Política Estado Español

DEBAT

Els Comitès de Defensa de la República es reorganitzen per “trencar la normalitat” a Catalunya

Davant el cop institucional del Règim del 78 es reorganitzen els Comitès de Defensa de la República, després de la trobada de coordinació que va duplicar la seva quantitat, Quina vaga necessitem? Quines reivindicacions? Quina República?

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Lunes 6 de noviembre | 20:51

Edición castellano

“Exigim la llibertat dels que estan presos per les seves idees”. “Davant el cop d’estat que estem vivint, ara més que mai necessitem trencar aquesta falsa normalitat: parem el país de forma imminent. Fem una crida a participar de les diverses mobilitzacions descentralitzades des del propi dilluns a primera hora del matí. A partir del dimecres fem un pas endavant: bloquegem l’economia, encara que l’Estat espanyol intenti impedir l’exercici del nostre dret a vaga”.

Així acaba el comunicat realitzat dissabte passat 4 de novembre, en la IV Trobada de coordinació dels Comitès de Defensa de la República (CDR) de tota Catalunya en el qual van participar representants de 172 comitès de tota Catalunya, gairebé el doble que en la primera trobada d’octubre.

En el mateix proposen “Aturem la falsa normalitat, surt al carrer, busca el teu CDR i participa”.

El primer desafiament és reorganitzar-se per la llibertat dels presos polítics, enfrontar el 155 i les mesures repressives del Règim del 78 i “defensar la República”. Per a això es van proposar accions que ajudin a motoritzar la vaga convocada pel dimecres 8 de novembre, coordinant-se amb les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, així com amb els sindicats “compromesos” amb la vaga. Aquestes accions van començar el dilluns al matí amb talls de carrers i carreteres.

Quina vaga necessitem?

Molts són els debats en curs en les assemblees: Quin tipus de vaga fer? Com aconseguir el seu suport massiu? Hi ha un gran acord en què la vaga ha de “bloquejar l’economia” i no quedar-se en una “aturada cívica” com van proposar les entitats i partits sobiranistes el passat 3-O al costat de CCOO i UGT. Contràriament, la jornada de vaga i mobilització del 3-O va superar aquesta proposta, autrant sectors clau com el transport, així com nombroses empreses en contra de la patronal, encara sense el suport de les direccions de CCOO i UGT.

Encara que els obstacles per portar-la endavant són nombrosos, els CDR es van proposar realitzar-la igualment davant el clam de milers de persones de “Vaga general ja” en les manifestacions per la llibertat dels presos polítics, recolzat per les entitats sobiranistes com Òmnium i la ANC.

Un dels problemes és que la convoca només un sindicat, la intersindical CSC, que és part de l’esquerra sindical catalana independentista que el passat 3 d’octubre va convocar a una vaga general per repudiar la repressió de l’1-O.

Davant la possible il·legalització, la CSC ha declarat que les vagues per motius polítics “estan prohibides”, però han destacat que la convocatòria és completament legal, destacant que la mateixa està relacionada amb “la regressió en els drets laborals, la precarietat, la fal·làcia de la sortida de la crisi”, entre altres raons.

La CGT (Confederació General de Treballadors) de Catalunya, d’ideologia anarcosindicalista, no ha convocat la vaga, al·legant motius legals o falta de temps en un primer comunicat al que criden “al conjunt dels afiliats i afiliades, a totes les seccions sindicals i sindicats de la CGT de Catalunya a reflexionar sobre la gravetat d’aquesta situació i a valorar lliurement, actuant en consciència, la seva participació a la vaga general del proper 8 de novembre”. És així que s’han començat a sumar-se a la convocatòria Federacions i seccions sindicals com ensenyament o metall, entre altres. Una posició vacil·lant que li treu força a la convocatòria dins de la CGT Catalunya.

Tampoc convoquen la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) i la COS (Coordinadora Obrera Sindical), encara que han comunicat que recolzarien la vaga i criden a participar. La CNT (Confederació Nacional del Treball) i Co.Bas encara no s’han pronunciat.

A diferència de la vaga del 3-O, l’esquerra sindical s’ha preparat poc i tard davant la greu situació i atac del Règim. Això és un obstacle per garantir una vaga que paralitzi tot Catalunya, perquè serà difícil que es convoquin assemblees als centres de treball per debatre democràticament com i per què fer vaga; qüestió que ja de per si mateix les direccions de CCOO i UGT han deixat de fer fa dècades, lligat al fet que novament ni criden ni recolzen la vaga.

Fins i tot han rebutjat convocar vaga general en la Taula per la Democràcia per “no perjudicar a l’economia”. Dit sigui de pas, el dirigent de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, també es desmarca argumentant que la vaga no serà ni “massiva” ni “inclusiva“.

El gran desafiament de l’esquerra sindical era, davant l’atac del Règim, garantir la vaga del 8N i aportar a la massificació, extensió i coordinació dels Comitès de Defensa de la República en barris, centres de treball i estudi, promovent assemblees als centres de treball per debatre com preparar un pla de lluita obrer i popular. L’única manera efectiva de derrotar el cop institucional del PP i la corona, recolzat pel PSOE i Cs i exigir la llibertat dels presos polítics.

Quines reivindicacions?

Un altre dels debats en curs és com aconseguir que la classe treballadora es converteixi en protagonista fonamental de la lluita democràtica del poble català, començant per acudir massivament a la vaga. És important considerar que franges importants no són independentistes i no confien en una República dirigida per Junts pel Sí, és a dir, els mateixos partits que van garantir brutals retallades i privatitzacions que estan pagant la majoria dels treballadors i sectors populars.

Sobre aquest tema, en alguns CDR on els militants de la CRT vam estar presents, al costat d’altres activistes hem plantejat la necessitat d’incorporar les demandes socials a la demanda central de lluitar per la llibertat dels presos polítics i enfrontar la repressió. L’única manera que la classe treballadora abraci la causa democràtica del poble català, contra les mesures repressives del 155 del Règim del 78 i que a més s’organitzi en els CDR des dels seus centres de treball.

Un exemple d’això és el CDR de Nou Barris que ja incorporava les demandes socials a les democràtiques amb el lema per un “Sí de classe”. O el de de Horta-Guinardó, on es van votar per a la vaga del 8N demandes com:

Construïm una República de la classe treballadora
Per la derogació de la Reforma laboral del PP (2012)
Per un augment del salari mínim interprofessional
Ja n’hi ha prou de precarietat laboral i externalizaciones
Ja n’hi ha prou de privatització dels serveis públics
Defensem les institucions democràticament escollides
Exigim la llibertat dels presos polítics
Denunciem a l’Estat feixista i repressor

Tot i que no compartim el projecte de formar un nou Estat independent, i menys encara l’Estat capitalista proposat per Junts pel Sí, considerem imprescindible defensar el dret a que es compleixi la voluntat majoritària expressada pel poble català, per això defensem que es constitueixi una república independent.

Tot i així, no creiem que sota l’hegemonia política dels representants històrics de les grans empreses i famílies de la burgesia catalana pugui portar-se endavant, perquè per això és necessària la mobilització de l’única classe que pot fer trontollar a la burgesia i el seu tan “atado y bien atado” Règim del 78: la classe treballadora.

Per això és indispensable decidir com resolem les grans demandes socials i democràtiques pendents, des de la lluita contra el model de “democràcia per a rics” del que els convergents han estat part, fins a acabar amb la desocupació repartint les hores de treball, aconseguir uns serveis públics i gratuïts finançats amb impostos als rics o la nacionalització de la banca i les grans empreses.

Perquè la lluita en curs pugui obrir el camí a un veritable procés constituent, on tota aquesta agenda pugui debatre’s, és important aprofundir l’autoorganització obrera i popular, independent dels partits capitalistes, per combatre la repressió i que des d’aquesta es determini quin ha de ser l’agenda completa per la qual lluitar. Aquest és un gran desafiament pels CDR, per a això és necessària una ferma aliança amb la classe treballadora.

Quina República?

Són moltes les veus que, encara que defensen activament el dret a decidir de Catalunya i lluiten per la llibertat dels presos polítics i les mesures repressives del 155, no esperen res de la República catalana dels partits capitalistes.

Això porta a un debat sobre quina direcció necessita el moviment democràtic actual. Per a nosaltres és necessari construir una direcció des de la classe treballadora i els sectors populars que sigui alternativa al “procesisme”. I obrir així el camí per conquistar un República catalana Socialista, de la classe treballadora enfront de la que ofereix la direcció del Procés.

Quelcom que només podria realitzar-se en total independència i combat amb la pròpia burgesia catalana i en una lluita en comú amb la resta dels treballadors i sectors populars de l’Estat contra el Règim del 78 i els capitalistes. Un mateix combat que podria sentar les bases per a una lliure federació de repúbliques que no ho serien de l’IBEX35 o el Cercle d’Economia, si no de les i els treballadors.

Et pot interessar: Comitès de Defensa de la República: el repte de ser el motor de l’autoorganització






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO