Géneros y Sexualidades

VAGA DONES 8M DEBATS

El gènere ens uneix, la classe ens divideix: Arrimadas i feminismes en debat

Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, va assegurar que no recolzarà la vaga del 8M si va contra el sistema capitalista. Lluny de ser homogeni, en el moviment feminista i de dones existeixen diferents perspectives de classe i estratègies.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Martes 30 de enero | 18:00

Davant la pregunta de la periodista María Llapart a la Sexta Noche a Inés Arrimadas de si recolzarà la vaga feminista del 8 de març, la candidata de Ciutadans, la formació de la nova dreta més votada a Catalunya en el passat 21-D, va respondre que "cal mirar, doncs hi ha algunes reivindicacions que no compartim", ja que "Dins d’aquestes reivindicacions, algunes van en contra del sistema capitalista".

Les xarxes van esclatar criticant durament a Arrimadas. No obstant això, les seves declaracions són expressió d’un debat dins del feminisme a tot el món. Actualment, la problemàtica de gènere està a l’agenda política de tots els partits, fins i tot en els de dreta, ja que és "políticament correcte" integrar-la en les polítiques de govern i diferents nivells institucionals.

En l’Estat espanyol, enfront de les grans manifestacions contra els feminicidis tots els partits del Règim, des del PP, PSOE, Cs i Podemos, es van veure obligats a implementar un Pacte d’Estat, molt limitat en les seves propostes i amb importants retallades als pressupostos.

La classe ens divideix

A la pregunta de si es considera feminista, Arrimadas respon que "Sí, per descomptat. Entenem al feminisme com la igualtat plena i real. Jo sóc una dona que he sofert en primera persona moltes vegades el que és ser l’única dona en un debat electoral. Sofrir com totes nosaltres insults masclistes".

És un fet innegable que l’opressió de les dones es manifesta de diferents formes en totes les classes socials. Això ha portat a múltiples debats en el si del moviment de dones i feminista, enfront de diferents perspectives en la lluita pels drets o emancipació de les dones, que algunes feministes pretenen ocultar amb l’argument que debatre "divideix". La realitat és que hi ha estratègies oposades.

La postura d’Arrimadas és contundent: lluitar per la igualtat dins del sistema capitalista. El feminisme liberal, institucional i hegemònic entre els partits i les institucions capitalistes, planteja que la "lluita per la igualtat" consisteix simplement en la conquesta gradual de drets dins del règim polític. I una vegada conquistats aquests drets, aquest feminisme encoratja "la idea de la possibilitat d’una batalla purament individual, on les dones trien com viure la seva vida (les que poden fer-ho, per descomptat)"1

I en això "la classe ens divideix", de dones com Inés Arrimadas de forma contundent, clara, aguda als qui pensem que aquest feminisme oculta la realitat de la majoria de les dones, que som també majoria entre els explotats i pobres d’aquest món i no ens repartim equitativament entre les diferents classes. "Sent les dones una mica més que el 50% de la població mundial, constituïm el 70% dels milions de pobres al planeta i, d’altra banda, l’1% de la propietat privada mundial està en mans de dones".2

Amb aquestes dades, no es tracta d’ocultar tampoc l’opressió que sofreix la meitat de la humanitat, pertanyi a la classe que pertanyi. Però els qui defensem una perspectiva de classe considerem que aquesta opressió té la seva base en un sistema perpetuat per l’explotació de l’enorme majoria de la humanitat per una petita minoria d’aquests paràsits capitalistes.

Patriarcat i capital: aliança criminal

Aquest crit ha començat a retrunyir pel món des del creixement del moviment Ni Una Menys. Perquè, contràriament a Arrimadas, per a un important sector del moviment feminista i de dones, per acabar definitivament amb el sistema patriarcal, és necessari un qüestionament radical al sistema capitalista.

Arrimadas, del partit de la nova dreta Ciutadans, també defensa la seva perspectiva de classe (capitalista) i en això no podem negar la seva transparència.

Per la seva banda també el PSOE, però amb discurs progressista i "d’esquerra" ha formulat lleis d’"igualtat" que s’han anat transformant en "desigualtat" enfront de les retallades i reformes laborals perpetuades per tots els partits i governs.

Després existeix una prima línia de diferència amb els neorreformismes i formacions com Podemos, que han intentat arrencar al moviment de dones de la seva crítica social més aguda i separar la lluita antipatriarcal de la lluita anticapitalista. I així és que van despullar al moviment de la lluita contra el sistema social en el qual neix, es legitima i reprodueix la subordinació i discriminació. Un sistema que no permet eleccions de "llibertat individual" a la majoria de les dones: les treballadores, pobres o precàries.

Feminismes en debat

No totes les dones som iguals. O són iguals les vides de les dones precàries o immigrants que treballen d’internes, a les de Soraya Sáenz de Santamaría o Angela Merkel?

Suposar que només per ser dones tenen alguna cosa en comú les empresàries amb les empleades del servei domèstic o les cambreres d’hotels, és caure en un reduccionisme biologicista inscrit en la ideologia patriarcal dominant, superat pel mateix moviment feminista.

Arrimadas diu que "ningú pot apropiar-se del feminisme" i que "hi ha moltes sensibilitats". I és cert. Estem les que lluitem de manera decidida contra el capitalisme patriarcal. Contra l’explotació que se sent diàriament en el cos, sota la pobresa, la violència masclista i els feminicidios. La violència i assetjament patronal, la de la precarietat, la del racisme. La violència de la prohibició del dret a l’avortament per part de l’Estat i l’Església, morint milions al món per avortaments clandestins.

Per tot això volem parar aquest 8M. Les dones feministes socialistes busquem recompondre la històrica aliança entre el moviment de dones i el conjunt de la classe treballadora i explotada al costat de la joventut. Una tasca ineludible per aconseguir portar al triomf els nostres reclams, contra el patriarcat i el capitalisme.

I creiem que aquesta aliança no pot construir-se convertint la lluita antipatriarcal en una lluita "anti homes", la qual cosa també seria caure en una categoria de gènere biologicista, abstracta o buidada de contingut.

Ni tampoc fent cas omís al fet que entre les classes explotades, existeix també masclisme i l’opressió d’uns sobre unes altres.

I aquí podríem detenir-nos a un altre debat, citant l’article "8 de març: quan la terra va tremolar", d’Andrea D’Atri i Celeste Murillo "Lamentablement, certa esquerra oscil·la entre aquestes dues postures: es plega acríticament a les accions que emprenen contra els homes sectors que enarboren un feminisme radical de tall "venjatiu" (per tant, individualista), sense una estratègia política anticapitalista i antipatriarcal o, d’altra banda, es nega a enfrontar els prejudicis sexistes de la classe treballadora, fomentats per les classes dominants a través de les institucions del seu règim de domini, com també a posar-se en la primera fila de les lluites per drets democràtics elementals. I així camina, entre suggerir que l’"assetjament verbal" d’un jove, al carrer, mereix el mateix càstig i repudi que el terrorisme d’Estat o plantejar que tots els oprobis es troben dins de l’explotació capitalista, absolent en l’acte als membres més conscients de la classe treballadora (i per què no, a la seva pròpia militància masculina) de tota responsabilitat en la reproducció del masclisme".

Aquests debats, lluny de dividir al moviment feminista, són molt necessaris enfront d’un moviment massiu de dones als carrers a tot el món que actualitza la disputa per quin serà el camí a seguir per no acabar com en l’onada anterior de la dècada del ’70, sepultant la perspectiva d’una transformació radical del sistema capitalista.

Et pot interessar:

Aquest 8M les dones ho pararem tot! Al costat de la classe treballadora i la joventut

Manifest Internacional de l’agrupació de dones Pan y Rosas

1. Celeste Murillo, “Feminismo cool, victorias que son de otras”, IdZ 26, desembre 2015.

2. D’Atri, Andrea, Pan y rosas: pertenencia de género y antagonismo de clase en el capitalismo.






Temas relacionados

En Català   /   #ParoInternacionalDeMujeres   /   feminismo socialista   /   8 de Marzo   /   Feminismo   /   Pan y Rosas   /   Géneros y Sexualidades

Comentarios

DEJAR COMENTARIO