Mundo Obrero Estado Español

RACISME I EXPLOTACIÓ

Les jornaleres immigrants en peu de guerra contra els abusos i l’explotació

A diverses ciutats de l'Estat espanyol es van convocar concentracions en solidaritat amb les jornaleres marroquines de Huelva. Les treballadores denuncien abusos sexuals per part dels empresaris i capatassos de la maduixa.

Miércoles 13 de junio | 09:25

Les denúncies les van realitzar en un primer moment un grup de 8 joves marroquines. Ràpidament van ser sotmeses a tot tipus de pressions i acusacions per part de la patronal i dels seus representants, argumentant que solament es tractava d’una maniobra per poder quedar-se al país. No obstant, després d’això diverses desenes de jornaleres també van fer el pas de denunciar la seva situació d’abusos i explotació.

No es tracta de quelcom nou. Des de fa anys és un secret a veus que en els camps espanyols, on anualment durant tres mesos contracten molta mà d’obra immigrant, es produeixen tot tipus d’abusos. D’aquesta manera les condicions laborals a les que són sotmesos els jornalers cada any són d’un nivell d’explotació escandalós. Els salaris ronden al voltant de 40 euros diaris, per jornades que poden ser superiors a les deu hores. En molts casos són obligats a viure en barracons sense les mínimes condicions d’habitabilitat i sota un règim carcerari imposat pels capatassos.

A això se li suma que en les últimes dècades una part important dels treballadors del camp són immigrants contractats en origen i en sectors com la maduixa la immensa majoria són dones marroquines. Aquestes són triades sota el criteri d’un determinat tipus de condicions: que tinguin fills, que siguin pobres i provinguin de zones rurals. D’aquesta manera és més fàcil atrapar-les en el cercle infernal d’explotació que imposa la patronal del camp.

Amb aquesta denúncia valenta s’ha desvetllat una de les cares més fosques del capitalisme espanyol, la de la impunitat dels empresaris agraris. En concret, a Andalusia molts d’ells són grans terratinents que històricament han controlat amb puny de ferro la vida econòmica i política de la zona. Aquests empresaris reben cada any subvencionis milionàries de la Unió Europea. Es tracta per tant d’un dels sectors mes privilegiats per part de les autoritats estatals i europees, amb beneficis milionaris. Però aquests sols s’aconsegueixen sobre la base de tot tipus d’abusos i explotació a la qual la patronal sotmet als treballadors. És la versió del segle XXI dels antics senyorets andalusos, acostumats a tractar als seus empleats com als serfs de la gleba. No en va molts d’aquests terratinents efectivament tenen títols nobiliaris.

Són precisament les treballadores immigrants, en la seva majoria procedent del Marroc, les que es troben en condicions de major vulnerabilitat. Encara que sigui ara quan salta l’escàndol de les jornaleres de Huelva, des de fa molts anys que moltes d’aquestes treballadores han de suportar assetjament, abusos sexuals i fins i tot violacions. És que a aquestes treballadores no solament se’ls vol explotar laboralment, sinó que, pel fet de ser dones i immigrants, els patrons consideren que també els seus cossos són susceptibles de ser explotats. És l’aliança criminal de capitalisme, masclisme i racisme en la seva màxima expressió: que condemna a la misèria i arrabassa la dignitat de milers de treballadores cada any, davant la mirada atenta de les autoritats polítiques que mai han tingut la més mínima intenció de fer res al respecte.

Per això quan fa diversos anys un diari alemany denunciava aquest tipus de situacions, des de les institucions no solament hi havia un silenci devastador, sinó que avalaven la teoria de la patronal que considerava les denúncies com una campanya dels seus competidors europeus. És per tant un racisme i masclisme profundament institucionalitzat que garanteix per sobre de tot els guanys de les grans empreses. Per a això utilitzen lleis com la reforma laboral, la llei d’estrangeria i les polítiques repressives.

En el cas de les jornaleres immigrants d’Andalusia, l’actual partit que està al Govern central, el PSOE, té una gran responsabilitat en el que està passant. Aquesta formació porta governant Andalusia des de fa dècades, sempre recolzant-se en els grans terratinents i els cacics locals. Aquest és el resultat de gairebé 40 anys de gestió “socialista”, on el problema de la terra segueix sent una de les grans qüestions pendents, on els grans empresaris agrícoles tenen una impunitat escandalosa i els jornalers es veuen totalment abocats a sofrir l’explotació i els abusos de la patronal, especialment els seus sectors més vulnerables.

La sortida a llum pública d’aquesta situació que viuen les jornaleres immigrants ha causat una gran indignació. Però és necessari comprendre que no podem dipositar cap confiança en aquest Règim i en aquest Govern amic dels terratinents. El PSOE és un partit amb un ampli historial de polítiques xenòfobes i antiinmigrants en les seves anteriors etapes de govern.

Solament per mitjà de la solidaritat dels treballadors, les dones, les immigrants -tots els que veuen en aquesta situació aberrant un reflex dels seus propis patiments-, transformada en autoorganització contra aquest Règim i aquest sistema es podrà començar a albirar una sortida per als explotats i oprimits.






Temas relacionados

En Català   /   Mundo Obrero Estado Español   /   Andalucía   /   Explotación   /   Racismo   /   Trabajadoras   /   Géneros y Sexualidades

Comentarios

DEJAR COMENTARIO