Sociedad

CAPITALISME I MISÈRIA

El nadal, el consumisme i la imposició de “ser feliç” encara que passem gana

Què succeeix quan els nostres minsos sous no ens permeten participar del consumisme imperant? Com es passa el nadal en hospitals? Ja no existeix l'atur?

Juan Romero

Madrid | @jromelasco

Miércoles 27 de diciembre de 2017 | 20:30

En aquestes dates que els mitjans de comunicació ens transmeten que el “nadal” és un temps de pau, amor i fantasia, ens volen fer veure que tot està bé. Les compres nadalenques estan afavorides per la màxima de “si no compres no ets feliç”. D’aquí parteix aquest article.

En l’Estat espanyol centenars de milers d’homes i dones, segueixen en el millor dels casos cobrant 400 euros al mes i en el pitjor dels casos, sobrevivint amb petits treballs en negre, ajudes d’amics, comptant els cèntims per comprar el pa, sense posar la calefacció perquè no poden pagar-la i frustrats per no poder realitzar regals.

El sistema capitalista predica el consumisme i llança a l’ostracisme a tots aquells que no poden respondre a la crida consumista. Així, la pobresa de bona part de la societat espanyola és assimilada per molts com un trauma psicològic, una tristesa interna i una gran impotència per no poder participar de la “festa” del consum nadalenc i poder regalar coses als seus sers estimats.

En el fons els seus sers estimats ja tenen el seu millor regal, el seu amor, el seu afecte i malgrat la precarietat, poder estar junts. Però el capitalisme, tots els dies, a tota hora, ens bombardeja amb la seva publicitat asfixiant, fent-nos sentir malament, perquè la roda del consumisme segueixi donant voltes i passi per sobre de dones i homes de diferents edats que han estat marginades del mercat laboral, per la seva edat o per la seva condició i només els queda sobreviure.

En aquest nadal els telenotícies no es cansen de mostrar-nos Santa Claus en hospitals, amb nens amb càncer, que és una imatge molt comercial. Però, què succeeix amb totes les persones adultes, sobretot ancians, que passen dies sencers a urgències o en el llit d’un passadís? I què passa amb els que sofreixen amb desesperació el sofriment dels seus familiars, mal atesos per les retallades criminals i que quan per fi els pugen a una habitació, semblés que ens ha tocat el gros de la loteria?

Perquè en aquesta realitat de la sanitat pública també s’hi passa el nadal. Cada cop van tancant més plantes de llits als hospitals i quan et trobes una mica millor, et donen l’alta, per la falta de llits. Les successives retallades fan que hi hagi molt pocs treballadors per atendre a desenes de milers de persones, que sofreixen més per la solitud en aquestes dates en les que t’imposen “ser feliç”. Com sofreixen famílies senceres que veuen als seus majors en les últimes i es pregunten amb amargor, com anem a sobreviure sense la miserable pensió de l’avi/a? I, mentre succeeix tot això, el sistema ens diu que cal estar contents i feliços.

Davant aquest bombardeig de "felicitat i consumisme” hem de denunciar la hipocresia d’aquest sistema capitalista, que ens enganya amb la "felicitat" del consumisme barat. La felicitat no es compra.

Aquest suposat sentiment “nadalenc” amb el qual ens bombardegen els mitjans és una fal·làcia. Perquè la felicitat només és veritablement factible mitjançant la fraternitat i solidaritat entre la classe treballadora, la qual pot crear un veritable sentiment d’ajuda i afecte, que a més és el sentiment més revolucionari que existeix. En la unió i fraternitat de la classe treballadora, incloent lògicament als aturats, que sobreviuen dia a dia, a homes i dones marginats per la seva edat, la seva formació, el seu gènere o la seva ètnia, està el “secret” de la felicitat: la lluita per la revolució que canviï al món de base.






Temas relacionados

En Català   /   Consumismo   /   Navidad   /   Capitalismo   /   Consumo   /   Sociedad

Comentarios

DEJAR COMENTARIO