Mundo Obrero Estado Español

#PRECARIETATASESINA

Mor un altre treballador a Saragossa per l’ús de l’amiant

Javier A.A, oficial de vialitat a l'Ajuntament de Saragossa, va morir dimarts passat 28 de Novembre per asbestosis (fibrosis pulmonar). Javier s'uneix al negre llistat de més de 40.000 persones mortes a l'Estat espanyol per l'ús d'amiant en les últimes dècades.

Jueves 7 de diciembre | 07:18

La història de l’amiant ve de llarg: l’amiant es va usar a partir de la revolució industrial però no és fins als anys 30 i 40 quan els governs europeus van declarar la asbestosis malaltia laboral. Molts càncers de pulmó i laringe en treballadors es van atribuir a l’ús del tabac quan en realitat el causant era l’amiant. No va ser fins l’any 1978 quan el Parlament Europeu ho va declarar cancerigen laboral i fins al 2003 no es va prohibir en la UE.

Els governs de l’Estat espanyol no s’han fet responsables de la retirada

Les autoritats europees i espanyoles van permetre el seu ús durant dècades per la seva rendibilitat en canonades, teulades tipus uralita, per a pastilles de fre en els cotxes i també en altres indústries com la tèxtil en la fabricació de vestits de bombers. L’amiant és un material que suporta temperatures molt altes i és molt barat. L’amiant va generar milions de beneficis i es van ignorar els seus efectes en la salut.

Avui dia, encara hi ha a l’Estat espanyol més de 80.000 km de canonades amb amiant sense retirar i i prop de 8,5 milions de tones de plaques. La manipulació i ús de material danyat que tingui amiant és molt perillós i per això segueix afectant a les persones que treballen en tasques de demolicions o manteniment. A partir de que passem 30 anys l’amiant es comença a degradar i les microfibres s’escampen i se suspenen a l’aire. Això ho converteix en un material fàcilment respirable.

Els diferents governs de l’Estat Espanyol s’han rentat les mans en relació a la retirada de l’amiant. No es responsabilitzen de la seva retirada ni de les indemnitzacions per les persones afectades i roman fins i tot en centenars de col·legis i altres edificis públics. Per a Javier A.A. ni per a cap obrer hi haurà grans homenatges ni paraules d’hipòcrites de condolença per part dels governs de torn. Els importem ben poc.

Els seus beneficis són els nostres morts

L’amiant és per a la classe obrera un assassí silenciós: té un període de latència d’entre 30 i 50 anys, per la qual cosa els seus efectes en la majoria dels casos no es manifesten a l’organisme humà fins a molt temps després. La situació segueix sent molt greu perquè encara es permet el seu ús en desenes de països.

L’OMS estima que cada any moren unes 100.000 persones al món per malalties causades per l’amiant i la xifra major es donarà en el 2020. Actualment el 50% dels casos de càncer ocupacional al món estan relacionats amb aquesta substància assassina. Pels obrers es constata una vegada més que la nostra salut els importa poc als governs de torn. Molts menys als capitalistes que governen a les fàbriques. Si s’emmalalteix un obrer ja enganyaran a un altre. Tot amb la intenció d’augmentar el seu benefici.

Per a l’imperialisme i les seves multinacionals, el fet d’estar prohibit a Europa no impedeix seguir obtenint beneficis en països del tercer món. En contra de governs i patronals, des de la classe treballadora hem de seguir lluitant per dur a terme

una lluita de classe i internacional que lluiti per una salut digna per a tota la classe treballadora per sobre del benefici capitalista. Cada any carreguen a les nostres espatlles més retallades i més precarietat. És per això que hem de lluitar i organitzar-nos, la nostra salut i les nostres vides estan per sobre de qualsevol dels seus beneficis.






Comentarios

DEJAR COMENTARIO