Política Estado Español

#STOPPUJADESTRANSPORT

Barcelona en Comú: protecció per als directius, pujada de taxes per als usuaris

Barcelona en Comú aprofundeix la privatització del servei a costa de treballadors i usuaris, mentre manté en l'opacitat els milionaris salaris dels directius de TMB.

Ivan Tamajón

Barcelona | @Ivan_Borvba

Miércoles 3 de enero | 19:42

Foto: Concentració en la parada de metro de Sagrera. Barcelona. Antonio Litov

La plataforma #StopPujadesTransport convocava aquest dimecres 3 de gener concentracions en més d’una desena d’estacions de metro de Barcelona.

La consigna és clara, stop als augments de preu dels bitllets, enfront de la pujada de de més d’un 2% aprovada per l’Ajuntament i AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). Aquesta pujada de tarifa s’aplica a tots els abonaments, exceptuant la T-Jove i l’abonament per a les persones en atur.

La mesura adoptada pel consistori suposa una pujada que duplica l’establerta per l’IPC, marcada al desembre en l’1,2%, i una ruptura de la política dels últims tres anys durant els quals els preus dels abonaments de Metre han estat congelats.

Des de la plataforma #StopPujadesTransport, reclamen que la mesura adoptada per Barcelona En Comú (BeC), sigui retirada, es torni a la congelació dels preus, i s’obri definitivament una “taula social” on es puguin generar unes tarifes que tinguin en compte la situació actual de precarietat i accessible per als usuaris.

Contra els treballadors i usuaris en defensa dels alts directius

La decisió adoptada pel consistori de Ada Colau i pel departament encapçalat per Mercedes Vidal (Presidenta de TMB i Regidora de Mobilitat) s’emmarca en un procés de privatització del servei de metro que a hores d’ara ja compta amb moltes batalles lliurades.

Durant la primera meitat del passat any, els treballadors i treballadores de Metro van realitzar nombroses jornades de vaga contra la direcció de TMB, Mercedes Vidal i la AMB, en el marc de la negociació d’un nou conveni.

En la negociació del conveni es lluitava per millores salarials, després de 4 anys de congelació salarial, l’entrada en conveni dels més de 300 treballadors en precari, així com l’augment de la plantilla per cobrir amb garanties, tant per a treballadors com para usuaris, les jornades laborals, entre altres mesures.

A aquestes demandes pròpies, els treballadors i treballadores del Metro van afegir la necessitat d’auditar els comptes de TMB i de fer visible els sous dels alts directius de AMB, autoritat a la qual assenyalen, i no sense raó, com un cementiri d’elefants polítics. Un exemple més de porta giratòria que en aquest Ajuntament “del canvi” no ha deixat de girar precisament.

Malgrat comptar amb sentència judicial en contra, encara és impossible saber la quantitat salarial que perceben els directius de AMB. L’opacitat segueix sent la recepta de Mercedes Vidal, una recepta que sumada a la externalització de serveis i a la presència de grans entitats com CaixaBank, Indra o Fujitsu, tenen com a conseqüències pitjors condicions laborals i un augment del cost del servei per als usuaris.

BeC es treu del calaix els mateixos arguments que al seu moment van fer servir els ajuntaments de CiU i PSC per justificar pujades tarifàries, és a dir, la falta de finançament per part del govern central.

Però més enllà d’aquesta situació objectiva, BeC es queda muda davant la pujada salarial d’un 14% dels directius de AMB en els últims 4 anys, davant la duplicitat d’estructures (com denuncia CGT en el tweet anterior), o la externalització creixent en el manteniment de vies i altres tasques, qüestions que afecten de forma directa en l’usuari, tant en la qualitat del servei, com en el preu dels abonaments.

Uns usuaris que veuen un augment en les tarifes d’un transport vital en el marc d’una precarietat laboral, com també assenyalen al seu web #StopPujadesTransport. Una precarietat que es fa sentir especialment a Barcelona, avantguarda de la precarització en molts sectors econòmics com l’hostaleria.

Una ciutat on els joves menors de 25 anys han sofert retallades salarials d’aproximadament un 20% des del 2008 (segons dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona), o on el 60% de les ocupacions creades en la primera meitat del 2017 han tingut una durada menor a 3 mesos (dades del Servei d’Ocupació de Catalunya).

Mesos enrere en aquest mateix diari escrivíem que BeC tenia en el conflicte de TMB una pedra a la sabata, i novament torna a deixar clar que la forma de treure-la-hi és passant per sobre de treballadors i usuaris amb una sola finalitat, preservar els salaris privilegiats dels alts càrrecs directius i els suculents negocis de les empreses privades que es beneficien de les externalitzacions. Res nou a l’Ajuntament de BeC.






Temas relacionados

En Català   /   TMB Barcelona   /   Política Estado Español   /   Barcelona en Comú   /   Ada Colau   /   Barcelona

Comentarios

DEJAR COMENTARIO