CATALUNYA ANÀLISI

Junts pel Bluf, o l’efímera república catalana de Puigdemont

Puigdemont “proclama” la independència per suspendre-la immediatament en favor d'una negociació. Decepció entre desenes de milers que esperaven la declaració d'independència. La CUP en la cruïlla: seguir al procés o lluitar per un nou “full de ruta” obrer i socialista.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

Martes 10 de octubre | 22:09

Edición castellano

“10 segons. Això és exactament el que ha durat la republica catalana de Puigdemont. Tan aviat com l’ha proclamat al Parlament, immediatament l’ha suspès per tornar a obrir la utòpica negociació per la qual ve apostant el PDeCAT i Junts pel Sí des del principi del procés”. Així resumia Salvador Lou, director de Izquierda Diario, el que ha passat la nit d’aquest dimarts a Catalunya.

Els representants dels partits històrics de la burgesia i la petita burgesia catalanes han fet al Parlament una performance. Una “proclamació” formal d’independència, per suspendre-la immediatament amb l’objectiu de guanyar temps i intentar obrir una negociació amb l’Estat espanyol, amb la mediació de la Comissió Europea.

La peculiar interpretació de Puigdemont sobre com seguir “el mandat del poble de Catalunya”, és a dir, que Catalunya “es converteixi en un estat independent en forma de República”, no va ser del grat de la pota esquerra del bloc sobiranista. Mentre els parlamentaris de JxSí ovacionaven en bloc i dempeus el discurs de Puigdemont, els diputats de la CUP en el Parlament ni van aplaudir ni es van aixecar.

La primera reacció del govern de Mariano Rajoy ha estat considerar el discurs de Puigdemont com una “declaració d’independència” sense més, davant la qual cosa es predisposa a prendre mesures, entre les quals l’aplicació de l’article 155 de la Carta Magna que permet la suspensió de la Generalitat està a l’ordre del dia.

Rajoy ve rebent l’alè d’amplis sectors del seu propi partit (com de Ciutadans i altres espècies de la fauna dretana) per “posar ordre” en la qüestió catalana mitjançant procediments excepcionals, com l’aplicació del 155. Una sortida beneïda pel rei en el seu discurs de la setmana passada.

El discurs de Puigdemont, no obstant això i contra el pronòstic del Govern, ha sigut un discurs per “desescalar la tensió” i presentar a la Generalitat i a Junts pel Sí com a gent assenyada que no va a actuar unilateralment. En primer lloc, davant la Unió Europea, on el Govern diposita totes les seves expectatives de trobar un mediador. “Catalunya és un assumpte europeu”, va dir el President. Així mateix davant un ampli sector de la pròpia base social del procés, buscant conjurar els temors a una escalada de violència garantida pel Règim. Però també davant la Moncloa. La (no) declaració d’independència de Puigdemont i la seva crida al diàleg ha deixat la pilota en la teulada del PP. Una mostra d’intel·ligència del Govern, com dels seus propis límits enfront la reacció del “búnquer”.

En aquest marc, el Govern de Rajoy es troba en una situació delicada. D’una banda, no pot acceptar l’escenari d’una mediació que concedeixi de facto categoria d’Estat -d’igual a igual- al Govern català. Així ho va manifestar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría rebutjant les pretensions de Puigdemont d’“imposar una mediació” basada en “una llei que no existeix” i “un referèndum que no ha existit”. Per l’altre, la ubicació en la defensiva de la Generalitat i la seva crida al diàleg intenta ficar una falca dins el bloc espanyolista quan el PP necessita aconseguir el “màxim consens” per respondre l’“afront sobiranista”. És a dir, necessita el suport del PSOE.

Ara com ara el PSOE no ha tret els peus del plat i manté el seu suport a Rajoy, fins i tot contra la posició de dirigents del seu partit a Catalunya, cridant a Rajoy a que “requereixi” al president que torni a la legalitat. Per això, l’aplicació del 155 segueix en el menú del bloc espanyolista i serà un dels temes centrals en la reunió del Consell de Ministres que Rajoy va convocar per a aquest dimecres.

Aquest escenari tendeix a ampliar el camp del “centre polític” davant la crisi catalana, amb la incorporació -almenys conjuntural- del soberanisme català. Podemos, que va fer esforços per sortir de la "cantonada esquerra de la dreta” davant la qüestió catalana convocant la seva taula pel diàleg, es presenta com la formació responsable del “bàndol espanyol”, aplaudint la “sensatesa” del Govern per no haver declarat la independència unilateral i demanant a Rajoy no aplicar el 155.

Per això la continuïtat de la línia dura després del retrocés de Puigdemont, com seria aplicar el 155, comporta grans perills. Rajoy corre el risc de quedar com un incendiari davant la Unió Europea i perdre els suports acosneguits; Pedro Sánchez pot liquidar el poc capital polític que encara conserva apareixent com un líder completament abduït pel PP; i, sobretot, una nova ofensiva repressiva pot ser l’ingredient perfecte per a un nou salt en l’agitació del carrer.

Tot i que encara és aviat per analitzar quina serà la dinàmica del moviment de masses a Catalunya, és un fet que en el Passeig Lluís Companys es van veure cares de decepció, gent plorant, centenars de persones abandonat el lloc amb una clara sensació de frustració.

Part d’aquesta frustració ¡expressa la CUP, il·lusament decebuda per haver anat al Parlament a “proclamar la independència” i haver-se oposat amb el bluf de Puigdemont. Poc després de finalitzar la sessió l’organització juvenil independentista Arran acusava a Puigdemont d’incórrer en una “traïció inadmissible” i la CUP anunciava que no tornarà al Parlament fins que es donin “passos reals fins a la república”, encara que al mateix temps signaven amb JxSí i CUP un manifest sobre la independència de Catalunya per evitar una fractura en les files independentistes.

Però, malgrat la decepció, el procés que recorre el poble català és profund. Fa onze dies, milions de persones van resistir els embats d’un veritable exèrcit d’ocupació i van expressar la voluntat majoritària de les i els catalans a independitzar-se. Aquesta realitat no desapareix per la capitulació de Junts pel Sí.

Encara que la via de negociació que busca el Govern només pot generar noves frustracions per als milions que van dir si a la independència mentre els apallissaven l’1-O, al mateix temps pot ser el motor d’un ràpid canvi en la consciència d’amplis sectors de joves i treballadors que fins ara han dipositat la seva confiança en la direcció de Puigdemont i Junqueras.

Per ser dràstics, i aquests temps ho requereixen, el discurs de Puigdemont al Parlament ha decretat el final del procés. No existeix una via pacífica i negociada per a la conquesta del dret d’autodeterminació negat pel reaccionari Règim del 78. I menys mitjançant el concurs de les reaccionàries institucions de l’Europa del capital que van enfonsar a Grècia en la misèria.

La CUP, que avui se sent traïda, té davant seu un dilema: seguir sent el furgó de cua dels partits de la burgesia i la petita burgesia catalanes, o plantejar-se la necessitat de lluitar per un nou “full de ruta”, que posi al centre a l’única força social capaç de garantir el resultat de l’1-O, la classe treballadora amb els seus mètodes de lluita, dirigint amb un programa anticapitalista al conjunt del poble oprimit.

És a aquesta força social a la que temen com a la pesta tant l’Estat espanyol com la pròpia direcció del procés. Perquè si es posa en moviment, no només enfrontarà la repressió del Règim, també entrarà en contradicció amb el projecte de república capitalista de Puigdemont i Junqueras.

Només hi ha una garantia perquè el referèndum de l’1-O no hagi estat en va: trencar amb les direccions burgeses i petitburgeses al capdavant del procés, desenvolupar l’autoorganització per expulsar les forces d’ocupació i enfrontar els nous atacs del Règim, soldar la unitat amb el conjunt de la classe treballadora de l’Estat espanyol i impulsar assemblees constituents lliures i sobiranes a Catalunya i en la resta de l’Estat. Per conquistar integra i efectivament l’autodeterminació, acabar amb el Règim monàrquic hereu del franquisme i obrir el camí cap a la formació d’una República Independent i Socialista a Catalunya i una federació lliure de Repúbliques Socialistes en tota la península ibèrica.






Temas relacionados

En Català   /   Junts pel Sí   /   Izquierda independentista   /   CUP    /   Independencia Cataluña   /   Referendum en Catalunya   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO