Mundo Obrero Estado Español

PRECARIETAT LABORAL

El capitalisme es sosté sobre la precarietat de milions i la desigualtat

Avança la precarietat laboral augmentant el nombre de treballadors que no arriba a cobrir les seves necessitats. L'atur persisteix i augmenta la desigualtat. Per a donar una resposta s'ha de triar entre els beneficis d'una minoria o les necessitats socials de les grans majories.

Federico Grom

Barcelona

Viernes 19 de enero | 19:35

Pobresa i precarietat

Un gran nombre de treballadors que tot i contar amb un lloc de treball estan condemnats a una vida de pobresa, està creixent dia a dia a l’Estat espanyol; ocupant un dels últims llocs en el rànking de persones assalariades sota risc de pobresa, només per davant de Grècia i Rumania, per la seva baixa retribució salarial que no supera el 60% de la mitjana.

Una dècada de crisi ha fet créixer de forma desmesurada la prepotència patronal. Contractes temporals, a temps parcial, o contractes per agències, subcontractació, o falsos autònoms. Apliquen al peu de la lletra tota la legislació laboral pro patronal dels últims temps i es salten els pocs drets que encara es conserven. El frau de llei en el món laboral és el pa de cada dia amb la major traïció i impunitat.

La proliferació de l’ús de becaris de "contractes en pràctiques" utilitzats sistemàticament per a cobrir llocs de treball és una altra de les realitats que assola el mercat laboral. La pluriocupació es presenta com la conseqüència dels baixos salaris, i la subocupació és la contracara d’aquesta realitat.

Aquesta és la veritable cara dels festejos i l’optimisme vacu de la sortida de la crisi. La veritable cara dels titulars que parlen de creixement, de que l’atur disminueix, de que "Espanya va bé".

Segons un informe publicat per la UGT al juny de 2017, cada any, 650.000 llocs de treball indefinits són reemplaçats per contractes temporals i aquesta tendència no sembla minvar.

La precarietat colpeja amb duresa entre els més joves i els majors de 50 anys. Entre els primers, l’índex de pobresa entre els ocupats va escalar quasi el 25% mentre que prop del 15% de joves ni estudien ni treballen. A la vegada les dones i el colectiu de immigrants pateixen especialment la precarietat i la pobresa en les seues carns.

No obstant, totes aquestes estadístiques no tenen en compte el treball en negre. Segons l’informe de la Fundació d’Estudis Financers "L’economia sumergida a Espanya", equivaldria a un milió de llocs de treball per fóra de qualsevol dret.

Tot i que és un fenomen que s’ha aguditzat en els últims temps posant a l’Estat espanyol a la cua de la UE en aquesta matèria, la realitat és que ja abans de la crisi, a l’any 2007, el mercat laboral contava amb una alta temporalitat, amb una mitjana de només 68,5% de contractes de caràcter indefinit. Arribant fins i tot a poc més del 55% en comunitats com Andalusia.

Això fa pensar que la derogació de les últimes reformes laborals aprovades pel PSOE i el PP és necessària però insuficient per a abordar profundament aquest tema.

Aquesta proporció entre treball precàri i indefinit només millorarà estadísticament al llarg dels primers anys de la crisi, augmentant el percentatge de contractes indefinits però només com a producte dels milers d’acomiadaments entre els temporals que passaven a engreixar les files de l’atur i a una realitat encara pitjor a la de la precarietat.

L’atur avui ha baixat fins al 17,1% l’agost de l’any passat, en respecte al 26,3% de juliol de 2013. Però ho ha fet essencialment a costa del treball precàri. No obstant, ni tant sols en els moments de "vaques grosses" aquest índex ha baixat de dos dígits. L’atur es presenta així com un element estructural del capitalisme espanyol que pressiona de forma constant a la baixa de salaris.

La precarietat laboral també té un impacte important sobre la salut. Es treballa sense cap tipus de seguretat amb un alt índex de sinistralitat. Desenses de malalties laborals no reconegudes deixen fóra del mercat laboral a moltes persones en el més absolut desemparament.

Un dels principals indicadors per a mesurar la desigualtat, conegut com el ràtio de Palma, compara el percentatge de renta nacional del 10% més ric de la població davant al 40% més pobre. L’Estat espanyol suspèn aquest indicador amb un percentatge de la renta nacional en mans dels més rics al 2014 que arriba al 24,7%, davant del 18,1% que posseeix el 40% més pobre de la població.

Fins i tot comparant volums iguals, al 2017 a l’Estat espanyol el 20% de les rentes més altes, aconsegueix més de sis vegades i mitja més que el 20% que menys renta percep.

Fins i tot la pròpia Brussel·les li va cridar l’atenció al govern per l’elevat grau de desigualtat que qualifiquen de "situació crítica", incloent a l’economia de l’Estat espanyol entre les que tenen un important desequilibri.

La tassa de natalitat i la major esperança de vida, juntament a una major precarietat i temporalitat del treball posen en risc les pensions d’avui, sense parlar ja de la dels treballadors que estan en actiu i les seves perspectives de percebre’n alguna.

Els sindicats, els majoritaris integrats a l’Estat i còmplices directes de la precarietat laboral, i els alternatius atomitzats en desenes de sindicats -la majoria sense una incidència real i de pes per a ser una alternativa als primers-, presenten un escenari d’important fragmentació en el moviment obrer. Minvant la seva capacitat d’organització i resposta així com la capacitat dels treballadors d’exercir els seus drets laborals, defensar-los i conquerir-ne de nous.

Treballar tots treballar menys

És necessari que els treballadors s’organitzin al voltant d’un programa de lluita contra els acomiadaments, contra el treball precari i contra l’atur, que senyali clarament que les nostres vides valen més que els seus beneficis.

Mesures com la Renta bàsica Universal, defensades pel PSOE, CCOO i fins i tot Podemos, se centren en la qüestió de la distribució de la riquesa, mentre que l’esfera de la producció es manté intacta. Com si la distribució de la riquesa fos independent del sistema social de producció i de la distribució dels seus mitjans. Fins i tot no queda clar qui ho pagarà.

Tenint en compte que avui vivim a una Europa encara sota els efectes i les conseqüències socials de la crisi capitalista esclatada al 2008, i a quasi 100 anys de la conquesta de les 8 hores de treball, cal preguntar-se per què els grans avenços de l’industria i la tecnologia, no afecten a les hores que treballem? Per què només és utilitzada per a amenaçar els llocs de treball de determinats sectors i crear-ne uns altres de nous amb pitjors condicions?

La derogació de les reformes laborals i la prohibició de les agències de treball i empreses temporals són un primer pas important, però l’única solució eficaç i progressiva a l’atur i la precarietat passa per la reducció de la jornada laboral i repartiment de les hores de treball entre els avui actius i els aturats, sense que això afecti al salari.

Pel contrari, és necessària un veritable augment del salari mínim, no la que van pactar els sindicats majoritaris amb la patronal. L’augment del salari mínim que està sobre la taula ni tant sols arriba per a cobrir els últims augments anunciats en els transports, la llum i el gas. Molt menys per solucionar el problema de pobresa entre els sectors ocupats.

Amb l’actual desenvolupament de la tècnica aplicada al treball, si hagués una organització racional de la mateixa, és possible reduir progressivament la jornada de treball i amb això, la creació de desenes de milers de llocs de treball entre tots els sectors.

En mans dels empresaris l’únic interès dels quals és augmentar els seus beneficis a costa de l’explotació del treball assalariat, a més de generar enormes beneficis per a uns pocs, només accentua la creació d’una massa d’aturats permanent.

Per això, s’ha de posar en qüestió qui dirigeix la producció i en funció de quins objectius. Els seus beneficis o les necessitats socials de les majories. S’ha de posar en qüestió al capitalisme des d’una òptica socialista revolucionària.






Temas relacionados

En Català   /   Economía española   /   Mundo Obrero Estado Español   /   Precariedad laboral   /   Capitalismo   /   Pobreza

Comentarios

DEJAR COMENTARIO