Política Estado Español

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

155 motius per xiular l’himne espanyol al Wanda

A poques hores de la final de la Copa del Rei entre FC Barcelona i Sevilla CF, el Règim del 78 amenaça amb "eradicar" i actuar contra "la violència" de milers d'aficionats que puguin expressar qualsevol manifestació contrària a l'himne espanyol i altres símbols del sacrosant imperi espanyol.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Sábado 21 de abril | 07:18

Les aficions de FC Barcelona i Athletic Club ofereixen una sonora xiulada a l’himne espanyol en presència del Rei Felipe VI durant la final de Copa de la temporada 2014/15.

A poques hores de la disputa de la final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i el Sevilla CF, més que en la pilota, l’atenció (i la tensió) se situa en quina actitud adoptarà l’afició del club català davant, no solament els dos minuts i escaig que duri l’himne espanyol previ a l’inici, sinó durant el transcurs de tot el matx.

En realitat, a aquesta alçada de 155 no ens enganyarem, l’atenció cap a un possible “comportament delictiu” per part de l’afició culé està dirigida des de la caverna, però no la mediàtica/futbolística, sinó des del bunkeritzat Règim del 78 i l’atac generalitzat cap al moviment independentista català en tots els seus àmbits.

En aquest sentit, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, informava fa pocs dies que efectuar una xiulada contra l’himne espanyol és tipificat com a “violència” i amenaçava amb “eradicar” el que tan sols és el lliure exercici de la llibertat d’expressió, avui perseguit sota el mantell de delicte a Catalunya i tot l’Estat espanyol.

Hi ha antecedents de sonores xiulades contra l’himne espanyol entre les aficions del Barça i de l’Athletic Club en passades edicions de la final de Copa, i no gaire llunyanes en el temps. En 2015 i 2016 milers d’aficionats de tots dos equips van omplir les graderies d’estelades i ikurriñas i van brindar una monumental xiulada a l’himne espanyol en presència de Felipe VI. Ja aleshores el Règim va intentar prohibir i confiscar qualsevol cuatribarrada que portés estel, això, a més d’ordenar un dispositiu policial de 2.500 agents de la Policia Nacional i l’amenaça de sancions econòmiques per als clubs per part del Comitè Antiviolencia.

Però clar, per aquells dies el 155 no cavalcava a plaer en seus parlamentàries catalanes, ni en escoles ni estadis, ni perseguia comitès cubans/catalans; la supremocracia del Jutge Llanera encara no havia aconseguit situar-se en “nivell Déu” i... i Cristina Cifuentes estava en possessió d’un màster de veterinària forense per la universitat de Winsconsin.

El que fa pocs anys era el preludi de l’actual escalada de persecució cap a la llibertat d’expressió per part del Règim, avui no és sinó la regla. La UEFA impedeix que els aficionats entrin a l’estadi del FC Barcelona amb milers de globus grocs per la llibertat dels presos polítics. Pep Guardiola està constantment qüestionat i, el que és pitjor, sancionat per portar el llaç groc.

I és que el futbol és també po-lí-ti-ca. I no a qualsevol nivell. Serveixi d’exemple Don Florentino Pérez, president "vitalici" del Reial Madrid, exregidor de la UCD, entre altres partits de raigambre franquista i president de la constructora ACS (lo milloret d’entre els consells d’administració). I ja se sap que la democràcia del Règim del 78, si, aquesta que defensa l’Estat de Dret a cop de mordassa, és la democràcia de l’IBEX 35.

En aquest sentit, Javier Tebas, president de la Lliga, no una associació empresarial qualsevol precisament, va arribar a declarar que “el 155 hauria d’aplicar-se en el Wanda Metropolitano”, en referència a l’estadi de l’Atlètic de Madrid on es disputarà aquest dissabte la final. I no és això un delicte d’odi cap a milers de persones que defensen uns colors i unes aspiracions democràtiques com és el dret a decidir? No, en el cas de Tebas és, sens dubte, el lliure exercici de la llibertat d’expressió.

Però més enllà de la dosi d’ironia que un pugui ser capaç d’inserir en un article que defensa la llibertat d’expressió i posa en qüestió la sacrosanta imatge del Règim del 78, la realitat sempre supera a la ficció. Avui no és desgavellat pensar que Comitè Antiviolencia o fiscalia i justícia obrin una investigació al detall de tots els “subjectes” que s’atreveixin a xiular l’himne espanyol i siguin en conseqüència acusats de delicte de “violència”. Com tampoc ho ha estat que nombrosos membres dels CDR siguin perseguits, criminalitzats i acusats de delictes de “rebel·lió” i “terrorisme” simplement pel fet de tallar carreteres en defensa de la llibertat dels presos polítics.

No hi ha dubte que el cop institucional contra el poble català en tots els àmbits, és l’avantsala per a la regressió dels drets i llibertats democràtiques a nivell general en tot l’Estat. Amb l’objectiu de posar fi a les aspiracions de milions de catalans es busca refermar les bases per aprofundir en l’ofensiva de persecució cap a tot aquell que s’oposi al Règim espanyol i qüestioni l’ordre establert.

I en aquest sentit, perseguir i criminalitzar la llibertat d’expressió sota el supòsit de violència en un esdeveniment com la final de Copa contra milers de persones que se senten oprimides sota la bota del Règim espanyol ve a aprofundir encara més si cap l’actual ofensiva reaccionària que s’està duent a terme contra músics, artistes, tuitaires, periodistes i altres per defensar els seus drets a expressar-se lliure i críticament.






Temas relacionados

Independencia de Catalunya   /   Artículo 155   /   En Català   /   Libertad de expresión   /   Política Estado Español   /    Régimen del ‘78   /   Persecución   /   Presos políticos   /   Represión   /   Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO