la pel·lícula i es dóna un interval de llum encegadora.

Per això odio l’any nou. Vull que cada matí sigui per a mi any nou. Cada dia vull retre comptes amb mi mateix, i renovar-me cada dia. Cap dia prèviament establert per al descans. Les parades les escullo jo mateix, quan em sent borratxo de vida intensa i vulgui submergir-me en l’animalitat per tornar amb més vigor.

Cap disfressa espiritual. Cada hora de la meva vida voldria que fos nova, encara que lligada a les passades. Cap dia de disbauixa en vers obligat, col·lectiu, a compartir amb estranys que no m’interessen. Perquè han festejat els noms dels nostres avis, etc., hauríem també nosaltres de voler festejar-ho? Tot això dóna nàusees.

Espero el socialisme també per aquesta raó. Perquè llançarà al femer totes aquestes dates que ja no tenen cap ressonància en el nostre esperit, i si el socialisme crea noves dates, almenys seran les nostres i no aquelles que hem d’acceptar sense benefici d’inventari dels nostres necis avantpassats.

Antonio Gramsci, Torí, 1r de gener de 1916.

*Pres del Llibre “Bajo la Mole - Fragmentos de Civilización”, d’Antonio Gramsci. Editorial Sequitur, Págs. 9-10.






Temas relacionados

En Català   /   Antonio Gramsci   /   Italia   /   Cultura

Comentarios

DEJAR COMENTARIO