Política Estado Español

DECLARACIÓ DE LA CRT

Fer fora al PP perquè vingui el PSOE? Necessitem una alternativa dels treballadors

Lluitem per imposar assemblees constituents des de la vaga general i la mobilització social!

Sábado 26 de mayo | 13:20

Com a resultat d’una probable caiguda de Rajoy -orquestrada des d’a dalt i al Parlament- es prepara l’alternativa d’un govern del PSOE o Ciutadans, la qual cosa no seria més que una autèntica relegitimació del Règim del 78. La situació planteja la urgència de reprendre la lluita per assemblees constituents imposades mitjançant la mobilització social.

Solament 24 hores després que es conegués la sentència del cas Gürtel, el major escàndol de corrupció de la llarga llista dels quals afecten al PP, el govern de M.Rajoy es troba a la vora de l’abisme.

La condemna a títol lucratiu al PP, les més de 30 condemnes de presó a importants exdirigents i alts càrrecs del mateix, incloent el que va ser el seu tresorer i home de confiança del president, Luis Bárcenas, i la falta de credibilitat que la sentència dóna a la declaració de Rajoy, poden haver-li donat la “punta” a un govern que ha estat capaç de mantenir-se malgrat l’ amplíssim rebuig social que ha anat recollint.

Quines han estat les sustentacions actives i passives de Rajoy fins ara?

Si fins ara ha pogut seguir al capdavant de la Moncloa, ha estat gràcies al suport de la nova dreta de Ciutadans -encara que sense malgastar cap ocasió per tractar de desgastar al seu aliat-enemic en vistes de les seves expectatives de ser el recanvi de la dreta espanyola- i del PSOE, tant en la investidura com en les principals polítiques d’Estat com el cop institucional del 155.

Però també ha comptat amb la passivitat de la burocràcia sindical i l’esquerra reformista, que s’han negat a impulsar la mobilització social per enfrontar les seves polítiques d’ajust, recolzar les reivindicacions democràtiques catalanes o enfrontar la deriva repressiva i recentralitzadora que ve encapçalant el govern al costat de la Corona i la mateixa Judicatura que avui li “destrona”.

Els qui volen treure partit de la caiguda en desgràcia del PP?

Des de la CRT entenem que la idea d’una caiguda de Rajoy desperti grans simpaties en la majoria dels treballadors i sectors populars. L’odi acumulat davant un govern corrupte, repressor i ajustador ho expliquen. No obstant això, una caiguda de Rajoy digitada pels mateixos personers del Règim, no té per què portar necessàriament conseqüències favorables pels treballadors. Hi ha altres agents, igual d’enemics per als nostres interessos, que treballen des del minut zero per imposar els seus projectes polítics igualment reaccionaris.

Avui són els jutges, la mateixa casta que el propi govern com a capità del bloc monàrquic ha col·locat al capdavant de l’ofensiva reaccionària contra Catalunya i la llibertat d’expressió, els que han sentenciat el seu probable final. Lluny de ser una sentència que busqui “regenerar la democràcia” o “retornar la decència a les institucions” -com diuen des dels mitjans del Règim del 78-, es tracta més aviat d’una clara aposta per destituir a un partit cremat per la corrupció i la seva gestió de la crisi catalana, però per aixecar al seu “dofí”, la nova dreta de Ciutadans, que promet seguir aplicant el mateix full de ruta i amb una quota major de “nacionalisme espanyol”.

Les alternatives que ofereixen davant la caiguda del govern del PP estan totes encaminades a aquesta mateixa finalitat: que el règim aconsegueixi una certa estabilització, amb un govern “net” i “decent”. Però cap està encaminada a resoldre l’agenda social o les demandes democràtiques pendents. L’objectiu és aconseguir una nova legitimitat a la Moncloa que més endavant pugui passar les agendes d’ajustos i contrareformes pendents –que Rajoy no ha pogut imposar des de la feblesa crònica del seu govern- i mantenir el curs dur contra Catalunya i les llibertats democràtiques.

Aquest full de ruta no és solament de Ciutadans, sinó també del PSOE de Pedro Sánchez. Així ho ha deixat clar en els últims dies amb el seu entusiasta suport al manteniment de l’article 155 i a l’enduriment de lleis penals contra la protesta social. Respecte a el “social” només cal veure el currículum històric d’aquest partit, des de les contrareformes dels 90 fins a les primeres polítiques d’austeritat de Zapatero i la seva modificació de l’article 135 de la Constitució per garantir el pagament del deute.

La classe treballadora no té res a esperar d’una moció de censura del PSOE

Qui vulgui veure des de l’esquerra la moció de censura presentada per Pedro Sánchez com una gran oportunitat per “fer fora al PP” i conformar un govern a favor dels sectors populars solament està ajudant a blanquejar al PSOE del 155 i el pensionàs, als jutges que envien a presó a rapers per cantar contra la Corona i fins a a la nova dreta “neta” de Ciutadans. Aquests són avui els tres principals agents que treballen, no sense desacords interns, per conformar una alternativa al PP, mantenint la continuïtat del mateix Règim.

A això s’estan dedicant els dirigents d’Units Podem. Iglesias i Garzón han sortit a oferir el seu suport al PSOE per a la formació d’un “govern del canvi”. El mateix han fet les formacions nacionalistes catalanes, a pesar de què Sánchez és part central de les mesures de repressió que s’estant aplicant contra el moviment independentista i la Generalitat.

Tant l’opció d’un govern recolzat per aquestes forces, com la d’un acord entre el PSOE i Ciutadans, apunten directament a una renovació de la Moncloa per mantenir en l’essencial les mateixes polítiques. Ni tan sols l’argument que “almenys no seran delinqüents” és vàlid, doncs al capdavant hi hauria el segon partit amb més casos de corrupció després del PP, el PSOE dels EREs.

Des de la CRT considerem que la classe treballadora i l’esquerra no podem donar suport a aquestes sortides desde dalt, que no tenen res a oferir als nostres interessos. El Règim del 78 està podrit i és irreformable, per la qual cosa l’única alternativa realista per resoldre la nostra “agenda social”, acabar amb la repressió i conquistar els drets democràtics pendents, com el dret a decidir de les nacions de l’Estat espanyol o acabar amb la Monarquia, passa per reprendre la mobilització social.

No és el mateix que M.Rajoy caigui empès pels jutges conservadors i una moció de censura del PSOE, al fet que ho faci per la mobilització obrera i popular. No és el mateix que al govern del PP li segueixi un altre del PSOE, del PSOE amb Ciutadans o simplement de Ciutadans, al fet que la seva caiguda obri l’oportunitat d’imposar processos constituents a l’Estat espanyol i les seves nacions.

Lluitem per imposar assemblees constituents sobre les ruïnes del règim per conquistar les reivindicacions socials i democràtics pendents!

Enfront de la falsa alternativa de moció de censura o eleccions anticipades, cal oposar la lluita per imposar veritables assemblees constituents a tot l’Estat, que siguin electes en circumscripció única (perquè tots els vots valguin el mateix) per tots els residents majors de 16 anys, conformades per diputats que cobrin el salari mitjà d’una mestra i que siguin revocables, i sense cap límit d’agenda.

No es tracta de regenerar el Règim hereu de la dictadura, sinó de conquistar la més àmplia democràcia obrera i popular sobre les seves ruïnes, per poder batallar per les següents mesures:

Acabar amb el govern del PP, els acords de la resta de partits de la “casta” i el bloc monàrquic, la Corona i el cop del 155. Posar fi a totes les lleis repressives com la Llei Mordassa, aconseguir l’amnistia, llibertat i el desprocessament de tots els presos polítics i la fi de tots els processos judicials oberts.
Que les diferents nacions puguin decidir lliure i sense condicionaments de cap tipus la seva relació amb la resta de l’Estat i realitzar els seus propis processos constituents.

Aixecar realment totes les catifes per acabar amb els privilegis de la casta política i la corrupció sistemàtica d’aquesta democràcia per a rics. Que cap càrrec públic guanyi més que el salari d’un obrer i que els mandats siguin revocables.
Acabar amb una justícia patriarcal i lliurada al poder econòmic, establir judicis per jurat i elecció de jutges per sufragi universal.

Establir un pla obrer per fer-li pagar la crisi als capitalistes, que parteixi de la nacionalització de la banca i les grans empreses sota el control dels treballadors. Pel repartiment de les hores de treball, l’augment del salari mínim a 1.200 euros i la seva equiparació amb les pensions dignes. Expropiació dels habitatges buits en mans dels bancs per a un parc social de lloguers. Posar fi a les polítiques de retallades, sobre la base d’impostos a les grans fortunes, per finançar la sanitat i l’educació públiques, gratuïtes i de qualitat.

Enfront de la treva social de la burocràcia sindical i la integració al règim d’Units Podem, imposem la vaga general i la mobilització social

Assemblees constituents d’aquest tipus, realment lliures i sobiranes, no naixeran de cap acord entre els partits del règim. Ni la Corona, ni els jutges, ni la Policia o l’Exèrcit, permetran mai un exercici de democràcia d’aquesta magnitud. Al màxim que estan disposats a arribar és a donar-nos a escollir entre les seves opcions, cap d’elles bona per nosaltres. Per això aquest programa ha d’anar acompanyat de la baralla per imposar la fi de la treva social regalada per les direccions burocràtiques de CCOO i UGT al govern del PP i al Règim del 78. El seu rol de bombers socials és completament criminal, còmplice de la major reculada en condicions de treball i llibertats democràtiques en dècades. És imprescindible imposar-los la celebració d’assemblees als centres de treball, per començar a preparar una vaga general i un pla de lluita per acabar amb el govern de Rajoy i les falses alternatives del PSOE-Ciutadans.

Lamentablement, Podem i IU estan molt lluny d’apostar per aquesta via de transformació, la seva integració al règim aconsegueix quotes cada vegada majors i busquen ser part d’algun dels seus tripijocs damunt de la taula. Si realment volguessin acabar amb aquest règim podrit i atendre als problemes de la “gent normal” -com ells diuen-, haurien de començar per cridar a grans manifestacions a tot l’Estat i exigir a CCOO i UGT en el mateix sentit.

Des de la CRT cridem al conjunt de l’esquerra política anticapitalista, sindical i social a batallar en comú per aquest “full de ruta”, rebutjant el parany del ‘mal menor’ com seria recolzar un govern del PSOE. Plantejar la necessitat, en canvi, d’acabar amb el govern del PP i el Règim del 78 per mitjà de la lluita de classes, en la perspectiva que en aquests combats puguem avançar en la conformació d’un veritable govern de treballadors basat en els organismes de lluita que la classe treballadora i els sectors populars es vagin dotant.






Temas relacionados

En Català   /   Política Estado Español   /   Podemos   /   PSOE   /   Mariano Rajoy

Comentarios

DEJAR COMENTARIO