Política Estado Español

CATALUNYA 155

Catalans (i espanyols), el 155 encara no ha mort

Després d’un 21D amb majoria independentista, els jutges continuen imputant als seus líders i les empreses amb el xantatge.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 26 de diciembre de 2017 | 14:53

El passat divendres, el jutge Llarena va augmentar la llista d’imputats en la causa pel delicte de “rebelió”. La llista ara inclou a Artur Mas, a la diputada Marta Rovira d’ERC, i a la dirigent cupaire Ana Gabriel. També s’estan fent diligències en relació a Marta Pascal del PDeCAT; Mireia Boya de la CUP; i la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras.

El mateix jutge està ampliant la investigació en aquesta causa plantejant que les manifestacions de la Diada podrien ser també part del delicte de rebel·lió i sedició. Ja era forçar la realitat de manera bestial que les manifestacions del 20S o les 3-O i el referèndum fossin una rebel·lió, i menys encara quan l’única violència que va haver-hi va provenir de les forces públiques. Si tot això és cert, podríem dir que qualsevol manifestació de masses, inclús dins d’un estadi de futbol, podrien ser tipificades de rebel·lió.

La Guàrdia Civil parla de la manifestació del 20S com a “setge ” a la Conselleria d’Economia mentre aquesta patia els registres. En la investigació que la GC va presentar al jutge Llarena s’indica que els diputats Gabriel Rufián i Joan Tardà no van fer cap intent per a “frenar la intimidació”. Molts diputats i càrrecs públics han participat del 20S “sense que consti que haguessin fet cap crida a la dissolució, a frenar la intimidació o a permetre la tasca de la comitiva judicial garantint la seva integritat física”.

En el mateix sentit segueixen les investigacions cap a altres dirigents polítics. És el cas d’Ada Colau que va participar en la manifestació del 17-O exigint la llibertat dels presos polítics. La Guàrdia Civil sosté que aquest acte va ser organitzat per a qüestionar els poders de l’Estat. Del mateix han participat Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Rovira i centenars de milers. Colau també va participar d’actes organitzats a les escoles en els dies previs a l’1-O.

La Fiscalia ha demanat a Llarena que en la causa oberta per rebel·lió citi com a investigats a l’ex major dels Mossos José Lluís Trapero i a Josep Maria Jové, segon d’Oriol Junqueras. Segons l’escrit de la Fiscalia, ambdós eren integrants d’un presumpte “Comitè Executiu” del Referèndum de l’1-O.

També continua la intervenció econòmica dictada per Montoro sobre els comptes catalans. Totes les despeses seran justificades, una per una, davant del Govern central. No hem d’oblidar que les comptes de Madrid també ho estan i aquesta vigília de Nadal van anunciar que “el Rey” els hi durà “carbó” a la Generalitat valenciana que també sofrirà el control dels seus comptes per part de Govern més corrupte d’Europa. És a dir, que “d’Estat de les autonomies”, res de res. I, això és només l’inici, Montoro té en el punt de mira altres municipis i autonomies.

El 155 s’ha de derrotar als carrers

L’aplicació de l’article 155 de la reaccionària Constitució del 78 sols serveix per aplacar (o aixafar si fos necessari) el massiu moviment nacional de Catalunya. Es tracta d’acabar amb les mobilitzacions de milers de catalans que demanen o la independència o el referèndum. Per això van suspendre les institucions catalanes, empresonar a mig Govern (perquè l’altra meitat va anar-se’n a Brussel·les) i protagonitzen una duríssima repressió judicial.

Tornar a la legalitat significa impedir que qualsevol poble de l’Estat espanyol pugui reivindicar el seu dret a la secessió i fins i tot el seu dret a tenir una cultura singular. La devastació centralista i homogeneïtzadora de les institucions és el que vol aplicar el Govern i l’oposició. Seguint la màxima atribuïda al general Espartero: Barcelona s’ha de bombardejar cada 50 anys. Al cap i a la fi, ells “mengen” dels pressupostos públics.

El diàleg amb el Govern de Rajoy ha quedat clar que serà impossible. Com va dir el president, només parlarà amb Inés Arrimadas. El suport dels Estats europeus és més difícil de trobar que un oasi en un desert. No obstant això, el 21D va tornar a demostrar la voluntat dels catalans que volen la independència. Prop de 2,1 milions, el 47,5% dels votants. El 155 no va aconseguir sometre’ls.

Una República dels treballadors, no una de les retallades

Però per fer efectiu el mandat de l’1-O no basta amb demostrar la voluntat de voler la independència. No basta amb assistir a les urnes en quanta contesa aparegui. No basta amb desobeir al Règim del 78. Per a fer efectiu l’1-O s’ha de mobilitzar a la gran majoria de la societat, és a dir, a les masses treballadores i al poble pobre. Se’ls ha de demostrar que la República és la solució de tots els problemes socials.

El 21D va demostrar que molts barris i municipis obrers i populars s’han bolcat al vot de la dreta “moderna” de Ciutadans. Això és així perquè al cap del bloc independentista està la dreta catalana, l’antiga Convergència. La del 3% i el Cas Palau, la de les retallades mil milionàries.

Per eixamplar la base social de la lluita per la República s’ha de canviar la direcció en primer lloc. Treure’ns del damunt a Puigdemont i Junqueras que ens duen un cop rere l’altre al dia de la marmota. I, en segon lloc, s’ha de lligar l’objectiu de la república a totes les demandes socials dels treballadors i el poble. Així, sí que s’eixamplarà la base social i seran possibles les més grans mobilitzacions als carrers de la història de Catalunya.

En síntesi, la República catalana de l’1-O serà una realitat palpable sobre la base de conquerir una República obrera que enfronti el reaccionari Règim del 78 i que busqui la complicitat, el diàleg i la fraternitat dels treballadors i la resta dels pobles de la península Ibèrica.






Temas relacionados

Elecciones 21D   /   Autodeterminación de Catalunya   /   En Català   /   Política Estado Español   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO