Política Estado Español

L’alt preu de la Corona contrasta amb el seu valor

Una Corona que ha aconseguit una fortuna immensa sense que se sàpiga d'on va sortir. Quant ens costa la família real de les arques públiques?

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Viernes 2 de febrero | 20:24

El rei Felipe VI, el rei emèrit Juan Carlos, i la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, envoltats de alts comandaments i personal de l’armada durant una visita al Buc Escola Juan Sebastián Elcano a l’Arsenal de la Carraca de Sant Fernando (Cadis). EFE/Román Ríos

En principi, la família real s’emporta uns 8 milions d’euros anuals, els quals pot gastar com li doni la “real” gana. El 9% s’usen per pagar els “sous” de cada integrant. El Rei “cobra” 292.000 anuals i la reina la meitat, nombres amb els quals es poden mantenir més de deu o quinze famílies obreres. Si els comparem amb el salari mínim interprofessional és completament obscè. Tampoc cal oblidar que cobren els reis “emèrits”.

Cal recordar que fins a 2011 les despeses de la monarquia espanyola eren completament opàques. En 36 anys dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) no havia publicat ni un sol euro de despeses. Va ser a partir de 2011, amb la llei de transparència, que podem accedir a veure alguna part de les despeses realitzades i els ingressos que rep la monarquia des dels PGE. Segurament, l’escàndol d’Iñaki Urdangarín (i l’avís de Juan Carlos), “va ajudar” a llançar una mica de “transparència”.

El Rei emèrit ja s’ha preocupat pel “futur” de les seves filles i les ha pogut col·locar en bones feines. La gran es troba treballant per a la Fundació Mapfre i disposa d’una nòmina de 300.000 euros anuals. La menor no va tenir tanta “sort” i en la Fundació La Caixa, on “treballa”, cobra tan sols 170.000.

El Rei també es preocupa per la seva filla, que ja “cobraria” més de 100 mil euros. Mentrestant els nostres avis cobren monedes de pensions, o caps de famílies que malviuen amb un subsidi de 426 euros mensuals o famílies senceres que busquen en els contenidors de les escombraries. Una realitat obscena que contrasta enormement amb l’“acord-xantatge” que es va fer contra els treballadors de Opel d’Aragó. Quin benefici té això per als treballadors? Cap.

En 2017, la corona ha rebut 7,82 milions. Augmenta un 0,5% respecte de l’exercici anterior. Van passar tres anys de congelació i altres tres anys d’algunes reduccions que no van superar el 10%. No obstant això, el cost real de la Monarquia és molt major a aquests 8 milions. Hi ha diverses partides que estan incloses en diversos ministeris però que estan al servei de “la seva majestat”.

Hi ha més partides que surten dels PGE

No obstant això, aquests 8 milions d’euros no és l’única cosa que paguem amb els nostres impostos. Dels PGE hi ha més partides dedicades a esmenar la despesa real. Com fan altres cases reals o prefectures d’estat, el cost veritable es fa impossible de calcular, encara que es pot tenir certa aproximació.

El Ministeri d’Exteriors, per exemple, paga els viatges de la corona, que en 2013 van ascendir a 696 mil euros. Hi ha diverses partides del Ministeri de Presidència per pagar el personal de la Corona (6,1 milions), i també hi ha una quantitat imprecisa per a pagar recepcions oficials, audiències civils i militars, sopars de gala i visites de caps d’Estat. Per exemple, en 2013 es van pressupostar 96 actes per uns 10 milions d’euros més.

El manteniment de la Zarzuela i el Palau Real va a càrrec de Presidència. Però això inclou una milionària factura de la llum i 130 empleats. En aquesta partida es va carregar una “cinta per córrer” per 14.000 euros, que és més o menys el que guanyaria un mileurista en un any. També va haver-hi uns 26 milions d’euros per conservar el Patrimoni Nacional de la Casa Real. No se sap quin cost anual té la Guàrdia real composta per 1500 efectius que es carrega a Defensa. El cost del parc automotor real està dins del pressupost d’Hisenda.

Durant l’exercici econòmic de 2013 la Casa Real va costar a l’Estat més de 50 milions d’euros. Tot, sense comptar amb les partides que dedica el Ministeri d’Interior o el de Defensa a Seguretat, o el d’Hisenda als vehicles de la Casa Real perquè a aquestes dades no és possible accedir. Passem dels 8 milions inicials a almenys uns 50 milions, sense tenir dades de totes les partides.

Una família “molt normal”

Més de 50 milions són els que costa anualment mantenir a la família real. No podem saber quants milions més els arriben via “regals”, com aquest iot famós. Tampoc sabem quant milions més passen per ser “afavoridors” dels grans empresaris. Si el cunyat de la família, Urdangarín, es dedicava a explotar econòmicament el cognom real, imaginin-se què és el que fan la resta dels membres de la família. En aquests dies ha sortit a la llum que el Rei i Pujol tenien una sèrie de “negocis comuns”.

Segons el New York Times, la fortuna de Juan Carlos I ascendia a 1.700 milions d’euros en 2012. Hi ha càlculs que en l’actualitat la situen en 2.700 milions. D’acord al diari nord-americà, la fortuna procedeix de les “grans arts diplomàtiques” i de la seva condició d’“ambaixador diplomàtic”. És a dir, que en els viatges que es paga amb els PGE, el Rei ha anat fent la seva fortuna. Milions en tiberis, comitives, viatges, hotels, compliments, comissions, etc., per engrandir la fortuna “real”.

El poble i els treballadors hem vingut pagant any rere any, tots i cadascun dels “capritxos” del Rei, les caceres; els costos de les famílies reals tant de Juan Carlos com les de Sofia; educacions caríssimes dels fills i els néts; els banquets i les festes com la del 12 d’octubre que va costar oficialment una mica més de 30.000 euros. La monarquia va pastant la seva fortuna i la dels grans empresaris de l’Ibex 35.

Una monarquia restaurada per la dictadura de Franco, que ningú va votar i que ens van imposar gràcies al xantatge que el PSOE i el PCE van fer a la classe treballadora amb el “o això o guerra civil”. Una monarquia que encapçala el reaccionari Règim del 78 responsable de l’atur i la precarietat laboral, de ser presó dels pobles, de l’opressió contra dones, joves i les diferents minories socials. Un rei com Felipe VI que reivindica la repressió contra el poble català mentre els catalans volien votar i decidir el seu futur.

Val la pena recordar les paraules de l’expresident Adolfo Suárez, quan li asseverava a Victoria Prego que “la major part dels caps de govern estranger em demanaven un referèndum sobre monarquia i república. Feia enquestes i perdíem”. Les enquestes actuals no són molt millors. La monarquia va obtenir un 4,4 sobre 10 de valoració (amb un 23% de “0”) i Felipe VI amb prou feines si té un 52% de suport.

Cal trencar els cadenats del Règim del 78 per discutir quina forma de govern volem; per veure com resoldre els greus problemes socials que pateixen àmplies capes de la societat; per resoldre problemes democràtics bàsics com és el de les nacions que existeixen dins de l’estat. En síntesi, cal enfrontar a la Monarquia, l’Ibex 35 i el Règim del 78 per encarar la construcció d’una veritable república democràtica, i aquesta no pot ser una altra que una república dels treballadors i el poble.






Temas relacionados

En Català   /   Juan Carlos I (rey emérito)   /   Política Estado Español   /   Rey Felipe VI   /   Monarquía

Comentarios

DEJAR COMENTARIO