Política Estado Español

ELECCIONS 155

Catalunya 21D: Claus de la jornada electoral

Arriba el 21-D, unes eleccions convocades a tot córrer el mateix dia que es va declarar la Independència el 27-O al costat de l'aplicació de l'article 155 de la constitució, pel qual s'ha cessat al Govern català en el seu conjunt i processat a la majoria, a la qual se li va aplicar la presó preventiva. La mateixa sort van córrer els dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, i el de Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Federico Grom

Barcelona

Miércoles 20 de diciembre de 2017 | 22:04

De fet els debats electorals no han comptat amb els principals candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit Democràtic de Catalunya (PDeCAT), Oriol Junqueras i Carles Puigdemont respectivament, per estar el primer sota presó preventiva i el segon en el seu exili a Brussel·les.

El Govern central per mètodes expeditius ha seleccionat a Indra perquè sigui l’encarregada del recompte de vots de la jornada, la qual cosa ha generat els dubtes i sospites de molts.

El clima repressiu a Catalunya i fins i tot en altres llocs de l’Estat és intens i en una escalada constant. Les eleccions del 21D no presenten cap garantia democràtica seriosa.

Fins i tot, en plena campanya i abans de realitzar un acte electoral, la Policia Nacional va identificar als candidats de la CUP. I ni parlar ja de la ridícula prohibició d’un color, el groc, utilitzat en protesta per la llibertat dels presos polítics.

Queda clar d’aquesta manera que aquestes eleccions no es donen en un escenari de normalitat, sinó com a resposta des del Règim a un massiu moviment democràtic que ha marcat la política catalana els últims anys i especialment des de l’última diada l’11 de setembre.

A continuació, recorrem algunes dates claus dels últims mesos en el procés català:

6 i 7 de Setembre: Es van aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat en el Parlament Català.

13 de setembre: El Fiscal General de l’Estat va cridar a declarar als més de 700 alcaldes que donaven suport al referèndum per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics.

20-S: 14 alts càrrecs són detinguts, mentre milers de persones es congreguen davant la Conselleria d’Economia i la seu de la CUP en defensa del referèndum i contra la repressió.

1-O: El referèndum es porta endavant gràcies a que milions de persones van ocupar escoles i el mateix diumenge es van acostar als col·legis electorals des de les primeres hores per votar i garantir que tots poguessin fer-ho, posant el cos enfront del brutal operatiu policial muntat pel govern que va comptar amb milers de policies nacionals i guàrdies civils portats de tot arreu de l’Estat.

3-O: Vaga general en resposta a la brutal agressió policial el dia del referèndum convocada pel sindicalisme alternatiu. Les direccions burocràtiques de CCOO i UGT es van sumar amb “una aturada cívic” que buscava diluir l’acció de la classe treballadora. Malgrat això la jornada és un èxit.

16-O: Empresonen a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez sense fiança acusats de delicte de sedició. Això porta a convocar massives manifestacions contra la repressió i la llibertat dels presos polítics.

27-O: Després de diverses vacil·lacions i que el govern espanyol posés condicions impossibles de complir i al mateix temps no garantir que no s’aplicaria l’article 155, el Parlament català declara la República independent de Catalunya. El mateix dia el Senat aprova l’aplicació de l’article 155.

28-O: Després del Consell de Ministres el govern anuncia el cessament del Govern català, la dissolució del Parlament i la convocatòria a eleccions autonòmiques pel 21 de desembre. Ingressa a presó més de mig Govern de la Generalitat. El vicepresident Oriol Junqueras, al costat dels consellers Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó són acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons. El president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig es desplacen a Bèlgica. La republica proclamada és dissolta abans que prengui forma sense la menor resistència per part de la direcció del proces.

8-N: Segona jornada de vaga, aquesta amb menor seguiment producte de la política de les direccions sindicals majoritàries -CCOO i UGT- però amb una gran acció coordinada per part dels CDRs de tot el territori, amb més de 76 carreteres i vies fèrries tallades. El major nombre registrat en una vaga general.

Com s’arriba a les eleccions del 21D?

Com a conclusió d’una primera fase del procés, les diferents forces polítiques independentistes accepten l’escenari electoral malgrat reconèixer que és il·legítim i no aconsegueixen arribar a un acord per presentar una coalició en comú. ERC i el PDeCAT, alliçonats per la repressió i temorosos de les conseqüències del camí per aconseguir la independència, acorden assistir a la contesa electoral desistint de la via unilateral, i tornant al trillat i impossible diàleg bilateral amb l’Estat espanyol i la Unió Europea en la recerca d’un referèndum acordat.

Així s’articula un cop institucional contra el moviment democràtic català i el dret a l’autodeterminació que pretén tenir un vernís democràtic, que amb prou feines dissimula l’objectiu d’aixafar al moviment independentista català. La major fissura del règim polític del 78. Obrint així una nova forma de governar a cop de sentència judicial i de l’accionar policial en un estat d’excepció encobert que busca reorganitzar l’Estat en clau recentralizadora.

Però alhora deixa al descobert el límit de les direccions polítiques al capdavant del moviment i la seva estratègia. Alguna cosa que hauria de fer pensar a l’esquerra independentista, la mateixa que va donar suport a aquestes forces i el seu full de ruta, així com estabilitat parlamentària al seu govern, inclosos els seus pressupostos, per encarar el proper període sense cometre els mateixos errors.

D’altra banda, l’“esquerra” de la nova política en tot l’Estat, va mostrar la seva ràpida adaptació al règim enfront d’aquest moviment i no ha mogut un dit, no solament en solidaritat amb Catalunya sinó en la lluita per acabar amb la monarquia en la resta de l’Estat espanyol. La casta de les castes.

Et pot interessar: 21-D: treure lliçons del moviment democràtic català i lluitar per una perspectiva d’independència de classe

Quines perspectives s’obren després de les eleccions?

Segons algunes enquestes, Ciutadans emergiria com a primera força política, potser com a segona força molt prop d’ERC. El que pot deixar als Comuns amb la clau parlamentària per formar un o altre govern o bé obrir la porta a la repetició de l’escenari electoral.

Més enllà dels resultats, segons el pla del govern de Rajoy, la que guanya és la llei del Règim del 78 i la seva monarquia parlamentària, i ja ha deixat clar que si l’executiu sorgit dels comicis no se cenyeix a aquesta hi haurà més 155.

Encara que caldrà veure els resultats per avaluar els escenaris, la situació és incerta i encara roman viu un fort i extens moviment democràtic, el principal escull per als plans del Règim i el govern.

Et pot interessar: Primeras lecciones de la lucha del pueblo catalán por su independencia






Temas relacionados

Elecciones 21D   /   Independencia de Catalunya   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Referendum en Catalunya   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO