Mundo Obrero Estado Español

#VALEMOSMASQUEESTO

Del "jobsharing" al "nesting": 10 mentides del capitalisme cool

Repassem 10 de les terminologies més infames per a encobrir la precarietat en aquest rànquing de la vergonya. T’ho traduïm del llenguatge neoliberal al de la precarietat per a desvelar les mentides dels empresaris.

Domingo 3 de diciembre | 10:36

Edición castellano

El llenguatge és també un camp de batalla i en plena ofensiva burgesa els think thanks de la patronal fan fum produint noves i creatives terminologies per a endolcir i promoure les situacions de precarietat que es multipliquen a la calor de la crisi capitalista.

Així com la identificació del treballador amb la figura de l’emprenedor com a culpable individual de totes les seves circumstàncies és un dels pilars del credo neoliberal, el capitalisme mostra la seva enorme capacitat per a "vestir-se de seda" i tractar d’encobrir l’explotació amb tintes "progressistes". Anem amb el rànquing.

10. Jobsharing

Traducció: oferta, dos treballadors al preu d’un

Comparteix treball per la meitat del sou amb un altre mort de gana. No hauràs de suportar estar fermat a un treball a temps complet. O almenys així es promociona en els entorns de les escoles de negocis. D’aquesta forma, l’empresari troba una via clara i definida de contractar a dos treballadors per un sou. S’han acabat les incerteses a final del mes. Ja saps amb seguretat que no hi arribaràs.

9. Nesting

Traducció: no tenc diners per a sortir

Segons programes televisius i diaris (entre els quals s’hi troba El País) és la nova moda entre els joves i no tan joves. Es tracta bàsicament de no sortir de casa en el teu temps lliure. Segons diuen no guarda cap tipus de relació amb el cada cop més elevat preu del transport, l’augment del cost de la vida o el 45% d’atur juvenil i els baixos salaris. Pot convertir-se en una opció encara més atractiva si a casa teva el teu espai és una habitació o treballes també els caps de setmana, però això ja seria "coliving" o "jobvacation", no ens precipitem.

8. Coliving

Traducció: el meu pis és una llauna de sardines

L’augment del preu dels lloguers de l’habitatge més d’un 10% (en especial a ciutats com Madrid o Barcelona) o la gentrificació del teu barri no tenen per què preocupar-te. Pots ajuntar-te al teu pis amb diverses persones més, ja que segurament no notis cap incomoditat.

Et pot interessar: No son alquileres para trabajadores precarios

7. Jobvacation

Traducció: vacances treballant

Que et quedis treballant a les teves vacances i no les puguis recuperar per por a les amenaces d’acomiadament o que no et renovin el contracte (que simplement no et tornin a trucar és l’acomiadament modern) només pot significar que ets un entusiasta col·laborador que es preocupa per assumir cada dia nous reptes per a millorar. O almenys això s’entén per “jobvacation”. Aquest any, vacances imaginàries.

6. Minijob

Traducció: curro de merda

Estrictament són contractes de menys de 15 hores a la setmana, però aquesta definició és molt ample. Poden ser contractes de 10 hores quan en realitat es treballen més de 40 a la setmana (molt habitual als sectors com l’hosteleria) fins a contractes de 4 hores a la setmana o d’1 dia o 1 hora. Els minijobs tenen com hàbitat natural les zones obscures les res reformes laborals i és possible trobar pàgines web com minijobs.pro on s’ofereixen treballs remunerats des 1€ en endavant.

5. Sinkies

Traducció: treballo i no m’arriba per a criar als fills

Amb aquest nom digne d’una banda d’indie-pop es denomina als Single Income No Kids, parelles amb un dels dos membres a l’atur i sense possibilitats econòmiques de tenir fills. Filant més prim, també hi ha diaris (com El Mundo) que els anomenen treinteenagers (adolescents amb 30 anys), una espècie de jovials nimileuristes que conserven intacta la precarietat laboral de la joventut. També es pot dir pobresa, que és més curt.

4. Power nap

Traducció: em caic de son

Tècnicament es refereix a una becada de 20-30 minuts, però en aquest cas es refereix a una iniciativa d’aquest tipus "d’empreses modernes" en les que "qualsevol pot treballar": deixar-te que et desplomis a sobre del teu confortable lloc de feina, però sols durant 20 minuts i perquè produeixis més, quelcom molt innovador que ja succeïa a les cadenes de muntatge del sud-est asiàtic. La falta de son regular de bona part de la classe treballadora o la implementació de torns rotatius no sembla tenir cap relació amb aquest regal del teu cap que és la fantàstica “power nap”.

3. Medalla de bronze: Proactivitat

Traducció: esclavitut amb alegria

És aquest tipus de paraules que et trobes a les ofertes de treball. Fa referència als sacrificis que fa el treballador per a enfocar la seva creativitat i energia en millores per a l’empresa. El concepte va ser inventat pel psiquiatre Viktor Frankl en relació a la reconstrucció de la vida dels qui havien sobreviscut a l’Holocaust nazi, però el seu boom va arribar al retorçar-lo per a fomentar la submissió corporativa en l’any 1989, quan va aparèixer als "Set hàbits de la gent altament efectiva". Aquest llibre va vendre 25 milions de còpies i va proporcionar ingressos milionaris al seu autor, el gurú religiós Stephen Covey.

2. Medalla de Plata: Salari emocional

Traducció: cobro en somriures

Amb el salari emocional el que cobres no són diners, ho pots cobrar en un bon ambient de treball, horaris que et deixen fer feina a un altre lloc o activitats ni optatives ni remunerades de l’empresa fora del teu horari laboral. D’aquesta manera no sols et quedes sense part del teu sou a canvi d’una relació orwelliana d’amor amb l’empresa, sinó que a més a més és pressuposa que les condicions laborals acceptables no són quelcom natural, sinó un complement al teu treball.

1. Medalla d’or: Economia col·laborativa

Traducció: fals autònom per encàrrec

Els treballadors ja no necessiten drets perquè ara... són empresaris! I la patronal aplaudeix davant d’aquest gir dels esdeveniments. Els treballs de l’anomenada economia col·laborativa són aquells en els quals el treballador és contractat puntualment en condicions que eludeixen les legislacions i posen tots els materials necessaris per a l’encàrrec, però així i tot l’empresa cobra la seva part. En aquest negoci rodó participen plataformes com Uber o Deliveroo.

Et pot interessar: Uberización y explotación, la verdadera cara del capitalismo “colaborativo”






Temas relacionados

En Català   /   Juventud    /   Mundo Obrero Estado Español   /   Precariedad laboral   /   Lenguaje   /   Internacional

Comentarios

DEJAR COMENTARIO