Mundo Obrero Estado Español

DECLARACIÓ CONTRACORRENT

El Govern del PSOE no és una alternativa per a la joventut i el poble treballador

Des de Contracorrent considerem que la moció de censura i el nou govern de Pedro Sánchez no suposen alternativa política al Partit Popular per a la joventut i els i les treballadores.

Martes 12 de junio | 09:58

Després dels últims escàndols de corrupció del PP es va aprovar al Congrés dels Diputats la moció de censura contra el govern de Mariano Rajoy, amb el vot de 180 diputats del PSOE, Unidos Podemos, Compromís, ERC, PDeCAT, PNB, Bildu (169 vots en contra del PP i Ciutadans i 1 abstenció). Molts joves poden veure amb certa il·lusió la moció de censura contra el PP, però no podem confiar ni per un moment en la “casta progre” del règim més encara quan el programa del PSOE no ha estat més que anys de precarització laboral, elitització educativa i repressió.

“PSOE i PP la mateixa merda és”

Aquesta va ser una de les consignes del 15M que cridavem fa set anys als carrers i places de centenars de ciutats -quan governava precisament el PSOE-. No se’ns oblida. Ha caigut el govern del PP, però no creiem que el segon partit més corrupte d’aquest Règim del 78 doni resposta a les necessitats de la classe treballadora, de la joventut precària, de les dones, dels pensionistes o de les persones migrants.

Més aviat tenim la certesa que el feble govern del PSOE conformat, amb el suport dels partits nacionalistes i Unidos Podemos, suposarà una descarada continuïtat amb el govern del PP i qüestions com el dret a l’autodeterminació se seguirà negant per tots els mitjans per part de l’Estat, mantenint als presos polítics i la repressió política. El nomenament de Borrell com a ministre d’Exteriors i Grande-Marlaska en Interior és tota una confirmació en aquest sentit.

Perquè el PSOE ha estat i és el gran partit del Règim del 78, el que més anys ha governat i mantenint una agenda política neoliberal al servei de les grans empreses.

Recordem que des de l’arribada al poder de Felipe González en 1982, el PSOE va ser l’encarregat de passar els plans d’ajustos que s’havien acordat en els famosos Pactes de la Moncloa, els ajustos anti obrers dels ’80 amb la “reconversió industrial”, sense oblidar la reforma de les pensions de 1985, l’entrada a la OTAN, la reforma del mercat laboral de 1994, la privatització d’empreses públiques, la guerra bruta del GAL.

Felipe González va abandonar el govern en 1996 ofegat en escàndols de corrupció i va ser substituït per José María Aznar, el qual va aprofundir les mesures neoliberals i la política imperialista amb l’entrada a la Guerra de l’Iraq.

La tornada del PSOE amb Rodríguez Zapatero va ser una volta de rosca contra la joventut i el poble treballador, donant barra lliure per a les grans constructores, la imposició de les reformes laborals, el pensionazo (passant de 65 a 67 anys), l’aprovació de les lleis de desnonaments exprés, les lleis antibotellón i la fortísima criminalització a la joventut.

Encara que per a alguns sectors de la joventut els pugui semblar que és “millor un PSOE que un PP” no és “or tot el que rellueix”. El PSOE és part de la mateixa casta universitària i educativa que ens va implantar el neoliberal Pla Bolonya i l’estratègia 2015 contra el nostre dret a una educació pública i gratuïta. La mateixa que ens va portar la crisi amb ajustos neoliberals i un 50% d’atur juvenil contra el nostre dret a l’ocupació i la mateixa que ens va reprimir quan sortíem a protestar (quan vam sortir el 15M a ocupar els carrers i les places denunciant aquesta situació).

Per això mateix no celebrem aquesta moció de censura, perquè sabem perfectament qui és el PSOE i què representa. Ho va deixar clar la modificació de l’article 135 per la qual es donava prioritat al pagament del deute o l’aplicació del 155 en els atacs al dret a decidir de Catalunya.

Molt aviat se li ha oblidat a Podemos i a IU la seva lluita contra la casta. Ara la “lògica del mal menor” determina la política d’Unidos Podemos, recolzant sense condicions la moció de censura, al nounat govern del PSOE i recolzant fins i tot els pressupostos neoliberals i draconians del PP. D’aquesta manera Podemos se mostra al PSOE com una “alternativa” i un aliat per a la utòpica “regeneració progre” d’un règim gens reformable.

Per acabar amb els governs de el “torn” i el Règim: impulsem la mobilització i exigim una vaga general

La caiguda del PP per la moció de censura no ha estat resultat de la mobilització social, sinó que, davant els casos de corrupció s’ha tractat de donar una sortida “per a dalt”. És a dir, davant el desprestigi del Govern, una part del règim polític i dels partits han pactat un recanvi. I no és una alternativa “del canvi”, com ens volen vendre, sinó que és una alternativa per poder capejar la crisi política que sofreix el Règim del 78. Com pot aquesta casta corrupta i neoliberal ser garantia de satisfer els problemes de la joventut i els i les treballadores? Impossible.

Per això mateix, des de Contracorrent no creiem en aquestes mocions de censura “des de dalt”, en canvis de govern sobre les mateixes bases i amb els mateixos actors que no suposen de manera alguna un canvi. Creiem en el desenvolupament de la mobilització social, seguint exemples com el 8M, el moviment dels pensionistes o la lluita dels catalans pel seu dret a decidir. Exemples on la joventut hem pres i seguirem prenent un paper destacat.

És necessari impulsar grans i massives mobilitzacions de la joventut i el poble treballador des dels centres d’estudi, els barris i els centres de treball per tirar a baix totes les lleis regressives i repressives contra la joventut i els i les treballadores dels anteriors governs del PSOE i PP, i exigir a les direccions sindicals la convocatòria d’una vaga general.

Fins a les reivindicacions més bàsiques són negades per aquest govern com posar fi a la precarietat laboral, la desocupació, els salaris i pensions de misèria, en definitiva, ens neguen uns serveis públics gratuïts i de qualitat. Com el dret tan bàsic com una educació pública, totalment laica i gratuïta en tots els seus nivells, amb beques i ajudes per a les rendes baixes, suficientment finançada mitjançant impostos a les grans fortunes i empreses.

És necessari recuperar l’“esperit” del 15M contra els pilars mateixos d’aquest règim que ens neguen drets bàsics per construir una alternativa anticapitalista, feminista i revolucionària. Contra aquesta “democràcia per a rics”, contra la Monarquia, contra l’herència franquista que segueix en peus en forma de poder judicial, exèrcit i policia i pel dret d’autodeterminació.






Temas relacionados

En Català   /   ID Juventud   /   Juventud    /   Mundo Obrero Estado Español   /   Juventud Trabajadora   /   Juventud precarizada

Comentarios

DEJAR COMENTARIO