Política Estado Español

MUNTATGES JUDICIALS

Es prepara massiva manifestació pels joves d’Alsasua: “No és terrorisme”

El 16 d'abril comença el polèmic judici que ha estat fortament qüestionat per organitzacions nacionals i internacionals.

Aníbal Maza

Zaragoza

Sábado 14 de abril | 11:16

Foto: @Altsasugurasoak

Dilluns vinent començarà a l’Audiència Nacional el judici contra els 8 joves d’ Alsasua, un cas que ha despertat la indignació nacional i internacional. En aquest cas es donen inconsistències judicials brutals en qualificar de terrorisme una batussa de bar, o aplicar la presó preventiva (tres dels joves porten més de 500 dies detinguts a la presó).

La jutgessa, Concepción Espejel, que presidirà el tribunal és la dona d’un alt càrrec de la Guàrdia Civil i ha estat condecorada per Interior amb “l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil”. Un fet que ha estat denunciat per la defensa dels joves però que ha estat ignorat per l’Audiència.

Aquest dissabte 14 d’abril s’ha convocat una manifestació en suport als joves a Pamplona-Iruña. La convoquen les famílies afectades i per la plataforma "Altsasukoak Aske Herri" sota el lema "Justícia. No és terrorisme". Així mateix, s’han convocat concerts per recaptar fons en suport als joves represaliats Edurne Goikoetxea, mare d’un dels represaliats, declarava a Cuarto Poder: “estem absolutament nerviosos, sense dormir, amb impotència i ràbia pel que estan fent. Tot el que digui és poc”. “Necessitem, per favor, omplir Iruñea”, agregava.

Moltes organitzacions s’han solidaritzat amb els joves d’Alsasua com, ELA, LAB, ESK, CGT, CNT, CCOO, EHNE Steilas i Hiru. La major part d’elles van realitzar una declaració conjunta a Navarra el passat 6 d’abril, demanant que es retirés l’acusació de terrorisme i els posés en llibertat. Fins i tot les forces polítiques del cuatripartit que governa Navarra han cridat a recolzar les mobilitzacions del dia 14. Eusko Alkartasuna (EA) ha exigit la "immediata posada en llibertat" dels tres joves represaliats i que "la causa es vegi a Pamplona, no a l’Audiència Nacional".

Fins i tot Amnistia Internacional ha demanat que retiri el delicte de terrorisme de l’acusació als joves d’ Alsasua i ha carregat contra la legislació que ha imposat el Govern sobre el terrorisme que amplia enormement el que pot ser considerat com a tal. Així mateix, es continuen recollint signatures en el manifest contra la desproporcionada condemna dels joves d’Alsasua i les famílies han realitzat actes permanentment. A les declaracions més recents han recalcat que els seus fills no han tingut ni presumpció d’innocència ni un judici just des que va començar aquest cas.

Qui impulsa els atacs contra els joves de Altsasu?

La fiscalia insisteix a relacionar als joves amb ETA a través de la campanya Alde Hemendik! (que se’n vagin), una campanya que no es va iniciar al 1998 com planteja l’acusació sinó que va tenir el seu origen en EE (partit unit al PSOE) al 1978 després del saqueig de Renteria per part de les forces policials que van obrir foc contra la població civil.

A la campanya criminalitzadora contra els joves ens trobem amb l’usual paper dels mitjans al servei del Govern com ABC o La Razón. Encara que el paper principal en el muntatge contra els joves d’ Alsasua el té el Col·lectiu de víctimes del terrorisme (Covite).

Aquest és un polèmic col·lectiu de víctimes del terrorisme que va interposar davant l’Audiència Nacional la denúncia per delictes de terrorisme i odi contra els joves d’Altsasu. Segons notifiquen al seu web pretenen portar la seva versió del que va passar a les instàncies europees i seguir amb la seva campanya contra l’esquerra abertzale.
El col·lectiu de víctimes Covite ja era conegut pels escandalosos fets que van envoltar la seva escissió al 2014 quan van abandonar l’organització 200 persones que des de 2012 havien estat denunciant despeses excessives per part de la seva presidenta Consolo Ordoñez. Covite va ser qualificada de grup terrorista d’extrema dreta per Pilar Urbán en una de les seves publicacions, però Ordoñez va impulsar les denúncies i el jutge va acabar fallant al seu favor obligant a pagar-los 10.000 euros a l’editorial Planeta i a Pilar Urbán.

La petició de condemna als 8 d’Alsasua representa un escandalós muntatge judicial, amb el seu precís embolcall mediàtic, i evidencia la sistemàtica necessitat del Govern de ressuscitar la “lluita contra ETA”, disfressant el seu afany per criminalitzar tot moviment contestatari. Per aquest motiu aquest dissabte milers de persones es mobilitzaran a Pamplona, perquè s’escolti a tot l’Estat Espanyol que “Alsasua no és terrorisme”.







Temas relacionados

En Català   /    Altsasu   /    Política Estado Español   /    Criminalización de la juventud   /    Libertades Democraticas   /    Represión

Comentarios

DEJAR COMENTARIO