Juventud

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

L’exili de Valtónyc i la deriva repressiva del Règim del 78

L'exili de Valtónyc com a paradigma de la campanya de criminalització contra la llibertat d'expressió i la deriva reaccionària del Règim del 78.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Viernes 25 de mayo | 12:48

Els membres que integren el grup de suport a Valtónyc comunicaven dijous al matí en un acte al Parlament Europeu que fa setmanes que no saben on es troba, confirmant així que el raper ha abandonat l’Estat espanyol i no es personarà a cap centre penitenciari per complir la condemna de tres anys i mig de presó.

Segons l’ordre judicial, Josep Miquel Arenas, més conegut per tots com Valtónyc, tenia fins a aquest dijous per presentar-se en una presó de l’Estat espanyol. El seu delicte? Enaltiment del terrorisme i calúmnies i injúries greus per la lletra d’una cançó en la qual es qüestiona la Corona.

Quin dubte cap que la condemna a Valtónyc senta un precedent cap a milers de persones que decideixen posar en qüestió el Règim espanyol i les seves institucions. Ja sigui a través de cançons o piulades; articles de premsa o obres de teatre; en exposicions d’art crític o publicant un simple llibre, i així un llarg etcètera.

I és que l’actual deriva reaccionària del Govern del PP té des de fa temps com a prioritat la persecució cap a la llibertat d’expressió. L’entrada en vigor de la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal van aplanar el camí per a això.

No obstant, el cop del 155 contra el procés independentista a Catalunya ha servit també com accelerant d’aquesta croada de criminalització i persecució. Els jutges, fiscals i la policia es troben al capdavant d’aquesta política d’Estat, executant un brutal atac cap a les llibertats democràtiques sense precedents des del Franquisme.

L’exili de Valtònyc com a resposta a la seva condemna per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió i contra la criminalització de l’activisme social guarda un paral·lelisme amb les marxes de Carles Puigdemont i altres quatre consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya, acusats de delictes de “rebel·lió”. És la mateixa situació també de les ex-diputades del Parlament de Catalunya Marta Rovira (ERC) i Anna Gabriel (CUP) ambdues a Suïssa.

Per si a algú li cabés algun dubte del bonapartització en curs del Règim del 78, aquesta llista, que pot incrementar-se en els propers dies, setmanes o mesos, és una bona prova d’això.

El cop institucional que va imposar l’aplicació i el manteniment de l’article 155, no només es dirigeix contra la direcció processista, sinó també cap a tot el moviment independentista, i al seu torn constitueix un veritable impuls per a la regressió dels drets i llibertats democràtiques en tot l’Estat.

La criminalització contra el model d’escola catalana i els seus professors acusats de suposats "delictes d’odi" o la persecució cap als CDR i els seus membres, acusats de “terrorisme” i “rebel·lió”, són potser els principals focus de la croada judicial, policial i mediàtica.

No obstant això, la repressió es fa extensiva amb centenars de causes obertes per la participació de la jornada històrica de l’1-O o la vaga del 3-O i 8-N, així com també durant les diferents protestes posteriors a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el passat mes d’abril.

Tot això sense oblidar la persecució que sofreix tot quant tingui a veure amb el suport als presos polítics, representat simbòlicament amb el llaç groc, en tots els àmbits de la societat catalana.

S’estan establin les bases per imposar una restauració reaccionària del Règim del 78 en tot l’Estat. I exemple d’això és la croada contra la llibertat d’expressió. Valtónyc és avui el paradigma d’ella. No obstant, són molts els músics, bandes i artistes que estan sent perseguits i investigats pel simple fet d’exercir el seu dret a expressar-se. 

El també raper Pablo Hasél, segueix esperant que se li comuniqui la sentència definitiva en haver estat condemnat pel mateix delicte d’“enaltiment del terrorisme”. Un dels delictes “estrella”, juntament amb el d’“odi”, contra qualsevol que decideixi qüestionar la sacrosanta imatge del Règim espanyol.

Als músics i artistes se’ls suma la persecució cap a tuitaires, periodistes, activistes o sindicalistes. Noms com el d’Alfon, César Strawberry, els joves d’Alsasua, Cassandra, Boro, Andrés Bódalo, Ermengol Gassiot i els 27 de la UAB i tots els investigats per les operacions “aranya”, entre molts altres més, són alguns dels que s’han enfrontat a aquesta persecució.

Alhora s’està despertant un gran sentiment en defensa de la llibertat d’expressió. Són nombrosos els col·lectius de suport i plataformes socials que vénen sorgint, a més de nombroses mobilitzacions en solidaritat com les que ha rebut durant aquests dies el propi Valtónyc.

Per respondre a aquests atacs a les llibertats democràtiques, serà necessari omplir els carrers de tot l’Estat i aprofundir la mobilització social per frenar els peus d’aquest retorn cap al costat més fosc de la història recent.






Temas relacionados

En Català   /   Libertad de expresión   /    Régimen del ‘78   /   Ley mordaza   /   Represión   /   Libertades Democráticas   /   Juventud

Comentarios

DEJAR COMENTARIO