Política Estado Español

El PNB aprova els pressupostos mentre Rajoy manté el 155 a Catalunya

Amb l'ajuda del PNB porta endavant els Pressupostos Generals de l'Estat. Hores abans Torra anunciava des de la Generalitat accions legals contra el Govern.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Federico Grom

Barcelona

Jueves 24 de mayo | 10:15

Aquest dimecres al Congrés, el Govern va intentar tirar endavant la votació dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), cosa que el PNB exigia al Govern a canvi del seu suport en aquesta matèria que s’aixequi l’aplicació de l’article 155.

No obstant això al migdia del mateix dimecres i sense que res indiqués que la suspensió del 155 es complís, el PNB ha dit que donarà suport per "responsabilitat" as PGE de 2018. Una decisió que es va endarrerir fins a l’últim moment.

Amb l’ajuda del PNB, els comptes de l’Executiu de M. Rajoy seran aprovats amb el suport dels 176 diputats que sumen al costat del PP, Cs, UPN, Fòrum Astúries, Coalició Canària i Nova Canàries.

Més enllà de les justificacions i les promeses, el mateix Aitor Esteban, portaveu del PNB al Congrés, sostenia que encara que "no ha estat una decisió fàcil" "és la decisió que, de forma més eficaç, contribuirà al ràpid aixecament del 155 a Catalunya" el qual augura que "és imminent". Més enllà d’aquesta hipòtesi d’Esteban, un dels motius de pes que han propiciat finalment l’acord sobre la botzina són les importants inversions per al País Basc dins del pressupost.

Cal destacar que mentre del costat que recolzava els pressupostos no va haver-hi cap absent, des de les formacions que s’oposaven a aquests es van registrar quatre absències. Dos d’Units Podemos, una del PSOE i l’última del grup confederal, la qual cosa va assegurar la seva tramitació.

Si bé la Moncloa es va assegurar un punt important amb l’aprovació dels PGE amb el suport del PNB, no és menys cert que des de Catalunya solament segueixen arribant males notícies.

El nou President de la Generalitat, Quim Torra, va exigir a l’executiu que lidera M. Rajoy que ratifiqués als consellers nomenats el dia 19 de maig per ell mateix, quedant d’aquesta manera publicat en el Diari Oficial de la Generalitat (DOG).

Decret, el de la ratificació, que segons Torra "des del Govern estan obligats a publicar". A aquesta afirmació va sumar un advertiment per carta al Govern, que si no es fa, es prendran mesures legals. De moment, Torra ha sol•licitat un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora del Govern per posar solució al bloqueig per part de Moncloa i buscar "la via de publicació del decret de nomenaments en el DOGC."

Es va anunciar des de la Generalitat, com a recurs de tensió, la voluntat que els consellers prenguin possessió igualment malgrat el bloqueig polític del govern central. Cosa que finalment no va ocórrer quedant suspesa i sense cap resposta per part del Govern central en relació als motius del bloqueig.

Els nomenaments de Turull, Rull, Comín i Puig, processats per la justícia espanyola, són el motiu del bloqueig per part de Moncloa qui té el poder de fer-ho en virtut del control que exerceix sota l’article 155. No obstant això, els drets polítics i civils dels consellers nomenats estan sent atropellats en els plans d’aquest Règim ferit que busca re-legitimar-se per la força i la repressió.

El jutge Llarena, d’altra banda, evita que Turull i Rull puguin assistir a la presa de possessió denegant la seva llibertat provisional sota l’argument de "reiteració delictiva". Amb el que evita alhora que es constitueixi el govern, deixant sense efectes els nomenaments, mentre el govern central guanya temps per pensar la seva propera jugada.

Mentre la justícia espanyola actua de forma funcional al govern, aquest últim sofreix un nou revés de la justícia alemanya de la regió de Schleswig-Holstein, rebutjant el seu Tribunal Superior el delicte de rebel•lió que s’imputa a Puigdemont.

En un comunicat "ha desestimat la sol•licitud de restauració plena de l’ordre de detenció i lliurament contra Carles Puigdemont" demanada per la fiscalia Alemanya amb les noves proves aportades per l’Estat espanyol. Encara que aquesta no és una resolució definitiva de la justícia alemanya sobre l’extradició a Espanya de l’expresident de la Generalitat.

No obstant això, és clar que el 155 no s’anirà ni amb la "pressió del PNB", ni de la mà de la "justícia internacional". Tampoc hi ha diàleg possible amb cap component ni actor polític del Règim.

Solament hi ha dues formes que aquest sigui retirat i solament una a favor del sentir de les majories. O bé Torra accepta totes les condicions lliurant fins als últims elements discursius i de gestos que amaguen la claudicació que des de fa mesos ve adoptant el processime, o bé és tombat per la resistència dels treballadors, la joventut i el poble de tot l’estat contra la deriva repressiva de l’Estat.

I és que més enllà de l’augment de tensió discursiu des de l’arribada de Torra a la Generalitat entre les dues institucions, la veritat és que aquesta "nova" direcció política escollida a dit per Puigdemont manté la màxima imposada pels seus antecessors des de fa ja moltes setmanes, que no és una altra que una desmobilització absoluta del carrer.

Torra anuncia accions legals contra la impossibilitat de formar Govern a causa del 155, la qual cosa és sens dubte un atropellament democràtic més del Règim del 78 sobre Catalunya, però no es pot oblidar que encara existeixen presos polítics, polítics en l’exili per evitar la presó i centenars d’activistes encausats per la justícia.

Enfront de tot aquest arsenal que no cessa, i que malgrat que "l’optimisme" d’Aitor Esteban sembla difícil que es freni a curt termini, no serveix aquesta posada en escena estèril de Torra.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Carles Puigdemont   /   Política Estado Español   /   Referendum en Catalunya   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO