Política Estado Español

FINANCIACIÓ AUTONÒMICA

L’empobriment de l’Estat de les autonomies

El “regal” de Reis del Govern de M. Rajoy envers els territoris ha estat pitjor que rebre carbó: retallades generalitzades als pressupostos autonòmics.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 9 de enero | 12:25

Foto: EFE

No hi ha millor començament d’any per a Cristóbal Montoro que ajustar encara més les economies autonòmiques. Durant anys aquestes han patit les retallades que l’Estat espanyol va obligar per arribar al dèficit del 3% imposat per la Unió Europea del Capital. Aquest any, amb un creixement sostingut superior al 3% anual del PBI en l’últim trienni i amb els objectius de dèficit propers als que demana la UE, també s’imposen més retallades.

Amb les noves retallades de Montoro, el conjunt de les comunitats perden una mica més de dos mil milions respecte dels objectius elaborats el juliol passat. Això d’acord a les comunitats que van publicar les seves pèrdues, però les comunitats del PP i la d’Andalusia no havien informat de res. Catalunya perd uns 780 milions, el País Valencià al voltant de 353 milions, les Illes Balears una mica més de 70 milions, Castella i Lleó més de 370, entre altres.

El Govern amb més casos de corrupció públics de la història argumenta que no pot complir els objectius planificats al juliol perquè no es poden aprovar els pressupostos de 2018 i haurà de prorrogar els anteriors. Un altre xantatge més per part del PP cap a la resta dels partits polítics afectant aquells pressupostos que justament inclouen la sanitat i l’educació. No obstant això, en algunes comunitats es rebrà menys del que es va rebre l’any passat.

L’objectiu d’aquest xantatge consisteix essencialment en dues qüestions. D’una banda, Montoro “mans de tisores” pretén obligar al fet que els socialistes ajudin a aprovar els pressupostos d’aquest any. I és que la pèrdua del suport per part del PNB obliga a Montoro a buscar “altres horitzons”. I, per un altre, continuar amb el camí recentralitzador fent que les CCAA s’encarreguin del gruix de les retallades, mentre el PP segueix administrant els pressupostos centrals de l’Estat. Qüestió que comparteix amb els socialistes, sempre que no li toquin les seves.

L’“esquerra” ha abandonat els carrers

La veritat és que el PP està recorrent de tot el que pot per seguir concentrant el poder a les seves mans. No és solament que va formar govern amb un any de tardança i amb necessaris suports de Ciutadans i el PSOE. Té casos de corrupció en totes les seves autonomies i estaments partidaris. Per què un govern així pot ser capaç de ser tan dictatorial?

En primer lloc, això és així perquè té una “feliç” coincidència amb l’esquerra parlamentària, això és el PSOE i Podemos (encara que costi d’esmentar al PSOE com a esquerra): Els tres partits, al costat de Ciutadans són ferms defensors i vetllen per complir amb les reaccionàries normes de joc que la Constitució del 78 va fent dia a dia.

En segon lloc, perquè el PSOE fa dècades que va abandonar la lluita als carrers perquè les majories imposin el seu punt de vista. Ningú va votar al PP perquè obligui a fer retallades electorals, no ho portava al seu programa polític. Doncs a empassar merda. Els “socialistes” de Sánchez-Zapatero i el “padrí” González són ferms defensors de l’Ibex 35 i el Règim del 78.

D’altra banda, Podemos, que se sent hereu del 15M, va néixer fora dels carrers i amb prou feines les ha trepitjat en algun moment. El fet de fusionar-se amb Izquierda Unida, no solament no va millorar la situació sinó que la va empitjorar. Les còmodes poltrones del Congrés dels Diputats, el cant de sirena d’esperar un “govern de progrés” amb els social-liberals de Pedro Sánchez els ha fet oblidar la paraula “carrer” i segurament la de “lluita”.

Tot això és el que dóna força al PP i al Règim del 78. Força per recentralitzar les competències cedides, per aplicar el 155 a Catalunya atropellant les institucions catalanes; força per intervenir econòmicament a aquelles administracions díscoles (com ha passat a Madrid, al País Valencià, etc). Dóna força als jutges perquè s’inventin rebel·lions i sedicions a Catalunya o tergiversin el delicte d’odi i ens bolquin l’odi de classe que tenen contra els treballadors.

Cada vegada es fa més necessari construir una esquerra dels treballadors que es proposi acabar amb aquesta democràcia per a rics i l’Ibex 35. Una esquerra revolucionària i anticapitalista que aixequi una estratègia de classe. Des d’Esquerra Diari i el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores volem posar el nostre gra de sorra per construir aquesta esquerra revolucionària i dels treballadors. Ja n’hi ha prou de les impostures del PSOE i Podemos.






Temas relacionados

En Català   /   Cristóbal Montoro   /   Recortes   /   Política Estado Español   /   Partido Popular (PP)   /   Mariano Rajoy

Comentarios

DEJAR COMENTARIO