Política Estado Español

REPRESSIÓ CATALUNYA

El cas Junqueras o com utilitzar la Judicatura per adulterar el resultat del 21D

Demà es coneixerà la decisió de la sala d'apel·lació del TS sobre la presó preventiva de Junqueras. Els perdedors del 21D aspiren al fet que els jutges facin impossible un nou govern independentista.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

Jueves 4 de enero | 20:04

Foto: Chema Moya/EFE

La decisió del Tribunal Supremo sobre el recurs presentat pel vicepresident de la Generalitat empresonat a Estremera, Oriol Junqueras, no es farà pública aquest dijous. La notícia ha transcendit després de concloure la declaració del pres polític català. Els tres magistrats que componen la sala d’apel·lació de l’alt tribunal es prenen la tarda i la nit d’avui per consultar amb el coixí tan important decisió. Diem coixí per no dir amb el Govern de Rajoy, la Judicatura i Casa Real.

Junqueras ha al·legat en favor de que se suspengui la mesura de presó preventiva, que és un “home de pau”, “cívic” i que aposta fermament per “la via negociada” per resoldre el conflicte català. Ha optat, com ja fessin els altres consellers excarcerats i els membres independentistes de la Mesa del Parlament, per la “via Forcadell”.

Una confirmació més que el xantatge del 155 aconsegueix, amb mètodes inquisitorials, que els dirigents d’ERC i el PDeCAT formalitzin la seva negativa a lluitar i defensar el resultat del referèndum de l’1-O. Diem formalitzin perquè es tracta d’una renúncia que ja van fer després de la proclamació de la república el 27-O i la seva posterior claudicació sense lluita.

La Fiscalia, seguint la lletra i la música que li toquen des de Moncloa, ha exigit que el vicepresident català es mantingui a la presó. En el seu al·legat ha insistit en la seva culpabilitat en haver realitzat “crides a les masses” que feien “molt probable la violència” i la seva obstinada defensa de la independència de Catalunya per mitjà de l’incompliment de les lleis vigents. Segons el fiscal, existeix risc de reiteració delictiva respecte al delicte de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.

El resultat de la compareixença d’avui es dirimirà per raons en absolut jurídiques. De fet, el seu manteniment a la presó va ser una decisió judicial obertament política. En l’anterior recurs la sala d’apel·lació va al·legar que no podia revocar-la fins que es “configurés l’escenari polític a Catalunya”.

L’advocat de Junqueras ha defensat que després del 21D aquest escenari està ja configurat i el seu client, al que han votat més d’un milió de catalans, té dret a la “participació política”. No obstant això, la configuració de l’escenari no ha sortit al gust del Supremo i el Govern central, doncs la majoria independentista en escons fa possible que es repeteixi un executiu independentista i fins i tot que fos el mateix Junqueras qui el presidís. Els catalans han votat, però no al gust de les seves senyories.

La derrota electoral del bloc monàrquic el 21D no és acceptada per aquest, i és evident que s’empraran a fons tots els mitjans necessaris per obstaculitzar un nou govern català independentista o, si no ho aconsegueixen, que es garanteixi que el nou executiu autonòmic neixi lligat de peus i mans per abandonar tota reclamació de la república catalana o el dret a decidir. Així és la democràcia 155.0 del PP, Cs i el PSOE. Els catalans poden votar, però el seu resultat pot quedar en “paper mullat” gràcies a les seves senyories.

Amb el manteniment a la presó de tres diputats electes i l’amenaça d’empresonament sobre altres cinc exiliats a Brussel·les, el Govern central, Cs, el PSOE i la Judicatura volen adulterar el resultat electoral del 21D. El fet més greu és impossibilitar als dos principals candidats a presidir la Generalitat a poder fer-ho. Puigdemont ja ha estat advertit que serà detingut si trepitja sòl espanyol i que no li permetran ser investit si es queda a Bèlgica. A Junqueras encara li han d’aclarir si podrà assistir a les sessions de constitució i investidura, però encara aconseguint ser investit serà un President segrestat, ja que qualsevol decisió “incòmoda” s’afegirà al sumari que li pot arribar a condemnar a la inhabilitació i fins a a 30 anys de presó.

Però aquestes ingerències no acaben aquí. En la primera sessió del Parlament, que el partit menys votat -el PP- va decidir que seria el 17 de gener, intentaran aprofitar-se de la possible absència de fins a 8 diputats independentistes per aconseguir la Presidència de la Càmera. El 31 de gener i el 2 de febrer es buscarà que fracassi la votació d’investidura. S’obriria així un termini de dos mesos en els quals ERC i el PDeCAT haurien de posar-se d’acord, no solament en el candidat, si no en si accepten que aquests 8 diputats renunciïn a la seva acta i deixin córrer la llista. No obstant això, pels 5 de Brussel·les, tampoc queda clar si la Judicatura acceptaria tal renuncia sense prèviament haver-se personat en el Parlament per fer una presa de possessió física. És a dir, no està descartat que es pretengui obligar a Puigdemont i els 4 consellers exiliats el seu lliurament per evitar la convocatòria de noves eleccions autonòmiques al maig.

Demà divendres es coneixerà la resolució del Supremo sobre Junqueras. Pot ser que decideixin deixar-lo a la presó, la qual cosa deixaria al bloc independentista sense candidat legalment viable. Pot ser que l’alliberin però sota la dura amenaça de tornar a Estremera aquesta vegada per no sortir en molts anys. Sigui com sigui, el post21D està traient a la llum, amb més contundència si cap que el pre, el profund gir bonapartista que està prenent el Règim del 78 després de l’aplicació del 155.

El PP, amb el suport del PSOE i Cs en la qüestió catalana, el suport de la Corona -com es va veure amb el missatge nadalenc de Felipe VI- i la Judicatura com a braç executor, està al capdavant d’una reconfiguració en clau autoritària i recentralitzadora del Règim del 78. Allà on les majories parlamentàries no li donin els nombres, emprarà jutges, fiscals i altres atribucions arbitràries, per imposar la seva voluntat. Ho estem veient ja amb la intervenció de Montoro en els comptes de l’Ajuntament de Madrid o en la recentment aununciada retallada als pressupostos per a les Comunitats Autònomes.

Independentment de que ni Junqueras ni Puigdemont siguin els candidats que s’hagin de recolzar des de l’esquerra i els treballadors, aquesta ingerència per desconèixer el resultat electoral del 21D és inacceptable i un atemptat antidemocràtic. Tant com la incomprensible passivitat de les entitats sobiranistes i els partits independentistes, inclosa la CUP, que porten setmanes sense promoure cap mobilització mentre l’ofensiva repressiva segueix avançant amb noves querelles contra activistes, professors i altres càrrecs electes. Per no parlar del silenci de Podemos, IU o els comuns, que semblen estar a l’espera d’una nova convocatòria electoral a la primavera que els permeti millorar el seu pobre resultat del 21D.

Aquesta desmobilització solament pot ser funcional al fet que el cop del 155 es consolidi -malgrat haver perdut en les seves pròpies eleccions-, la repressió segueixi endurint-se i l’objectiu de que el resultat de l’1-O es pugui efectivitzar quedi cada vegada més lluny. És urgent reprendre el camí de la mobilització i l’autoorganització social, com es va realitzar l’1-O, el 3-O o el 8N, revitalitzar els CDR, estendre’ls als centres de treball i estudi, i posar en peu un gran moviment contra la repressió i que lluiti per conquistar una república catalana per mitjà de la lluita dels treballadors i la joventut. A més, en la resta de l’Estat, és imprescindible que l’esquerra que no comparteix l’equidistància i passivitat d’Unidos Podemos, engegui mobilitzacions en solidaritat amb Catalunya i contra la restauració reaccionària en curs, que és l’avantsala d’una nova tanda d’ajustos com ja preanuncia la liquidació del fons de les pensions.

Un moviment així, independent de les direccions procesistes que es preparen per a una volta a la normalitat autónomica si els deixen, seria l’únic capaç de lligar la lluita per la república catalana amb la lluita per processos constituents realment lliures i sobirans, on poder imposar les reivindicacions de resolució dels grans problemes socials a costa dels interessos dels grans capitalistes espanyols i catalans, i forjar així la unitat en la lluita amb la classe obrera de la resta de l’Estat sense la qual serà impossible derrotar aquesta brutal ofensiva del Règim del 78 que arrenca a Catalunya però està pensada per a la resta del territori.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Presos políticos   /   Represión   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO